El conseller Mascarell remarca "l'enorme talent amb les paraules i el gust per la vida" de Joan Barril

query_builder   13 desembre 2014 09:49

event_note Nota de premsa

El conseller Mascarell remarca "l'enorme talent amb les paraules i el gust per la vida" de Joan Barril

 
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha recordat avui “l’aportació en termes literaris, la serenitat davant la vida, i el vitalisme” del periodista i escriptor Joan Barril.
 
“Costa situar-lo fora de la vida. Tenia una capacitat de viure intensament, amablement, reflexivament, amb la seva mirada serena i pausada, sovint perplexa per tot el que anava intentant desxifrar.”, ha apuntat. “Era una persona a qui agradava compartir la vida amb els amics, amb la família, amb la seva mirada romàntica sobre la realitat. Una persona que tenia molt present la idea de passar la vida dia a dia, sense deixar-ne passar ni un”, ha assenyalat.
 
Mascarell s’hi ha referit a “la seva aportació en termes literaris, en termes radiofònics, en termes periodístics, amb la seva prosa sempre poètica i la seva habilitat per crear imatges i imaginaris complets a partir de la sintaxi i de la musicalitat dels mots. Era una mag de les paraules. Les seves narracions, els seus llibres, sempre van mostrar aquesta capacitat d’emprar les paraules amb un mestratge que convertia les seves narracions en construccions literàries perfeccionistes. Podia aconseguir un prosa fantàstica a partir de construir amb quatre fils un cistell molt sòlid i ben travat”.
 
“Joan Barril sempre intentava composar una mirada global sobre la realitat que l’envoltava a partir de les petites coses, dels petits detalls, i ho feia amb aquesta mirada particular i serena que tenia. Més enllà de les seves obres literàries, ell sempre deia que feia una ràdio a un ritme diferent, i així era. I el mateix succeïa amb els seus articles als diaris”, ha apuntat.
 
En aquest sentit, Mascarell ha recordat “quan li vàrem encarregar la primera editorial de L’Avenç, l’any 1976, perquè amb una reflexió inicial feta entre tots, ell sabia donar-li el to, l’estil, la manera perquè prengués una solidesa com a relat complet. Aquesta capacitat de donar solidesa a les reflexions la va fer passar de les paraules a les idees, i de les idees al conjunt de la vida. Una de les coses més agradables, més plaents, era seure amb ell i conversar sobre tots els aspectes de la vida, sobre els amors, les amistats, sobre la feina... Parlar d’ell és parlar dels records de pràcticament tota la vida. Ha estat una persona i un personatge extraordinari”.
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined