El director general d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), Miquel Molins, acompanyat del President del Consell Comarcal d’Osona, Joan Roca, i del President de la Llotja de Contractació i Mercat en Origen de Vic, Josep Puigdollers, ha presentat aquest matí, a Vic, el Simposi Internacional Reptes i oportunitats en la fertilització i gestió de les dejeccions ramaderes, que tindrà lloc els dies 17 i 18 de desembre vinent a l’edifici El Sucre de Vic.
Aquest Simposi és una iniciativa del Departament d’Agricultura, amb col·laboració amb el Departament de Territori i Sostenibilitat, per tal de generar un debat intens i amb un elevat nivell tècnic en relació a les diferents experiències que en matèria de fertilització i gestió de les dejeccions ramaderes es porten a terme en altres països en els quals, a imatge i semblança de Catalunya, el potencial ramader i la gestió de la fertilització nitrogenada i de les dejeccions ramaderes són un repte productiu i mediambiental.
A la vegada, el Simposi també persegueix poder avaluar les possibles alternatives sobre la gestió de les dejeccions que podrien ser viables a Catalunya, tant des del punt de vista tècnic com mediambiental i econòmic.
Segons el director general d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, “el debat que es pretén generar al voltant de totes les actuacions possibles encaminades a millorar la fertilització i la gestió de les dejeccions ramaderes, compartint experiències i transferint coneixements, és el que es persegueix amb aquest primer Simposi”.
Catalunya té un model productiu basat en la ramaderia intensiva
Catalunya, a diferència d’Espanya i d’altres països d’Europa, és des del punt de vista agrari un país eminentment ramader. El seu model productiu es basa en la ramaderia intensiva. Compta amb una elevada eficiència productiva a partir de models organitzatius com ara la integració i amb un pes molt significatiu en el conjunt de les exportacions.
Davant d’aquesta realitat, el director general d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, ha afirmat que “la necessitat que els ramaders hagin d’assegurar en tot moment una correcta gestió de les dejeccions del seu bestiar i els problemes afegits en la gestió que es portava a terme en els darrers anys, com el recent tancament de les sis plantes de cogeneració de tractament de purins que hi ha a Catalunya, representen un repte on la solució, especialment a mig termini, passa per establir un nou model de gestió de les dejeccions ramaderes enfocat en l’actuació duta a terme des de la granja”.
Sota la premissa que cal garantir la viabilitat de les explotacions ramaderes i la no-afectació ambiental a les zones d’alta densitat o vulnerables, s’han anat establint canvis i propostes de millora. Alguns d’aquests canvis s’han produït en la nutrició dels animals, ja que es poden reduir en un 40% la quantitat de nitrats que s’excreten, en el control de l’aigua subministrada als animals, en els tractaments en origen de les dejeccions... Es tracta d’alternatives que s’estan explotant i que fins al moment estan donant molt bons resultats.
Ara bé, també hi ha moltes altres alternatives en els tractaments, en els sistemes de gestió i en la valorització de les dejeccions incloent-hi un enfocament holístic de la fertilització de base orgànica.
Precisament, aquest enfocament del nou model de gestió, és el que es planteja en el Pla Estratègic de Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes (2013-2016) que el Departament té en marxa i a través del qual s’impulsa tot un seguit de mesures de millora en la gestió de la fertilització i gestió i tractament de les dejeccions ramaderes.
Dos dies complets amb ponències i sessions plenàries
El Simposi dedicarà el seu primer dia a una conferència inaugural a càrrec de Marco Bonetti, de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea.
Les sessions plenàries d’aquest primer dia estaran dedicades a ponències sobre la gestió de l’alimentació del porcí, l’evolució de la problemàtica lligada a la gestió dels nitrats a Catalunya i les experiències en la gestió de les dejeccions ramaderes a Holanda, a la Bretanya francesa, a la regió de la Llombardia, a Dinamarca, a la regió de Flandes i als Estats Units d’Amèrica. També es portarà a terme una taula rodona amb la participació de representants del sector on es debatran els diferents models aplicables a Catalunya.
El segon dia hi haurà una sessió inaugural dedicada als costos associats a la producció agrària, mentre que les sessions plenàries posteriors estaran dedicades a aspectes concrets del model de gestió, tant pel que fa a l’alimentació com als tractaments en granja, individuals i col·lectius. Hi haurà també sessions dedicades a la fertilització i a la normativa i els costos ambientals, així com als aspectes emergents en la gestió i el maneig de les dejeccions ramaderes.
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.