• En una entrevista a El món a RAC1, el conseller de la Presidència ha destacat “el to positiu” existent a la ronda de converses que el president Mas va començar ahir amb totes les formacions polítiques que van portar el dret a decidir als seus programes electorals o van votar a favor la llei de consultes
  • El portaveu del Govern ha conclòs que “aquest es un procés que no té marxa enrere i la posició passa per aquí”
  • Homs ha deixat clar en diversos moments de l’entrevista que “el 9N no es va fer contra el govern d’Espanya”, sinó que  va ser un acte “a favor del propi país i de la pròpia Catalunya
El conseller Basté és entrevistat a 'El món a RAC1'
El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, en relació amb la ronda de contactes que el president Mas manté aquests dies amb totes les formacions polítiques que van portar el dret a decidir als seus programes electorals o van votar a favor la llei de consultes, ha valorat “el bon to de la política catalana”, que segons el conseller Homs és “condició prèvia pe fer acords després” a una entrevista a El món a RAC1, conduïda per Jordi Basté. Per això, segons ha explicat el portaveu del Govern, “s’ha de treballar per identificar el comú denominador” ja que “hi ha tantes posicions diferents com actors”. I en aquest sentit, “el capital polític i de país més extraordinari que tenim a Catalunya” es pot resumir en tres coses: “el sentit propositiu” del 9N, el fet que fos "transversal" a la societat, i "el bon to". Així el conseller Homs, ha destacat el “to molt positiu” i “l’actitud i ganes de resoldre les coses” de les converses que el president de la Generalitat va tenir ahir amb els altres partits favorables a la consulta i el PSC.

Preguntat sobre unes eleccions anticipades, no descarta “cap opció” ja que “no estem en una situació normal” i que “esgotar la legislatura per esgotar-la de qualsevol de les maneres” “no tindria cap sentit”. I, com aquest període posterior al 9N el conseller Homs considera que “no es tracta d’anar passant els dies per veure com desfullar la margarita”, sinó que –i remarcant que “no m’ho agafin al peu de la lletra”- “abans de final d’any haurem de saber si orientem les coses cap aquí o cap allà”. En qualsevol cas, el conseller Homs ha conclòs que “aquest és un procés que no té marxa enrere i la posició passa per aquí".

Homs ha deixat clar en diversos moments de l’entrevista que “el 9N no es va fer contra el govern d’Espanya”, sinó que  va ser un acte “a favor del propi país i de la pròpia Catalunya”. I en aquest sentit, “el motor del nou de novembre és l'energia positiva que agrupa tot aquest moviment polític i debat polític que hi ha a Catalunya”.

En relació amb una possible querella per part de la Fiscalia, el Govern de la Generalitat està “absolutament” tranquil perquè, segons el conseller Homs “coneixem les regles de joc” i ”sabem el què hem fet i com ho hem fet” i que aquest tema “està en el terreny de la política”. Així, el portaveu del Govern ha remarcat el seu respecte a la fiscalia que considera que “els hem de deixar al marge”. Tanmateix, en relació amb les declaracions d’aquesta setmana de la presidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho, “mereixerien una investigació” per la seva “imprudència i temeritat”.


Els resultats de la consulta del 9N es fan “sobre els que expressen” l’opinió a les urnes, i qüestionar el nombre de persones que van anar a votar i els resultats “és el recurs de qui vol negar l’evidència de les coses”. Homs ha recordat que “ningú qüestiona que el govern del PP actual que té majoria absoluta l’exerceixi, i té menys % de vot –si no ens ho agafem d’aquesta manera que alguns tradueixen les coses—que els que van a votar el dia 9". Segons el conseller, si es realitzen aquest tipus de lectures dels resultats electorals “ara podríem dir que el PP governa Espanya amb un 31% del suport dels cens i vol dir que el 70% està tot en contra”.

Finalment, el conseller Homs ha remarcat “la predisposició al diàleg i disponibilitat a reunir-se exactament amb qui faci falta” en relació amb una possible trobada entre Artur Mas i Mariano Rajoy.