Els ‘Senders del 1714’ recorren els llocs més emblemàtics i carregats de simbolisme, amb un excepcional interès patrimonial i paisatgístic, i una variada oferta cultural i d’oci al seu voltant. Sota el lema ‘Caminem per fer història’, la ruta de 645 quilòmetres relliga en un sol itinerari els 10 punts clau dels fets del 1714, a través de 9 trams dividits en 28 etapes, que aprofiten la xarxa oficial de senders homologats ja existent per exhibir la riquesa de moviment excursionista i el coneixement del país.

El Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Dr. Melcior Colet, de Barcelona, ha estat l’escenari de la presentació, en la qual també hi han participat Jordi Merino, president de la FEEC; Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, i Josep Casanovas, vicepresident de la FEEC.

 

Ivan Tibau ha afirmat que el projecte, inclòs en el Campus Esportiu del  Tricentenari, és un exemple de “l’empenta i la defensa del nostre model esportiu, reconegut i elogiat al món, que han mostrat sempre les entitats esportives del país”, i ha afegit que la ruta ‘Senders del 1714’ “posa en valor l’arrelament i l’expansió de l’excursionisme, que és un dels signes d’identitat més propis de Catalunya per tot els valors i sensacions que porta associats més enllà de la vessant esportiva”.

 

El secretari general de l’Esport ha felicitat el treball de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya per fer realitat el projecte, i ha agraït, d’altra banda, la gran implicació de tot el sector esportiu en la commemoració del Tricentenari. “Per molts pals a les rodes que ens posin, no hem de defallir i com vam fer el 1714, hem de treballar i lluitar amb fermesa, il·lusió i compromís per defensar allò que és nostre. Les entitats esportives sempre heu estat actives i defensores del nostre model i de la nostra manera de ser, i en aquest camí el Govern seguirà sent en tot moment al vostre costat”, ha conclòs.

  

Per la seva banda, Jordi Merino ha lloat la dedicació de les entitats excursionistes “per mantenir i fer créixer la xarxa de senders del país” i ha aprofitat per defensar el paper de l’excursionisme en “la cohesió social i territorial” de Catalunya.  La voluntat de la FEEC és que aquesta ruta sigui una referència més enllà del període de celebració del Tricentenari. La descripció completa dels trams està disponible al web de la Federació (www.feec.cat).

 

Els 10 punts clau de la ruta són: Can Barraquer (Sant Boi de Llobregat), on va viure fins a la seva mort Rafael Casanova; les ruïnes que hi ha sota l’antic Mercat del Born, testimoni dels barris que van ser enderrocats per construir-hi la fortalesa militar de la Ciutadella; Castell de la vila de Talamanca, on es va viure la darrera victòria catalana un mes abans de la capitulació de Barcelona; Casa Museu Rafael Casanova (Moià), on va néixer l’heroi de la defensa de la ciutat de Barcelona durant el setge de 1714, i l’Ermita de Sant Sebastià (Vic), on va tenir lloc el famós Pacte dels Vigatans, el 17 de maig de 1705.

 

També formen part del recorregut la Torre Solsona, que forma part del conjunt fortificat del Castell de Ciutat i un lloc d’importància estratègica pel seu domini visual sobre les valls del Segre i del Valira -per aquest motiu, la fortalesa de la Seu d’Urgell va esdevenir la principal defensa pirinenca durant la Guerra de Successió-; el Castell de Cardona, el darrer fortí austracista a capitular durant la Guerra de Successió; la Torre de la Manresana (Prats de Rei), l’observatori d’una important batalla l’any 1711; la Universitat de Cervera, un dels símbols més destacats de la implantació del nou ordre borbònic a Catalunya, i el turó de la Seu Vella de Lleida, que a partir del segle XVIII va passar a ser un recinte militar arran de la victòria borbònica.