Quan es vol fer el balanç de les reserves hídriques d’un territori, generalment s’utilitza l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre l’inici de la tardor d’un any i el final de l’època estival de l’any següent.

 

L’any pluviomètric 2013-2014, que va de l’1 de setembre de 2013 fins al 31 d’agost de 2014 s’ha de considerar en general com a un any normal o un any sec, a percentatges semblants del territori, encara que també ha estat plujós en algunes àrees.

 

En general s’ha de considerar pluviomètricament normal a bona part del Pirineu, del Prepirineu oriental, de la Catalunya central, de ponent i també a sectors del litoral i prelitoral.

 

S’ha de parlar d’un any sec a gran part del Prepirineu occidental, al sector sud del Prepirineu oriental, al nord de les comarques de ponent i a bona part del litoral i del prelitoral. El dèficit més important de precipitació es concentra a la comarca del Montsià, sobretot a la zona litoral on ha quedat lleugerament per sota del 50% de la mitjana climàtica.

 

Contràriament, s’ha de parlar d’un any plujós a gran part del Pirineu occidental,  a la capçalera del Ter, a l’oest de les Garrigues i al vessant sud del Montsec de Rúbies. El Pallars Sobirà i a la Vall d’Aran és on s’han assolit els percentatges més elevats, superiors al 120% respecte de la mitjana climàtica.

 

En termes de conques hidrogràfiques, l’any pluviomètric 2013-2014 només ha estat plujós a la conca de la Garona, i a les capçaleres de la Noguera Ribagorçana i Pallaresa, així com a la del Ter. A la resta, l’any s’ha de considerar normal o sec.

En referència a l’evolució estacional de la precipitació,cal remarcar que el Pirineu occidental és l’única zona del país on totes quatre estacions de l’any pluviomètric han resultat plujoses, essent fins i tot molt plujosa la tardor de 2013.

 

A la resta del país, i sense precisar, cal parlar d’un estiu plujós, i fins i tot molt plujós al Baix Empordà, amb alguns valors a la meitat nord del país que poden considerar-se excepcionals tot i que l’estiu del 2013 fou encara més plujós que el d’enguany a punts de la Val d’Aran i Pallars Sobirà o a l’extrem sud del Montsià. 

 

D’altra banda, i també de forma general, la tardor, l’hivern i la primavera van resultar ser estacions majoritàriament seques, amb les següents excepcions:

 

-       la tardor de 2013 va ser plujosa a ponent, al prelitoral i al litoral,

-       l’hivern 2013-2014 va ser plujós a cotes altes del Pirineu i Prepirineu oriental, a part de la Segarra i l’Urgell, i puntualment a d’altres zones elevades de l’extrem sud de ponent. Va ser normal a bona part de ponent, al Prepirineu occidental i a punts del Prepirineu oriental.

-       La primavera de 2014 va ser plujosa al vessant nord del Pirineu i a punts de Ponent i del terç sud.

 

Pel que fa a les nevades, l’any s’ha de qualificar com a força nivós. Van ser molt importants les nevades durant la tardor de 2013, acumulant-se durant la segona quinzena del novembre gruixos poc habituals per l’època al Pirineu. L’hivern 2013-2014 també va ser nivós, sobretot durant els mesos de gener i febrer, i finalment la primavera va presentar nevades també abundants, sobretot al març quan es van acumular gruixos molt importants, si bé no tant com durant la primavera del 2013.

 

A continuació es mostren les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) en les quals la precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2013-2014 ha estat superior als 1.200 mm, ubicades gairebé totes a les parts més elevades del Pirineu.

 

 

Nom de l’EMA	Comarca	PPT (mm)
Lac Redon (2.247 m)	Val d'Aran	1959,1
Certascan (2.400 m)	Pallars Sobirà	1803,5
Espot (2.519 m)	Pallars Sobirà	1683,5
Sasseuva (2.228 m)	Val d'Aran	1463,5
Bonaigua (2.266 m)	Pallars Sobirà	1389,7
Ulldeter (2.410 m)	Ripollès	1345,3
Vielha e Mijaran	Val d'Aran	1243,0

  

Fora de l’alta muntanya, els valors més alts de precipitació, superiors als 1.000 mm, recollits a les estacions de la XEMA i de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM), han estat els següents:

 

 

Nom de l’EMA	Comarca	PPT (mm)
Albanyà –Lliurona (XOM)	Alt Empordà	1138,5
Sant Joan de l'Erm (XOM)	Alt Urgell	1137,1
Molló	Ripollès	1106,0
Beget (XOM)	Ripollès	1084,5
Viu de Llevata (XOM)	Alta Ribagorça	1071,3
Gisclareny	Berguedà	1047,2
Olot	Garrotxa	1035,1
la Vall de Bianya (XOM)	Garrotxa	1030,1
Sant Pau de Segúries – Vila (XOM)	Ripollès	1004,5

 

 

 

Pel que fa als valors més baixos, les quantitats mesurades a les EMA gestionades per l’SMC són les que es presenten a la taula següent, totes elles ubicades en indrets climàticament secs.

 

 

Nom de l’EMA	Comarca	PPT (mm)
Gimenells	Segrià	254,3
Illa de Buda	Montsià	268,1
Raimat	Segrià	273,7
els Alfacs	Montsià	276,7
Riba-roja d'Ebre	Ribera d'Ebre	295,0

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.