Tècnics del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natura, del Parc Natural del Montseny, del Museu de Granollers i del Zoo de Barcelona, han alliberat a les darreres setmanes un centenar de larves  de tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) de menys d’un any d’edat procedents del Centre de Fauna de Torreferrussa i del Zoo de Barcelona. Aquesta espècie està catalogada en perill crític d’extinció i és endèmica de Catalunya.

 

 

Aquest alliberament s’ha portat a terme en dos nous torrents al Vallès Oriental, on l’espècie no hi era present actualment. A més, es tracta d’una prova pilot que permetrà testar la conveniència d’alliberar exemplars de pocs mesos de vida i comprovar si la seva adaptació és major respecte als exemplars alliberats amb uns quants anys d’edat. 

 

 

Per garantir el futur de l’espècie, el Departament de d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha impulsat un pla de conservació conjunt amb la Diputació de Barcelona, a través del Parc Natural del Montseny i el Museu de Granollers, que inclou accions de gestió de l’hàbitat, seguiment de l’evolució de les poblacions i un programa de cria en captivitat. El  programa està coordinat pel Grup de Treball de l’espècie, format per tècnics de les quatre institucions i altres especialistes en l’amfibi. L’alliberament d’aquests darreres setmanes s’emmarca dins del treballs coordinats d’aquest equip de treball.

 

Durant aquests primers anys del programa s’han obtingut més de 1.000 larves. Aquests resultats han permès portar a terme uns primers alliberaments d’exemplars. Fins a l’actualitat, s’han alliberat un total de 573 exemplars (431 en la població occidental i 142 en l’oriental). Les prospeccions portades a terme en les noves poblacions creades a partir dels exemplars del programa de cria han permès constatar la supervivència dels exemplars alliberats altres anys. Tot i que es fa difícil avaluar el percentatge, els resultats són prou esperançadors. S’ha observat que els exemplars recapturats presentaven unes bones condicions físiques, s’ha detectat alguna femella amb presència d’oòcits a la cavitat celòmica i fins i tot s’ha vist una còpula entre dos dels exemplars alliberats.

 

Per tal de testar noves metodologies d’alliberament, enguany es va decidir alliberar larves de menys d’un any. Tot i que la mortalitat al camp és més elevada que en els centres de cria, a causa de diversos factors com la disponibilitat d’aliment o la presència de depredadors, pot ser que les que sobrevisquin s’adaptin millor que els exemplars que han passat uns anys en condicions artificials abans de ser alliberades. El poc coneixement que es té sobre les tècniques d’alliberament d’aquesta espècie i d’altres amfibis en general fa necessària una investigació constant per part dels tècnics que porten a terme el projecte.

 

 

El descobriment l'any 2005 del tritó del Montseny va suposar la trobada d'una nova d'espècie d'amfibi a Europa. Aquesta és una espècie biogeogràficament exclusiva de Catalunya i, encara més, del del Massís del Montseny. Això el fa especialment interessant, ja que és l’únic vertebrat exclusiu de Catalunya i també el més amenaçat de tot el Principat.

 

La població total no supera els 1.500 exemplars adults i la seva àrea de distribució és inferior als 10 km² i dividida en dos nuclis totalment aïllats entre ells. La seva situació de risc d’extinció tant extrema, amb una població molt reduïda i una àrea de distribució molt petita i fragmentada en dos nuclis poblacionals, ha fet que el tritó del Montseny sigui catalogat com “En perill crític d’extinció” per la UICN.

 

Per garantir el futur de l’espècie,  s’està treballant en un pla de conservació conjunt entre la Generalitat de Catalunya,  les Diputacions de Barcelona i Girona,  i el Museu de Granollers, que inclou accions de gestió de l’hàbitat, seguiment de l’evolució de les poblacions i un programa de cria en captivitat.

El Programa de cria en captivitat té dues línies d’actuació ben diferenciades: per una part, la creació d’una reserva genètica, que pretén mantenir en captivitat una representació del màxim de la variabilitat genètica que presenta la població salvatge i que ha de servir de reservori enfront possibles catàstrofes naturals; i per l’altra, la creació de noves poblacions en hàbitats potencialment aptes per a l’espècie per tal d’augmentar la seva àrea de distribució.

 

L’any 2007 es van capturar 20 exemplars salvatges i es van traslladar al Centre de Fauna de Torreferrussa del Departament d’Agricultura, situat a Santa Perpètua de Mogoda, per iniciar una prova pilot, ja que l’espècie mai no s’havia criat en captivitat.

 

Tenint en compte les diferències genètiques i morfològiques observades entre la població occidental i oriental de l’espècie i seguint el principi de precaució, el programa de cria es desenvolupa de fet en dos programes de cria independents: un per a la població oriental i un altre per a la població occidental.

 

El Centre de Fauna de Torreferrussa és el centre de referència en la cria de l’espècie i es mantenen exemplars de les dues poblacions, però distribuir una espècie tan amenaçada en únic punt crea una situació d’alta vulnerabilitat enfront possibles problemes sanitaris o de qualsevol tipus que pogués patir l’espècie en captivitat. Per aquest motiu, es va incorporar el 2012 el Zoològic de Barcelona al programa de cria per mantenir exemplars procedents de la població oriental i el 2013 el Centre de Fauna del Pont de Suert s’incorporà al programa per mantenir exemplars de la població occidental de l’espècie. D’aquesta manera, es garanteixen dos nuclis poblacionals per a cadascuna de les poblacions.

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat. i twitter.com/faunamarinadaam