El director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) a les Terres de l’Ebre, Pere Vidal, va presidit ahir la presentació de la jornada de camp sobre la fertilització de l’arròs amb subproductes orgànics, que va tenir lloc a l’Illa de Riu, al Montsià.

 

Com ja és habitual cada dos anys, el Departament organitza aquesta jornada de camp per transmetre i observar la resposta de l’arròs a les diferents estratègies de fertilització assajades. La finalitat de la jornada és visitar els camps d’assaig de fertilització orgànica al delta de l’Ebre i donar a conèixer alguns dels resultats que se’n deriven.

L’arròs és un cultiu en el qual al delta de l’Ebre tradicionalment s’han aplicat adobs minerals, però a poc a poc van sorgint iniciatives per aprofitar i valoritzar els nutrients que porten les dejeccions ramaderes i així contribuir a reduir el cost que suposa la fertilització utilitzant un recurs existent i disponible. Fertilitzar arrossars amb subproductes orgànics s’ha de considerar com una alternativa més que ha d’aprofitar el sector atès el seu valor com a fertilitzant.

 

Per tal de determinar la dosi òptima de fertilitzant orgànic a utilitzar i establir recomanacions d’adobatge òptimes per al cultiu de l’arròs, actualment al delta de l’Ebre hi ha dos camps experimentals: un on s’assagen aplicacions de purí porcí i l’altre amb aplicacions de gallinassa. Aquesta experimentació que es duu a terme en col·laboració amb l’Estació Experimental de l’Ebre de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) és del tot necessària per poder fer recomanacions de fertilització i es una de les tasques més importants de l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes.

 

Aquests dos camps, juntament amb el seguiment de 20 parcel·les comercials d’arròs, estan inclosos al Pla per a la millora de la fertilització agrària al Baix Ebre i Montsià (PMFABEM), el qual forma part de la Xarxa de plans arreu de Catalunya impulsada pel Departament a través de l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes. La finalitat de la Xarxa és generar i transferir informació necessària per determinar quines són les pautes i recomanacions òptimes de fertilització adaptades a la realitat agrària de cada zona.

 

D’altra banda, un dels factors més important que afecta directament l’aprofitament dels nutrients aplicats i la disminució del risc de pèrdues és el fraccionament de la fertilització. Dels resultats de les enquestes que es fan als agricultors col·laboradors en el marc del PMFABEM es desprèn que, a la pràctica, la possibilitat de fraccionar la fertilització no es té tan en compte com caldria. La millora de la fertilització està relacionada amb les aplicacions de cobertora, moment en què el cultiu té les màximes necessitats de nitrogen. Planificar la fertilització tenint en compte les característiques del sòl de la parcel·la permetrà ajustar les dosis i millorar-ne l'eficiència.

 

A més d’establir quines són les dosis d’aplicació i el fraccionament òptim que milloren la gestió de la fertilització dels cultius, l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes també treballa, entre altres coses, per conèixer el contingut de nutrients dels purins en el moment de l’aplicació amb l’ús del conductímetre i quins són els sistemes i equips d’aplicació que faciliten la dosificació per satisfer les necessitats dels cultius.

 

Accedint a la pàgina web de l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes (http://www.ruralcat.net/web/guest/oficina-de-fertilitzacio) els agricultors i ramaders podran disposar de la informació necessària per tal d’aprofitar les dejeccions ramaderes com a fertilitzants per als seus cultius, i trobar eines per fer un canvi en el model de gestió actual i reduir costos.

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.