Amb la concessió de la màxima distinció honorífica de la Generalitat a Jordi Savall, el Govern vol honorar un dels referents de la música catalana i de la projecció al món de la cultura del país, un artista que ha excel·lit en la recuperació de les músiques medievals, renaixentistes i barroques i les ha fet contemporànies.

 

La Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica que atorga l’Executiu per reconèixer les persones i col·lectius que amb la seva aportació hagin prestat serveis rellevants, destacats, eminents o extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.

 

Jordi Savall va estudiar violoncel al Conservatori Superior de Música de Barcelona. El 1965 va iniciar de forma autodidacta l’estudi de la viola de gamba i de la música antiga en el grup Ars Musicae. Traslladat a Suïssa el 1968, va esdevenir deixeble del belga Wieland Kuijken i del suís August Wenzinger, al qual va succeir a Basilea (1974) en la direcció de l’Schola Cantorum Basiliensis. Va fundar, el mateix any, el grup Hespèrion XX –ara Hespèrion XXI- amb la seva esposa, la desapareguda soprano Montserrat Figueras, i altres músics de diversos països.

El 1987 va crear la Capella Reial de Catalunya, formació especialitzada en la interpretació de música religiosa, i el 1989, l’orquestra barroca i clàssica Le Concert des Nations, amb repertoris que van de l’edat mitjana al segle XIX.

 

Ha actuat arreu del món, ha dirigit formacions de prestigi i la seva discografia supera el centenar d’enregistraments. El 1997 va impulsar el Centre Internacional de Música Antiga i un any després la seva pròpia discogràfica, el segell Alia Vox.

 

La trajectòria de Savall aporta passió per la música, espiritualitat, recuperació de la tradició, contemporaneïtat, excel·lència i serenor. Aquestes fites també són presents a les bandes sonores que ha compost per a diversos films, entre els quals destaca Tots els matins del món, d’Alain Corneau (1991), guardonada amb un premi Cèsar.

 

Altres distincions que ha obtingut són les de l’Acadèmia Charles Cros (1989), la Creu de Sant Jordi (1990), el Diapasó d’Or (1991), la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura (1998), el Premi d’Honor Jaume I (2000), la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya (2003), el Premi Artista per la Pau de la Unesco (2008, compartit amb Montserrat Figueras), el Premi Nacional de Cultura (2009) i el Premi Internacional de la Música per la Pau del Govern de la Baixa Saxònia (2010).

 

L’any 2011 va ingressar com a membre d’honor a l’Acadèmia del Cinema Català i va obtenir el premi Grammy al millor treball de petita orquestra pel llibre-disc Dinastia Borja. Església i poder al Renaixement, i també el premi de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de la Música espanyola per The Celtic Viol II. El 2012 va rebre el premi danès Léonie Sonning, considerat el Nobel de la música, i el 2013, la insígnia de Cavaller de la Legió d’Honor de la República Francesa.

 

Les seves actuacions fan que la música esdevingui un actiu per a la pau al món i l’entesa entre les cultures, a voltes enfrontades. Per això, entre els artistes convidats de les seves formacions hi ha músics àrabs, israelians, turcs, grecs, armenis, afganesos, mexicans i nord-americans, entre d’altres. En aquest sentit, l’any 2008 va ser nomenat ambaixador de la Unió Europea pel diàleg intercultural i, juntament amb Montserrat Figueras, investit artista per la pau dins del programa “Ambaixadors de bona voluntat” de la Unesco.