El conseller de Justícia, Germà Gordó, ha signat els convenis amb Josep Vilajoana i Núria Carrera, degans dels col·legis de Psicòlegs i Treball Social, respectivament
.
Signatura del conveni amb el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
El Departament de Justícia ha signat avui dos convenis de col·laboració per a la gestió del Servei d’Informació Mediadora (SIM) a través del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya i del Col·legi de Treball Social de Catalunya. La signatura té per objectiu impulsar i difondre a Catalunya la mediació com a mètode de resolució de conflictes familiars i civils, en col·laboració amb el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya.
 
El Servei d’Informació Mediadora orienta i atén les persones interessades en la mediació, les informa sobre les seves característiques i els requisits per obtenir l’assistència jurídica gratuïta i derivar-les al SOJ, trametre les sol·licituds al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, qui designarà la persona mediadora, etc.
 
El SIM del Col·legi de Psicòlegs estarà ubicat inicialment a Barcelona, Girona i Tarragona i prestat directament per psicòlegs experts en mediació.
 
El SIM del Col·legi de Treball Social de Catalunya, prestat per treballadors socials experts en mediació, es durà a terme a Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Tarragona i les Terres de l’Ebre.
 
.
Signatura del conveni amb el Col·legi de Treballadors Socials de Catalunya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Catalunya, pionera en la mediació
 
Catalunya va ser la primera comunitat autònoma que va aprovar una llei de mediació familiar l’any 2001, la qual va ser un referent per a altres iniciatives autonòmiques, que des d’aleshores van aprovar les seves lleis. La Llei de mediació familiar 1/2001 es limitava a les solucions de conflictes en situacions de crisi de convivència de les parelles, en cas de ruptura, separació o divorci.
 
L’any 2009 es va aprovar la Llei 15/2009 en l’àmbit del dret privat, també pionera a l’Estat espanyol, que, d’una banda, ampliava l’objecte de la mediació a qualsevol conflicte en l’àmbit de la persona i la família i, de l’altra, estenia l’objecte de la mediació a la mediació civil, en aquells casos en què es produeix una ruptura de la comunicació personal entre les parts quan aquestes han de mantenir relacions en el futur, com ara conflictes entre associacions i fundacions, en la convivència ciutadana i veïnal, en l’àmbit de la propietat horitzontal, etc.
 
La mediació —com a mètode de gestió de conflictes voluntari i confidencial— pretén evitar l’obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als ja iniciats o reduir l’abast de les conseqüències que se’n puguin derivar. Acudint a la mediació es guanya en temps de resposta respecte al procés judicial, alhora que es redueixen els costos econòmics que reporta acudir al jutjat. En la mediació no hi ha guanyadors ni perdedors, sinó que les parts arriben a un acord dialogat.
 
En aquest sentit, la mediació esdevé un dels eixos prioritaris en les polítiques que impulsen els col·legis professionals i el Departament de Justícia.