L’Arxiu Nacional de Catalunya ha rebut avui una nova remesa de documentació procedent del Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca.. Ara es procedirà a l’anàlisi i identificació de la documentació.

 

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que ha fet la recepció de la remesa, ha volgut deixar clar que “la primera impressió sobre si ha arribat tot el que havia d'arribar no és positiva. Celebro l'arribada d'aquests documents per les famílies i les persones a les quals els podrem retornar la seva documentació però no puc estar satisfet perquè sembla que no ha arribat tot el que havia d'arribar. És emocionant la feina que ens toca ara, d'intentar trobar les families i les persones a qui els correspon, i ho farem amb l'eficiència que sempre ha demostrat l'Arxiu Nacional de Catalunya. Verificarem els acords de la Comissió Mixat entre Estat i Generalitat comparant-lo amb el que ha arribat i seguirem reclamant. Farem tot el possible perquè des de l'Estat s'entengui que aquest procés que utilitzen de deixar anar el material en trameses al llarg dels anys és indignant i des de cap punt de vista justificable”.

 

En aquest sentit, Mascarell ha insistiti en què "si certament no tenim tots els materials que ens corresponen hauran comés una il·legalitat perquè no hi ha ningú que pugui decidir que no envia el que s'ha decidit en els acords de la Comissió Mixta. Així que seguirem fent el que correspon al Govern perquè arribin tots els Papers i no ens aturarem perquè no ha d'haver un sol document que no estigui en mans dels seus legítims propietaris, per memòria històrica, dignitat i democràcia. Si no ha arribat tot el que ha d'arribar, desplegarem mesures de caràcter legal".

 

El conseller ha recodat també que aquesta darrera tramesa "és una mostra de la perseverança democràtica i agraeixo una vegada més que ens acompanyi el president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes. Tot aquest procés ha estat encapçalat des de fa anys per la nostra societat civil, que ha fet possible que aquesta documentaicó hagi tornat".

 

Els documents que la Generalitat considera que quedaven per retornar a Catalunya i que han de formar part d’aquesta remesa són:

	tipus	contingut	volum
1	Documentació textual	Documentació privada pertanyent a persones físiques i jurídiques	300 capses (DINA4) aprox.
2	Documents solts	Calendaris, cartells, un àlbum de fotos, làmines, mapes i plànols, pamflets - fulls volants, targetes postals, filatèlia.	50 unitats aprox.
3	Objectes	Banderes	10
4	llibres i publicacions periòdiques	Exemplars de biblioteca i hemeroteca	uns 3000

 

D’aquests documents i altres objectes confiscats n’hi ha, entre d’altres de CADCI, CNT de Catalunya, PSUC, UGT de Catalunya, Amadeu Hurtado, Josep Irla, Aureli Joaniquet o Marià Rubió i Tudurí.

 

Des de 1980, la Generalitat, a través del Departament de Cultura, va reclamar insistentment el retorn de la documentació confiscada arran de la guerra civil. En el marc de les negociacions amb el Ministeri de Cultura, el 22 d’octubre de 1982 se signà el conveni per a la microfilmació de la documentació pròpia de la Generalitat de Catalunya, prèvia la seva classificació i inventari.

 

L’any 1992 el Departament de Cultura publicà l’Inventari de la documentació de la Generalitat al ‘Archivo Histórico Nacional, Sección Guerra Civil’.

 

Finalment, l’any 2005, després de diverses negociacions, les Corts espanyoles aproven la Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil custodiats a l’Archivo General de la Guerra Civil Española.

 

 

Des que es va aprovar la Llei de 2005 de restitució, el Ministeri de Cultura ha fet diverses trameses de documentació:

 

·         31 gener 2006, en el primer retorn arriba la documentació pròpia de la Generalitat, els 507 lligalls que durant els anys vuitanta del s.XX s’havien microfilmat.

 

·         22 desembre 2008, es transfereixen llibres confiscats a persones i entitats privades, entre d’altres: CNT Sindicato de las Artes Gráficas de Barcelona, Pau Romeva i Ferrer, Antoni Rovira i Virgili, Antoni Xirau Palau. Aquests llibres porten marques de titularitat indiscutibles, com ara, dedicatòries, signatures, segells estampats, etc.  

 

·         20 maig 2010, retorna documentació textual i llibres de particulars i entitats privades. Els documents textuals majoritàriament pertanyen al CADCI i al Sindicat Agrícola Cooperatiu de Lleida. També hi ha documentació de CNT i del PSUC. Els lots majoritaris de llibres corresponen a les biblioteques de la família Rovira i Virgili, d'Antoni Xirau, de Llorenç Cabós, així com a diferents sindicats de la CNT i d'UGT.

 

·         26 novembre 2010, nova transferència de documentació textual confiscada a entitats i particulars. Hi ha documentació del Casino Ferroviari de Lleida, CNT i Joventuts Llibertàries, Cooperativa Popular Lleidatana, Estat Català, PSUC i Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), Sindicat Agrícola Cooperatiu de Lleida, entre d’altres.

 

·         20 juliol 2011, continua el retorn de documentació textual confiscada a entitats i particulars. Entre la documentació d’associacions i entitats, destaca la de l’Associació d’Intel·lectuals per la Defensa de la Cultura (AIDC), Centro Asturiano de Cataluña, Escuela de Enseñanza Naturista Pentalfa, Societat Naturista de Barcelona. La correspondència política o privada pertany a Francesc Cambó, Albert Carsi, Joan LLuhí i Vallescà, Josep Pàmies, Antoni Xirau, entre d’altres. I també retorna més documentació del CADCI, CNT de Catalunya, ERC, PSUC i UGT de Catalunya.

 

 

La Llei estatal 21/2005, de 17 de novembre, de restitució a la Generalitat de Catalunya dels documents confiscats amb motiu de la Guerra Civil custodiats a l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola, estableix que l’Estat ha de transferir a la Generalitat els documents, fons documentals i altres efectes, confiscats a Catalunya a persones naturals o jurídiques de caràcter privat, amb residència, domicili, delegació o seccions a Catalunya, per la Delegació de l’Estat per a la Recuperació de Documents, creada en virtut del Decret de 26 d’abril de 1938, o en aplicació del Decret de 13 de setembre de 1936, que estiguin custodiats en l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola, que actualment s’anomena Centre Documental de la Memòria Històrica.

 

D’acord amb l’article 3.1 de la Llei esmentada, l’Estat ha de disposar les mesures necessàries per a l’efectiva posada a disposició de la Generalitat de tots els documents i efectes que han de ser restituïts, subrogant-se aquesta en tots els drets i obligacions de l’Estat.

 

Un cop els documents siguin transferits a la Generalitat, les persones físiques i jurídiques privades poden exercir-ne el dret a la restitució en el termini d’un any comptat a partir del dia següent a la notificació de l’acte d’identificació que faci la Generalitat a qui poden resultar els seus legítims titulars, d’acord amb l’article 5.1 de la Llei 21/2005, de 17 de novembre. En el supòsit que no sigui possible la pràctica d’aquesta notificació, el termini s’ha de computar des del dia següent a la publicació de l’acte d’identificació, que ha de dur a terme l’Administració de la Generalitat d’acord amb el Decret 183/2008, de 9 de setembre, del procediment per a la restitució a les persones físiques o jurídiques de caràcter privat dels documents  confiscats amb motiu de la Guerra Civil.

 

Així mateix, l’article 54 de l’Estatut d’autonomia disposa que la Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit la persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya.