El Consell Executiu ha aprovat atorgar una subvenció directa d’1,3 milions d’euros al Consell Comarcal de la Garrotxa per ampliar el dipòsit controlat de residus municipals de la comarca, situat al terme municipal de Beuda.

 

L’actuació, que es destinarà a adequar la segona fase del vas del dipòsit, està inclosa en la proposta del Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya 2013-2020 (PINFRECAT). Aquesta obra, que finançarà al 100% l’Agència de Residus de Catalunya, es considera prioritària perquè s’acosta el final de la vida útil de la primera zona de vas, de més de 260.000 m³ de capacitat.

 

El Govern ha acordat declarar bé cultural d'interès nacional (BCIN), en la categoria de monument històric, el convent de Miralles, a Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), i l’església de Sant Jaume, a Tivissa (Ribera d’Ebre), i delimitar-ne els entorns de protecció.

 

 

Situat entre dos torrents, al marge dret del riu Anoia i al peu de l’antic camí de Martorell a Sant Sadurní d’Anoia, és actualment de propietat privada i acull una residència per a persones amb discapacitat intel·lectual. Se’n té constància documental des de 1198, tot i que és possible que tingui origen romà per la seva ubicació propera a la Via Augusta.

 

El monument té un valor històric notable, ja que es conserva totalment i presenta poques modificacions des del segle XV. A més, les pintures murals de l’antiga capella gòtica, part de les quals van ser restaurades pel Departament de Cultura, el converteixen en un monument excepcional. Es tracta d’un conjunt pictòric pràcticament inèdit, realitzat a principis del segle XV, una etapa sense gaire exemples conservats i que presenta una qualitat notable per l’homogeneïtat del conjunt i amb elements clarament italianitzants.

 

 

Està situada a l’extrem nord de la població de Tivissa, a la plaça de la Baranova, que conforma un mirador paisatgístic sobre el territori. Es tracta d’una església construïda al voltant i a sobre d’un temple gòtic anterior, del qual en queden importants vestigis: els murs laterals modificats, les voltes de la nau i del presbiteri i el tancament de l’absis.

 

A més dels valors constructius, estètics i històrics, l’Església parroquial de Sant Jaume presenta la singular conjunció de les parts edificades del que havia de ser la nova església del segle XIX, amb la nau del temple gòtic, un exemple del desenvolupament del procés constructiu de substitució de l’església vella per la nova. La seva singularitat és notable en el context del patrimoni arquitectònic català, ja que permet conèixer i veure un procés constructiu que es va desenvolupar en moltes altres esglésies del país.