El Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han unit esforços per a desenvolupar una campanya de conscienciació ciutadana per evitar el malbaratament alimentari, que a Catalunya suposa llençar cada any 260.000 de tones de menjar en bon estat. Durant el que queda de 2014 i al llarg de 2015 es duran a terme diferents accions es duran a terme un seguit d’accions, entre les quals hi ha una exposició itinerant on s’explica l’origen del malbaratament i com evitar-lo, una aplicació mòbil per ser més curosos amb el menjar que comprem, informacions a premsa, ràdio i televisió i altres accions a les xarxes socials.

 

La campanya “Som gent de profit”, que es presenta avui coincidint amb el Dia Temàtic de Prevenció del Malbaratament Alimentari, emmarcat en la sisena edició de la Setmana Europa de la Prevenció de Residus, va dirigida a tots els ciutadans que en algun moment de la cadena de producció, venda, consum i rebuig de productes poden canviar els seus hàbits per evitar llençar el menjar. Les accions que es duran a terme durant aquests pròxims mesos, són:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A Catalunya es malbaraten anualment més de 260.000 tones d’aliments, xifra que correspon al 7% del que adquireixen les famílies, els restaurants i els comerços, segons l’estudi Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya, elaborat l’any 2011 per la Universitat Autònoma de Barcelona per encàrrec de l’Agència de Residus de Catalunya. Aquestes 260.000 tones suposen que  cada català llença cada any uns 35 quilos d’aliments que es poden aprofitar, dada que equival a llençar el menjar consumit durant uns 25 dies o alimentar més de mig milió de persones.

 

En termes econòmics, la pèrdua és de 112€ per habitant i any. A Catalunya, la xifra representa 841 milions d’euros anuals. La major part d’aquest malbaratament (el 58%) es produeix a les llars, seguit dels supermercats (16%), la hostaleria (12%), comerç al detall (9%), càtering (4%) i mercats municipals (1%).

 

A més de retratar la situació actual del malbaratament al nostre país, l’estudi analitza les causes de la pèrdua d’aquests aliments i les accions que es poden dur a terme per prevenir-la.

 

 

En l’àmbit domèstic, els principals factors que influeixen en el malbaratament són la pèrdua de consciència sobre la importància del que es llença, la poca planificació de les compres, les actituds culturals que no valoren l’aprofitament de les restes de menjar, la manca de coneixement sobre les tècniques d’emmagatzematge, la confusió sobre les dates de caducitat i de consum preferent, i els formats de les racions que es poden adquirir als supermercats.

 

En la distribució, els problemes es detecten en la demanda creixent dels productes refrigerats, les restriccions naturals –estacionalitat de la demanda, durada dels productes frescos- i els tipus de gestió –errades de la comunicació i de prediccions de la demanda-.

 

Finalment, els serveis de restauració i de càtering podrien aprofitar millor els aliments dimensionant les racions adequant-les a les demandes reals dels clients, millorant la planificació dels serveis, internalitzant i coneixent el problema, i afavorint el canvi  en els hàbits i actituds dels ciutadans per estendre la pràctica d’emportar-se les sobres.

 

 

La reducció d’aquest malbaratament passa per recuperar el valor dels aliments, coneixent la importància econòmica, social i ambiental que n’implica l’obtenció. També cal prendre consciència que les restes són un recurs, tot i que la normativa les consideri un residu.

 

És per això que l’estudi proposa un seguit d’accions que poden afavorir la consecució d’aquests reptes, des de la creació de clubs ambientals de negocis per a la reducció de residus, a la formació dels treballadors, la millora de la gestió dels productes en els supermercats, el canvi d’hàbits en la gestió dels productes amb la data de caducitat a punt de vèncer, la implicació dels treballadors dels establiments comercials, una bona segregació en origen dels residus alimentaris, la normalització del costum d’endur-se el menjar que sobra en els restaurants, l’adequació de les racions a la demanda, l’impuls del consum dels productes locals i de temporada, el canvi d’hàbits de compra i de consum, el redescobriment de la cuina com un element de valor, o la recuperació dels espigoladors en els camps de cultiu un cop realitzada la collita.