El conseller de Salut Boi Ruiz ha manifestat, en la seva intervenció davant de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya per fer balanç de les polítiques de salut, que l’objectiu d’aquestes polítiques és "preservar el sistema sanitari públic amb cobertura universal dels ciutadans de Catalunya". El conseller també ha subratllat que el repte d’aquestes polítiques és "aconseguir que els ciutadans visquin més anys i que aquesta esperança de vida sigui en bona salut".

 

El conseller ha volgut destacar el compromís del Departament de Salut de fer un informe anual de l’estat de salut de la població i una compareixença per explicar la incidència que hi tenen les polítiques de salut. En aquest sentit ha presentat aquest primer Informe de Salut 2013 com un exercici de transparència del Govern.

 

Durant la compareixença el conseller de Salut ha emmarcat totes les actuacions dins del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015. El Pla de Salut és l’instrument del Govern per encarar el repte de millorar la salut de la població i, a més, detalla les les mesures estructurals i organitzatives per donar resposta a les noves necessitats de salut.

 

Un altre instrument estratègic és el Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP) que, coordinat amb el Pla de Salut, engloba totes les accions de salut pública. En aquest sentit el conseller ha explicat que el PINSAP compromet a totes les accions de Govern. "Totes les actuacions de govern tenen impacte en la salut, des de la reducció del fracàs escolar fins a la millora de la seguretat viària", ha explicat Boi Ruiz.

 

Boi Ruiz també ha fet referència a les reformes estructurals que s’estan implementant, com són el Programa de prevenció i atenció a la cronicitat (PPAC) i el Programa interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària (PIAISS), la reordenació de l’alta especialització, el Pla integral d’atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions o el decret de contractació. També ha volgut destacar la voluntat de transparència i transferència d’informació i avaluació (Central de Resultats) i la creació del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya.

 

Finalment el conseller ha explicat que "malgrat l’impacte de la crisi econòmica el sistema està aguantant" i ha tornar a reclamar a l’Estat que més recursos per fer-hi front.

 

 

La intervenció del director general de Planificació i Recerca en Salut, Carles Constante, ha començat amb una explicació detallada de l’estat de salut de la població a Catalunya. Constante s’ha basat en les dades de l’Informe de Salut 2013, que neix amb l’objectiu d’informar periòdicament sobre els principals indicadors de salut de la població, en el marc de la voluntat de transparència i rendició de comptes.

 

Durant la presentació, el director general de Planificació i Recerca en Salut ha explicat els canvis demogràfics dels últims anys, que passen per la incorporació d’un milió de persones a la població de Catalunya juntament amb un envelliment important (17,94% de la població de més de 65 anys el 2013).

 

Pel que fa a l’esperança de vida, l’any 2012 era de 79,8 anys per als homes i de 85,4 entre les dones, seguint la tendència a l’augment moderat d’anys anteriors. Aquests valors estan lleugerament per sobre de la mitjana espanyola i són superiors a l’europea. Pel que fa a l’esperança de vida en bona salut, el 2012 era de 65,7 anys per als homes i de 66,2 per les dones, la qual cosa representa el 82,3% i el 77,5% respectivament de l’expectativa de vida de cada sexe. En aquest sentit, Constante ha explicat que el Pla de Salut consta de 27 grans objectius, el primer dels quals és millorar un 5% els anys viscuts en bona salut.

 

En general la població fa una valoració positiva del seu estat de salut. L’any 2013, 8 de cada 10 persones tenien una percepció de la seva salut com excel·lent, molt bona o bona. La valoració que es fa del sistema de salut i l’atenció rebuda també és molt positiva.

 

Carles Constante ha volgut destacar l’atenció a les malalties cròniques, ja que el 38,6% de la població general pateix algun problema de salut crònic (el 35,4% dels homes i el 41,7% de les dones). El percentatge de població que pateix algun trastorn crònic augmenta a mesura que els grups són de més edat, i és superior en dones en tots els grups d’edat, llevat del grup de 0 a 14 anys. Els trastorns crònics més freqüents en la població adulta són les malalties de l’aparell locomotor, les malalties de l’aparell circulatori, la migranya, la depressió o l’ansietat i les al·lèrgies cròniques.

 

Pel que fa a la distribució dels hàbits i estils de vida de la població, l’Informe de Salut 2013 mostra com el 68,6% de la població (15-69 anys) realitza activitat física saludable mentre que un 20,3% es considera sedentària. Pel que fa al consum de tabac i consum de risc d’alcohol, la taxa es situa en el 26,5% i el 3,9% respectivament.

 

En aquest sentit, Carles Constante ha detallat que el nivell d’estudis i de classe social no presenta diferències pel que fa a la utilització dels serveis sanitaris. En canvi sí que és un factor determinant darrera condicionants de la salut com són l’alimentació, l’activitat física o el consum d’alcohol i tabac.

 

Finalment, Constante ha fet repàs de l’evolució descendent de la mortalitat a Catalunya els darrers 30 anys i ha explicat les causes de mort prematura entre els homes (tumor maligne de pulmó, malalties isquèmiques del cor, suïcidis, accidents de trànsit i resta de malalties del cor) i entre les dones (tumor maligne de mama, tumor maligne de pulmó, resta de malalties del cor, suïcidis i tumor maligne de budell gros).

 

 

El director general de Planificació i Recerca en Salut ha fet balanç de les principals dades de funcionament del sistema sanitari. Així, l’any passat es van fer 44,7 milions de visites a l’atenció primària en la població adulta. Gairebé la meitat estaven relacionades amb problemes derivats de la hipertensió i de la diabetis. Pel que fa a l’atenció especialitzada, el 2013 hi va haver 977.507 ingressos hospitalaris a Catalunya, les principals causes dels quals van ser les malalties de l’aparell circulatori, les malalties del sistema nerviós i dels òrgans dels sentits, i les malalties de l’aparell digestiu.

 

A partir d’aquí, el director general de Planificació i Recerca en Salut ha volgut explicar les respostes des del sistema sanitari públic als reptes de salut de la població en el marc del Pla de Salut. En aquest sentit ha explicat que s’estan adoptant mesures estructurals i organitzatives per donar cobertura a aquestes noves necessitats de salut.

 

Un dels principals reptes és la cronicitat. En aquest sentit, Constante ha subratllat que l’atenció a la cronicitat és una de les prioritats del Departament de Salut inclosa en el Pla de Salut i que el 85% dels territoris ja disposen de rutes assistencials per a l’atenció als pacients crònics complexos. A més, 120.000 persones ja han estat identificades i el 90% disposen d’un pla d’intervenció compartit a la seva història clínica compartida (HC3). Una altra intervenció en aquest àmbit és el desplegament tant del Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat (PPAC) des del 2011 i del Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària (PIAISS) creat per acord de Govern el passat mes de febrer.

 

Pel que fa a l’atenció al càncer, els pacients inclosos en el Circuit de diagnòstic ràpid del càncer han augmentat un 6,5% el 2013 respecte l’any anterior, el que suposa gairebé 2.000 persones. Un altre dels àmbits d’actuació per donar resposta a les necessitats de salut de la població és la detecció precoç de les malalties i dels seus factors de risc, entre els quals destaquen el cribratge de càncer de mama, de càncer de colon, hipercolesterolèmia, diabetis i hipertensió en adults.

 

Pel que fa a les actuacions per donar resposta a les principals causes de mort destaquen la creació de xarxes per atendre situacions urgents. En els darrers anys, la protocol·lització i ordenació de les intervencions amb límits territorials clars, definició de rols de cadascun dels agents i funcionament en xarxa han donat molts bons resultats. Destaquen el codi ictus, codi infart, codi pacient politraumàtic (PPT) i codi suïcidi.

 

El balanç fins a 2013 del codi ictus és que ha permès escurçar el temps de reacció i ha augmentat les teràpies de reperfusió. A més, la posada en marxa del Teleictus 2.0 ha estalviat un 57% de desplaçaments innecessaris. El codi infart ha aconseguit reduir en 7 minuts el temps entre diagnòstic i obertura d’artèria, i el codi PPT ha aconseguit que el 92% de les situacions de risc vital s’atenguin en menys de 20 minuts. Aquestes xarxes posen de manifest la possibilitat d’aconseguir millores assistencials mitjançant la coordinació de recursos assistencials de tots els nivells de complexitat.

 

Finalment, Carles Constante ha destacat la importància del PINSAP i també de les polítiques de recerca. Pel que fa al PINSAP ha destacat la necessitat que hi havia "d’unir tots els actors i elements que poden incidir en la salut de la població però en canvi estan lluny del sistema sanitari".

 

Pel que fa a la recerca, ha dit que "el manteniment dels recursos i l’augment de la producció científica". Cal tenir en compte que en el darrer trienni (2010-2013) la producció científica ha augmentat un 30% i la producció científica en recerca biomèdica a Catalunya ja suposa un 8% de l’europea i un 2,8% de la mundial.

 

El director general de Planificació i Recerca en Salut ha recordat que el proper 28 de novembre es celebra la IV Jornada del Pla de Salut de Catalunya, un acte anual que permet presentar resultats i avaluar-ne la implementació.