La Delegació del Govern davant la Unió Europea a Brussel·les acull el tercer seminari internacional de la Criminal Justice Platform, una entitat formada per tres organitzacions de caire europeu (EURORPIS www.europris.org; la CEP www.cep-probation.org i el EFRJ www.euforumrjorg) relacionades amb l’execució penal i l’atenció a víctimes de delictes, que té com a objectiu innovar i influir en aquest àmbit a nivell europeu.

 

La tercera de les jornades de treball d’aquesta organització, El que funciona en la justícia penal europea. Visions conjuntes per a una millor justícia penal europea, s’ha celebrat a Brussel·les, després que en el transcurs dels dos primers seminaris, que van tenir lloc a la seu del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, a Barcelona, el conseller de Justícia, Germà Gordó, oferís a l’organització establir les seves activitats a les seus de la Generalitat de Catalunya.

 

El Seminari realitzat avui –al qual han assistit una cinquantena de persones, entre ells, membres de les representacions permanents dels estats membres, membres de la Comissió Europea, del Consell de la Unió Europea, així com d’associacions de l’àmbit de la justícia penal i membres d’altres oficines regionals espanyoles i europees– ha tractat sobre temes com la rehabilitació i la reintegració dels penats i les condicions de les presons en diferents països europeus. D'altra banda, també s’ha abordat el paper de la víctima des del punt de vista de política penitenciària: els seus drets, el suport que rep i la seva protecció. De fet, la principal prioritat de la Criminal Justice Platform per al proper any és l’atenció a les víctimes dels delictes, en línia amb l’aprovació de la Directiva europea 29/2012 sobre els drets de les víctimes.

 

Aquest Seminari ha reunit experts i encarregats de formular polítiques d’execució penal en diversos països europeus i ha servit per crear una visió compartida dels diversos sistemes de justícia penal de l’entorn europeu. Entre altres personalitats, hi han participat el delegat del Govern de Catalunya davant la Unió Europea, Pere Puig i Anglada; el president del Fòrum Europeu de Justícia Restaurativa, Michael Kilchling; el director executiu d’Europris, Kirsten Hawlitschek, i el president de la Confederació Europea de la Probation i actualment subdirector de Reparació i Execució Penal a la Comunitat del Departament de Justícia, Marc Cerón. L’acte ha comptat també amb la presència del director general de Serveis Penitenciaris, Pere Soler i Campins, i del director general d’Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil, Joaquim Clavaguera i Vilà.

 

La participació del Govern de la Generalitat en aquests tres organismes a escala europea –EUROPRIS, la CEP i el EFRJ– és remarcable si es té en compte que és l’única comunitat de l’Estat espanyol amb competències en matèria penitenciària. Catalunya va assumir aquestes competències l’1 de gener de 1984, enguany farà ja 30 anys, i, per tant, dissenya, coordina i supervisa la implantació d’aquestes polítiques amb independència del model que s’aplica a l’Estat espanyol. Al llarg d’aquests darrers trenta anys, el Govern de la Generalitat ha implantat un model penitenciari propi, referència arreu d’Europa pels seus resultats òptims en la rehabilitació i reinserció de les persones penades. Però Catalunya no tan sols s’encarrega dels serveis penitenciaris, sinó que també ha complementat la seva pròpia política d’execució penal a través de les mesures penals alternatives. Per aquest motiu, el Govern de la Generalitat està implicat a nivell europeu amb organismes com la Criminal Justicie Platform, que comparteixen models amb l’objectiu de crear una política penitenciària europea.

 

Durant la trobada, Marc Cerón, subdirector general de Reparació i Execució Penal a la Comunitat i president de la CEP (Confederation of European Probation), ha subratllat “la necessitat de reforçar el concepte d’una política penal comuna a la UE”, i també el fet que “la recerca en aquest àmbit disposa ja de moltes evidències que cal tenir en consideració en aquest disseny”.

 

Per la seva banda, Michael Kilchling, president de l'European Forum for Restorative Justice, ha destacat la importància de centrar-se específicament en les necessitats individuals de les persones, “no només de les persones que han comès delictes, sinó també de les víctimes”.

 

Finalment, tant Cerón com Kilchling, han emfatitzat que la Criminal Justice Platform pot jugar un paper fonamental en tot aquest procés i que cal continuar col·laborant amb les institucions europees i la resta d’actors implicats per treballar en una línia conjunta.