El Departament de Salut presenta els resultats de l'informe "Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població a Catalunya"

query_builder   9 octubre 2014 20:18

event_note Nota de premsa

El Departament de Salut presenta els resultats de l'informe "Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població a Catalunya"

L'empitjorament dels indicadors socials i econòmics en el context de crisi té un impacte negatiu sobre la salut dels grups de població més vulnerables i en risc d'exclusió social
 
Per a la població general els indicadors de salut i accessibilitat als serveis sanitaris es mantenen a bon nivell des del començament de la crisi
 
L'Observatori sobre els efectes de la crisi continuarà monitoritzant l'evolució dels principals indicadors de salut i d’acessibilitat i utilització de serveis sanitaris
El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha presentat avui els resultats de l'informe "Determinants socials i econòmics de la salut. Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població a Catalunya". Aquest treball és el primer informe que ha elaborat l'Observatori sobre els efectes de la crisi del Departament de Salut. El conseller ha estat acompanyat pel director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS), Josep Maria Argimon, i la presidenta del grup de treballar "Determinants Socials i Econòmics" del Consell Assessor de Salut Pública, Marisol Rodríguez.
 
L’objectiu de l’informe és fer un seguiment dels principals indicadors de salut i analitzar-ne l’evolució, considerant també els indicadors relacionats amb els determinants socials de la salut. D’aquesta manera es vol conèixer com la crisi econòmica pot haver afectat la salut de la població de Catalunya. Alhora, la informació generada per aquest treball també pot ser rellevant per orientar les respostes polítiques. En aquest sentit, els resultats de l’informe mostren la importància d’impulsar estratègies interdepartamentals i intersectorials de promoció i protecció de la salut a través del Pla interdepartamental de Salut Pública (PINSAP) del Govern de la Generalitat de Catalunya.
 
Durant la presentació, el conseller de Salut ha volgut destacar que "les polítiques de salut no poden ser iguals després de la crisi, cal reformar-les i anar més enllà". En aquest sentit ha explicat que el Govern impulsa i desplega el Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP), una iniciativa pionera que està desenvolupant intervencions transversals de promoció i protecció de la salut des de la perspectiva dels determinants de la salut, introduint la salut a totes les polítiques.
 
El conseller de Salut també ha explicat que l’Observatori continuarà monitorant els indicadors clau seleccionats per poder conèixer l’evolució de la salut i dels seus determinants, posant una atenció important en la població més vulnerable.
 
Principals resultats i conclusions
 
Indicadors socioeconòmics
 
El producte interior brut (PIB) va experimentar un creixement negatiu l’any 2008 (-0,2%), data que marca l’inici de la crisi econòmica. Aquest creixement negatiu s’ha mantingut durant els anys 2012 (-1,3%) i 2013 (-0,5%).
 
L'atur ha sofert un increment continuat entre els anys 2006 i 2013, passant del 7,5% al 24,5%. Destaca l’increment de la taxa d'atur de més de dos anys, que ha passat del 2,5% l'any 2008 al 7,6% el 2013.
 
L'augment de la desigualtat en la distribució de la renda és una altra realitat constatable. Si bé l'any 2006 la renda del 20% de la població més rica era 4,7 vegades la renda del 20% de la població més pobra, l'any 2012 ha passat a ser 6,5 vegades superior.
 
El percentatge de població que pateix les anomenades privacions materials greus (impossibilitat o dificultat per pagar factures com lloguer, hipoteca, serveis bàsics, fer front a despeses imprevistes, alimentació inadequada, etc) ha passat del 3% l'any 2006 al 5,8% el 2011. Així mateix, la incapacitat per fer front a despeses imprevistes és més freqüent i s'ha incrementat més entre les persones amb un menor nivell d'estudis.
 
L'increment de l'atur -en especial el de llarga durada- i de la precarietat laboral, s'associen amb més pobresa i la restricció dels pressupostos individuals i familiars per satisfer les necessitats bàsiques. L'evidència també demostra que aquests condicionants comporten potencialment un pitjor estat de salut.
 
Malgrat tot, la disminució dels nivells socioeconòmics de la població general catalana no s'ha traduït en uns pitjors resultats globals de salut. Ara bé, sí que s’ha identificat l’empitjorament d’alguns indicadors de salut entre els grups més vulnerables de la població.
 
Indicadors de salut
 
Malgrat la crisi econòmica, l'evolució dels indicadors de salut s’ha mantingut estable per al conjunt de la població.
 
La salut autopercebuda ha presentat una tendència a millorar per al total de la població. De fet, un 81% de la població declarava l'any 2013 que percebia el seu estat de salut com a excel·lent, molt bo o bo. Malgrat tot, s'aprecien diferències segons la classe social i el nivell d'estudis.
 
L'evolució de l'esperança de vida en néixer ha augmentat sostingudament passant d'una mitjana de 80,4 (2005) a 82,5% (2012) anys.
 
Respecte a la taxa de mortalitat, s'ha observat una tendència descendent per a totes les causes entre els anys 2007 i 2012. En destaca, per exemple, la reducció mitjana anual d’un 4,9% de la mortalitat per malalties isquèmiques del cor i d’un 1,9% per a les malalties vasculars cerebrals.
 
La mortalitat per suïcidis no presenta canvis en el període 2005-2011 entre la població general. No obstant això, sí que s'observa un increment de les taxes d'hospitalització per intent de suïcidi (2005-2012). Part d'aquesta tendència creixent s’inicia l’any 2009 i es concentra entre el grup de persones majors de 45 anys.
 
El risc de patir problemes de salut mental ha augmentat durant aquests darrers anys i també està relacionat amb la situació laboral. Així, la població aturada amb 1 o més anys en situació d’atur presenta un major risc de patir una pitjor salut mental.
 
Indicadors d'accessibilitat i utilització de serveis sanitaris
 
Els programes de tractaments urgents i emergents implementats els darrers anys han continuat el desplegament i han millorat la cobertura a través de l’activació de codis específics, com el Codi Ictus, el Codi Infart, el Codi Politrauma i el Codi Suïcidi.
 
La priorització d’aquests tractament urgents i emergents ha tingut com efecte l’increment de les persones que es troben en llista d’espera i del temps d’espera per intervencions quirúrgiques electives. L’activitat quirúrgica programada ha disminuït entre 2008 i 2011 i torna a augmentar a partir del 2012 (2% anual), patró que es reprodueix en la majoria de les intervencions.
 
Entre el 2008 i el 2013 hi ha hagut un augment de l’activitat, però també un augment del temps d’espera en la cirurgia cardíaca. En aquest context, s’ha desplegat el Pla Director de Cirurgia Cardíaca.
 
Els programes preventius de detecció precoç de càncer de mama i de còlon i recte s'han mantingut i el cribratge neonatal s'ha ampliat amb la detecció precoç de 22 malalties.
 
Metodologia
 
Per realitzar aquest informe s'ha comptat amb la participació del grup de treball sobre "Determinants Socials i Econòmics" format per membres del Consell Assessor de Salut Pública. S'han utilitzat diverses fonts d'informació estadística i registres sanitaris amb dades públiques disponibles, s’ha revisat la literatura científica i s’han analitzat altres estudis específics realitzats en el nostre context com els informes elaborats per les organitzacions no governamentals com és el cas de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja de Catalunya, Càritas Diocesana de Barcelona o la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Els indicadors avaluats han estat desenvolupats prenent com a model el marc conceptual establert per la Comissió sobre Determinants Socials de la Salut de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
 
Més informació:
 
 
Observatori sobre els efectes de la crisi en la salut de la població
 

1  

Fitxers adjunts

Presentació Crisi i Salut

Presentació Crisi i Salut
PDF | 541

undefined
undefined
undefined
undefined