En resposta al Informe sobre las líneas fundamentales de Presupuestos para 2015 de la Comunidad Autónoma de Cataluña, que ha fet públic avui la Autoridad Independiente de Resposabilidad Fiscal (AIREF), el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha fet arribar una carta al seu president, en la qual li demana que es pronunciï sobre la distribució de l’objectiu de dèficit entre els diferents nivells d’administració a Espanya. Una distribució que el conseller considera “unilateral, arbitrària i que viola les disposicions de la mateixa Llei d’Estabilitat de l’Estat”.

Per argumentar-ho, juntament amb l’escrit, el titular de les finances catalanes ha fet arribar a l’AIREF un memoràndum on s’explica el procés de consolidació fiscal de la Generalitat de Catalunya. Ambdós documents es poden consultar al web del Departament d’Economia i Coneixement.

                          
Compromís amb la reducció del dèficit

En aquest document es fa constar que el Govern de la Generalitat de Catalunya està plenament compromès amb l’objectiu d’estabilitat fiscal, com ho demostra el fet que en el període 2010-2013 Catalunya ha reduït el seu dèficit un 58%, és a dir, 5.240M d’euros. Si es descompten els efectes del cicle econòmic i els interessos del deute, l’ajust del dèficit realitzat a Catalunya és de 7.327M d’euros. És a dir, que ja s’ha complert amb la reducció del dèficit i a un ritme molt superior al requerit, ja que la reducció mitjana anual ha estat de l’1,08% del PIB, superior al 0,8% exigit per la Llei Orgànica d’Estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i superior al 0,5% recomanat per la UE.

En aquest sentit, el ritme de consolidació fiscal imposat per l’Estat incompleix la seva pròpia Llei d’Estabilitat, motiu pel qual la Generalitat ha interposat un contenciós administratiu.

 

 

En l’informe que la Generalitat ha fet arribar a l’AIREF també es detallen els quatre plans d’ajust que ha fet el Govern des de l’any 2011 i que inclouen mesures per la banda dels ingressos, per valor de 2.435M, i per la banda de les despeses per 6.800M. El procés de consolidació s’ha fet, a més, protegint les polítiques socials i els serveis bàsics de l’Estat del benestar, que representen el 70% del pressupost departamental.

 

D’altra banda, en el document tramès pel Departament d’Economia també es fa constar que l’Administració Central de l’Estat no només ha assignat objectius de dèficit no factibles a les comunitats autònomes en aquest procés de consolidació fiscal, sinó que ha pres un conjunt d’iniciatives que  han dificultat encara més l’ajust. Per exemple, l’incompliment de la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya o els increments de l’IVA, que només l’any 2012 van suposar un increment de la despesa per a la Generalitat de 138M.

 

A més, l’Estat ha reduït entre 2010 i 2013 en 776M les seves aportacions finalistes a la Generalitat: -240M per programes d’ocupació i formació dels treballadors; -119,9M per ensenyament i investigació i -163,9M per programes de benestar i família i ajudes de la dependència, entre d’altres.

 

Per la banda dels ingressos, l’Estat també ha posat traves al procés de consolidació fiscal recorrent als tribunals mesures com el tiquet moderador (140M), l’impost sobre els dipòsits en entitats de crèdit (635M) o les taxes judicials.

 

Malgrat aquestes dificultats, les comunitats autònomes concentren el 52,83% de l’esforç de l’ajust realitzat entre 2010 i 2013, un percentatge molt superior a la seva contribució a la despesa pública total (31,63%). Per la seva banda, l’Administració central i la Seguretat Social només han participat amb un 15,25% en la reducció del dèficit, mentre que concentren el 57,29% de la despesa. 

 

En el cas de la Generalitat, l’administració catalana ha contribuït a la reducció del dèficit amb un 15,12%, un percentatge gairebé tres vegades superior a la seva contribució en la despesa pública total (5,49%) i similar al de l’Administració central i la Seguretat social (15,25%).

 

 

El document enviat a l’AIREF proposa que el procés de consolidació fiscal s’hauria de fer pel costat dels ingressos de les CA, amb una redistribució dels recursos entre les diferents administracions públiques de l’Estat.

 

Així, es reclama a l’Estat que revisi les bestretes del model de finançament, perquè mentre la recaptació impositiva augmenta, com a conseqüència de la millora de la situació econòmica, les bestretes de la Generalitat segueixen disminuint. Mentre l’economia espanyola creix el 2015 un 4,2% respecte el 2013, els recursos que depenen de l’Estat a disposició de la Generalitat disminueixen un 10,7% respecte al 2013. I s’ha fet constar que el 7 d’agost del 2014 es va presentar un requeriment a l’Estat perquè iniciés una revisió del model de finançament, que hauria d’estar vigent des de l’1 de gener del 2014.

 

El memoràndum recorda també que Espanya s’endeuta en bona mesura gràcies al 19,2% dels ingressos fiscals que li arriben de Catalunya. Així, l’Estat ha aconseguit, en el període 2012-2014, 140.274M del seu deute actual gràcies a la riquesa de Catalunya.  Per tant, el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) és només un mecanisme per tornar-li a Catalunya una part del deute que ha aconseguit gràcies a les bases fiscals de l’economia catalana .Malgrat això, la Generalitat haurà de fer front als pagaments de les amortitzacions i dels interessos corresponents a les operacions subscrites amb l’Estat en el marc del FLA.