DISTINCIONS

El Govern atorga les medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari a nou professionals de la salut i tres entitats

query_builder   15 setembre 2014 14:32

event_note Nota de premsa

DISTINCIONS

El Govern atorga les medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari a nou professionals de la salut i tres entitats

  • La finalitat dels guardons és distingir les persones i entitats que han contribuït a la millora de la sanitat de forma significativa

 

  • L'acte de lliurament es farà el 25 de setembre al Palau de la Generalitat
 
El Govern ha aprovat el decret que atorga les medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari 2014. Els guardons seran lliurats el proper 25 de setembre al Palau de la Generalitat a nou personalitats del món sanitari i tres entitats que, pels seus mèrits, han destacat de manera significativa pels serveis prestats amb vista al progrés i a la millora de la sanitat. Les distincions van ser creades pel Govern l’any 1997, coincidint amb el centenari del naixement del reconegut doctor i científic català.
 
Els guardonats amb la medalla Josep Trueta són: l’especialista en cirurgia cardiovascular Josep Maria Caralps i Riera; el ginecòleg Lluís Cabero i Roura; l’especialista en medicina familiar i comunitària Carlos Martín Cantera; el fundador de la Corporació Fisiogestión, Albert Núñez Pérez (a títol pòstum); la infermera llevadora Maria Gasull Vilella; l’economista i advocat Guillem López i Casasnovas; la creadora de la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat, Carme Serarols i Arnau; el pneumòleg i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ferran Morell; i l’especialista en cirurgia toràcica, Mercè Canela Cardona.
 
També s’ha atorgat la placa Josep Trueta a Assistència Sanitària Col·legial, la Fundació Humanitària pel Tercer i Quart Món Dr.Trueta i la Federació d’Entitats per la Salut de Lleida.
 
Medalles Josep Trueta
 
  • Josep Maria Caralps i Riera: Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (UB), especialitzat en cirurgia toràcica al Maimonedes Medical Center de Nova York i en cirurgia cardiovascular a la Universitat d’Illinois. Després d’una llarga estada als Estats Units, va exercir com a cap de la Unitat de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. El 9 maig de 1984 va dirigir l’equip que va efectuar el primer trasplantament de cor de l’Estat espanyol. També va dirigir el primer trasplantament heterotòpic de cor a l’Estat al mateix centre, un fet que va donar el tret de sortida als trasplantaments cardíacs duts a terme per aquest equip al mateix centre hospitalari. Entre 1988 i 2000 va presidir la Societat Europea de Trasplantament Cardíac. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Catalunya (1994), des del 1995 és el responsable del Servei de Cirurgia Cardíaca de la Clínica Quirón de Barcelona.
 
  • Lluís Cabero i Roura: Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la UB, doctor en Medicina i Cirurgia i en Ciències i Biologia. Va ser president de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (1995-2003), president de la Comissió Nacional de l'Especialitat d'Obstetrícia i Ginecologia del Ministeri d'Educació i de Sanitat i Consum (2000-2005), i president de la Comissió Hospital Amic dels Nens d'UNICEF (1997-2006). També ha estat vicepresident de la Fundació de l’Esclerosi Múltiple i vicepresident de la International Federation of Gynecology and Obstetrics (FIGO). Des del 2009, ocupa el càrrec de Chair del Capacity Building in Education and Training Committee de FIGO. A més, ha estat nomenat Soci d'Honor de diverses Societats Internacionals. Actualment, i des de l’any 1990, és el cap de Servei i catedràtic d'Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També dirigeix, des de l’any 2000, el Servei d'Obstetrícia i Ginecologia de la Clínica Quirón de Barcelona. A banda, des de l’any 2000, presideix la Comissió de Bioètica de la Societat Espanyola de la Clínica Quirón de Barcelona.
 
  • Carlos Martín Cantera: Llicenciat en Medicina i Cirurgia a la Universitat Complutense de Madrid, especialista en Medicina Familiar i Comunitària i doctor en Medicina per la UAB. Actualment treballa com a metge de família a l'Institut Català de la Salut al Centre d'Atenció Primària Passeig de Sant Joan de Barcelona i és professor associat de l’àrea de medicina de família del Departament de Medicina de la UAB, des de 1990. És tutor del programa de l'especialitat en Medicina Familiar i Comunitària de la UAB; cap del grup de recerca en estils de vida de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol, i membre del grup de Recerca d’estils de vida i risc cardiovascular de la Xarxa d'Innovació i Integració en Prevenció i Promoció de la Salut en Atenció Primària (redIAPP) dins de les xarxes de recerca de l'Institut de Salut Carlos III. També forma part del Grup d’Atenció Primària d’Abordatge del Tabaquisme de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) des de l’any 1995 i de la Comissió Tècnica del "Programa Atenció Primària Sense Fum", des de 2002.
 
  • Albert Núñez Pérez (títol pòstum): L’any 1975 va fundar i presidir la Corporació Fisiogestión, que actualment està formada per 25 empreses de prestació de serveis en el sector de la salut i que compta amb una àmplia presència a tot el país, fonamentalment als sectors de la rehabilitació, la geriatria i l’atenció sociosanitària. Va ser president de l’Associació Espanyola de Fisioterapeutes, fundador i director de la revista científica Fisioterapia, i fundador i president de la Confederació Iberoamericana de Fisioteràpia. Va ser director tècnic de l’Escola de Fisioteràpia Gimbernat, adscrita a la UAB; president de la Confederació Europea de Fisioteràpia (CETP); vicepresident segon del comitè d’enllaç de Professions Lliberals per a la Comunitat Econòmica Europea; degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya; patró i vicepresident primer de la Fundació Salut, Empresa i Economia; membre de la Junta Directiva de la Unió Catalana d’Hospitals; patró de la Fundació Unió; membre del Consell Consultiu de La Unió i, a títol pòstum, Membre Honorífic de La Unió. Va morir el 31 de març passat a la ciutat de Barcelona.
 
  • Maria Gasull Vilella: Formada com a infermera a l’Escola de Santa Madrona i especialitzada en llevadora a l’Escola Oficial de Llevadores de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Formada també com a experta en Bioètica a la Universitat Complutense de Madrid. Ha estat llevadora de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i professora del programa de salut maternoinfantil de l’Escola d’Infermeria del mateix centre. Ha format part de diverses institucions que treballen en el camp de la bioètica, àmbit en el qual ha dut a terme nombrosos treballs i col·laboracions científiques. Va ser coordinadora del grup de treball per a l’elaboració del primer Codi d’Ètica d’Infermeria de l’Estat espanyol i consultora a la publicació d’àmbit internacional Nursing Ethics. Ha estat guardonada amb el premi “A prop teu” del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona pels treballs relacionats amb l’ètica de la cura i les responsabilitats de les infermeres. Ha estat coordinadora del grup redactor del nou Codi d’Ètica del Consell Català d’Infermeres i Infermers de Catalunya, aprovat el mes de juliol de 2013.
 
  • Guillem López i Casasnovas: Llicenciat en Ciències Econòmiques (Premi Extraordinari, 1978) i en Dret per la UB, i doctorat en Economia Pública per la Universitat de York (Regne Unit). Ha estat professor a la UB, visiting scholar a l’Institute of Social and Economic Research (Regne Unit), a la Universitat de Sussex i a la Graduate School of Business a la Universitat d’Stanford (EUA). El 1986 va crear el primer Postgrau en Economia de la Salut i Gestió Sanitària i el 1996 va fundar el Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF), que va dirigir fins al 2005, i del qual actualment n’és investigador principal i vocal del seu Consell de Govern. Des de l’any 1992 és catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF). Entre els anys 2000 i 2004 ha estat vicerector d’Economia i Relacions Internacionals i degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la mateixa universitat. Ha estat president de la International Health Economics Association (2007-2013) i ha exercit d'assessor sènior per a l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre les desigualtats en salut a la Unió Europea. Actualment, i des del 2005, és conseller independent del Consell de Govern del Banc d'Espanya i membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) i del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari (CASOST). Des de l’any 2000 també és membre del Consell Assessor del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
 
  • Carme Serarols i Arnau: Pionera en la lluita per la defensa dels drets dels usuaris de la sanitat, el 1979 va crear la Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat (CUS) des de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, organització que va presidir durant 23 anys. Prèviament, va impulsar reunions periòdiques de malalts que van donar lloc, el 1962, a l’organització de les primeres “Jornades de malalts i minusvàlids”. Va col·laborar amb la comunitat de religioses amb discapacitació i, el 1964, amb l’organització de colònies per a persones discapacitades. El 1977 va participar al Comitè Executiu del sindicat Solidaritat Obrera de Catalunya (SOC), com a representant d’ensenyament i de persones discapacitades. A través de l’actuació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va mantenir contactes amb treballadors amb discapacitat del sector tèxtil a Sabadell i Terrassa i va intercedir en la resolució dels problemes laborals que els afectaven. Va participar amb la Fraternitat Cristiana de Malalts i Minusvàlids en la redacció dels Drets del Malalt Usuari d’Hospital, l’any 1980. També va fomentar la participació pública en la reforma sanitària, que va començar a estudiar-se al Congrés dels Diputats el maig del 1981.
 
  • Dr. Ferran Morell: Catedràtic de la UAB amb 38 anys impartint docència i cap del Servei de Pneumologia amb 40 anys a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Impulsor, organitzador i coordinador del Programa de Trasplantament pulmonar que va practicar el primer empelt de l’Estat (1990) i del primer bipulmonar (1992) de l’Estat. Per la seva activitat, el Programa català està dins dels set més actius del món amb 60 trasplantaments a l’any. Va ser director del Departament de Medicina de la UAB (2005-2011).
 
 
  • Mercè Canela Cardona: Cap de Servei de Cirurgia Toràcica de l’Hospital Universitari de Vall d’Hebron, es la referència a Catalunya pel transplantament de pulmó. És llicenciada i doctora en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. És especialista en Cirurgia Toràcica. Després de treballar en diferents hospitals de Catalunya, el 1985 es va incorporar a l’Hospital Germans Trías, on va assolir la categoria de Cap Clínic del Servei de Cirurgia Toràcica l’any 1995. Mercè Canela es va incorporar posteriorment a l’Hospital Universitari de Vall d’Hebron on va assumir la màxima responsabilitat en el servei a partir de l’any 2009. A més de les seves múltiples comunicacions i publicacions en congressos i revistes de l’àmbit internacional, Mercè Canela té formació en gestió hospitalària i ha dirigit un important nombre de tesis doctorals.
 
Plaques Josep Trueta
 
 
  •    Assistència Sanitària Col·legial: Es va fundar l’any 1957 amb l’objectiu de garantir que els problemes de salut de les persones assegurades fossin atesos en un sistema sanitari que permetés el diàleg en igualtat de condicions entre metges i pacients. El Grup Assistència està format per un conjunt d'organitzacions que, encapçalades per dues cooperatives, formen el model anomenat cooperativisme sanitari inspirat en la lliure i voluntària associació de les persones. Agrupa, d’una banda, els metges a Autogestió Sanitària, Societat Cooperativa (propietària de l’asseguradora Assistència Sanitària), primera empresa del Grup i, de l’altra, els usuaris, agrupats a SCIAS, l’única cooperativa d'usuaris de la sanitat a Catalunya i propietària de I'Hospital de Barcelona. Amb prop de 5.000 metges en lliure exercici, 200.000 usuaris i 1.100 treballadors, el Grup Assistència manté viu el llegat del doctor Josep Espriu i Castelló (1914-2002), creador del cooperativisme sanitari a Catalunya, del qual enguany es commemora el centenari del seu naixement.
 
  • Fundació Humanitària pel Tercer i Quart Món Dr. Trueta: Entitat sense ànim de lucre nascuda a Vic el 1993, de la qual enguany se’n commemoren els 20 anys d’existència. La Fundació contribueix al progrés i a la millora de la sanitat, la inserció sociolaboral de persones amb trastorn mental greu i la sostenibilitat del medi ambient. Ha dut a terme tasques de cooperació al desenvolupament, intentant pal·liar les necessitats dels països del Tercer Món a través de projectes sanitaris al Perú, la República Democràtica del Congo, Cuba i Corea del Nord. Per a aquesta tasca, la Fundació recull material sanitari i ortopèdic, aparells òptics, ulleres, audiòfons i bibliografia mèdica. També treballa en el camp de l’acció social fent teràpia ocupacional a través de la reinserció laboral de persones amb disminució derivada de malaltia mental. Actualment disposa de dos Centres Especials de Treball, a Vic i Berga. En l’àmbit mediambiental, actua com a gestor de residus, valoritzant materials no perillosos, com documentació confidencial, paper i cartró, radiografies, medicaments i altres productes químics no perillosos.
 
  • Federació d’Entitats per la Salut de Lleida: La Federació d’Entitats per la Salut de Lleida (FeSalut) va néixer fa 14 anys, a partir de la voluntat de 6 associacions de l’àmbit de la salut de defensar els drets dels pacients, sumar i agrupar la resta d’associacions per treballar conjuntament, compartir informació, donar suport i assessorament a noves entitats per treballar coordinadament i estalviar recursos. Integrada per 30 associacions relacionades amb el camp sanitari i/o sociosanitari, FeSalut compta actualment amb 3.000 socis, 2.000 voluntaris i més de 200 tècnics. L’entitat edita la primera revista divulgativa de salut de Lleida i comarques. Disposa d’un espai comú des d’on es coordinen les activitats, compartint voluntariat i optimitzant els recursos existents. Entre les activitats organitzades destaquen els cicles de conferències, les jornades de salut o una fira anual d’entitats de la salut.
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined