L’octubre de 2013, l’Hospital Universitari de Bellvitge va implementar un pla d’optimització del seu programa de cirurgia cardíaca per tal de disminuir tant el nombre de pacients en llista d’espera com el temps de demora, atenent les directrius establertes en el Pla de Salut de Catalunya 2011-2015 i el Pla de xoc de cirurgia cardíaca del Departament de Salut i les societats catalanes de Cirurgia i de Cirurgia Cardíaca. Els resultats de la intervenció implementada han estat una de les cinc experiències premiades en el Pla de Salut 2011-2015. "Aquesta iniciativa neix de la necessitat d’ajustar al màxim els temps d’espera de la població a les prestacions del sistema sanitari públic, per tal de garantir una adequada accessibilitat assistencial", explica el Dr. Francesc Esteve, subdirector mèdic de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

 

Entre l’octubre de 2013 i el setembre de 2014, el nombre de pacients en llista d’espera de cirurgia cardíaca de l’Hospital Universitari de Bellvitge s’ha reduït un 81%, passant de 226 a 44 pacients. "Pel que fa al temps d’espera, mentre que l’octubre de 2013 hi havia 123 pacients que portaven més de sis mesos d’espera, el novembre de 2014 cap pacient supera els tres mesos d’espera", assegura el Dr. Albert Miralles, cap del Servei de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital Universitari de Bellvitge. "Aquesta llista d’espera inclou exclusivament pacients que no estan en situació de risc vital, ja que totes els casos que necessiten atenció immediata són intervinguts amb caràcter urgent", afegeix.

 

En el període esmentat l’estada mitjana dels pacients ha passat de 17,2 a 15,2 dies; l’estada a l’UCI, de 5,7 a 5,3 dies; la mortalitat, del 0,9% al 0,8%, i, les readmissions, del 4,2% al 2,3%. "La reducció de la llista d’espera i del temps de demora s’ha produït mantenint els estàndards de qualitat, garantint la seguretat dels pacients en tot moment i millorant l’eficiència del procés", afirma el Dr. Miralles.

 

Aquest pla d’optimització va incloure un ampli conjunt de mesures. Les més destacades han estat la revisió i actualització de les indicacions quirúrgiques i els protocols clínics, la reordenació dels circuits assistencials, l’adequació de l’activitat de cures intensives, i la creació de circuits clínics i administratius amb altres centres emissors de pacients, com l’Hospital Moisès Broggi i l’Hospital de Sant Boi. "Amb aquest conjunt de mesures s’ha aconseguit també una utilització més eficient dels recursos. Així mateix, el treball en xarxa amb els centres emissors basat en l’adequació de les indicacions quirúrgiques ha permès reduir al mínim les suspensions de cirurgies o establir circuits d’atenció ràpida", explica el Dr. Esteve.

 

Aquests resultats es van exposar el passat divendres en la IV Jornada del Pla de Salut 2011-2015, celebrada a Sitges amb l’assistència de més de 2.000 professionals. Aquesta comunicació va ser una de les cinc guardonades de la reunió, d’entre les més de 900 que s’hi van presentar, i l’única atorgada a un centre hospitalari. La distinció va ser lliurada pel president de la Generalitat, Artur Mas, i el conseller de Salut, Boi Ruiz. Aquesta experiència s’emmarca en la 4a Línia d’actuació del Pla de Salut, destinada a promoure un sistema de més qualitat i equitat en l’alta especialització.

 

 

L’Hospital Universitari de Bellvitge pertany a l’Institut Català de la Salut (ICS) i és un dels 5 grans hospitals universitaris de Catalunya, registrant 30.700 altes anuals, de les quals el 34,9% són d’alta complexitat. És l’hospital de referència terciària per a 1.500.000 d’habitants de l’Àrea Metropolitana Sud i per alguns procediments fins a les Terres de l’Ebre, és a dir, una cobertura assistencial per a més de 2 milions d’habitants. Ha estat cinc vegades TOP 20 en el rànquing dels millors hospitals de l’Estat en els últims sis anys.