Una conversa entre Miquel Calçada i Albert Sánchez Piñol servirà per presentar al gran públic l’edició actualitzada de “Les narracions històriques”, obra magna de Francesc de Castellví amb què va llegar-nos el testimoni més rigorós dels fets de la Guerra de Successió.

Durant els mesos de desembre i gener, l’obra serà presentada a través d’una lectura comentada per la seva autora a biblioteques de Tarragona, Figueres i La Seu d’Urgell, amb l’acompanyament musical d’Àngels Bassas i Carles Beltran.

El millor punt i final per a una efemèride irrepetible

A tocar del final de la commemoració del Tricentenari, el comissariat es reservava una sorpresa que posa el colofó al completíssim programa d’actes que s’ha allargat durant tot l’any. “Ha estat una de les nostres obsessions des de bon principi: calia recuperar a Castellví i divulgar la seva obra, que ha estat injustament oblidada”, ha dit Calçada, “i amb la complicitat de tothom hem pogut tirar endavant aquest projecte tan complex com necessari”. Al cap i a la fi, ha recordat el comissari, el mandat parlamentari comminava el Tricentenari precisament a recuperar i divulgar la memòria dels fets de la Guerra de Successió “i no hi ha una manera millor de fer-ho que actualitzant aquesta obra”.

Després de més d’un any i mig de feina, l’editorial EADOP publica per primera vegada uns textos que malgrat la seva importància només havien estat a l’abast de minories acadèmiques. Amb aquesta edició, 381 pàgines de lectura amena però respectuosa amb l’original, es vol donar reconeixement popular a l’obra de Castellví, un reconeixement que ja té en àmbits especialitzats arreu del món.

Aquesta edició, a banda de la traducció d’Antoni Dalmau i la selecció de textos de la historiadora Mercè Morales (que ha comptat amb la col•laboració del també historiador Jordi Mata), incorpora altres novetats. En destaquen, obra de la mateixa Morales, una nota a l’edició –amb el marc històric i les biografies abreujades dels principals protagonistes- i un seguit d’anotacions al text que contextualitzen la crònica de Castellví amb aspectes complementaris del conflicte, com el paper de les dones en la contesa o la participació d’Aragó i València.

Una crònica de la Guerra de Successió escrita en primera persona

Al llarg de milers de pàgines manuscrites, Castellví explica amb exhaustivitat el conflicte bèl∙lic que enfrontà les nacions europees al tombant del s. XVIII i     que ha condicionat la història moderna i contemporània de Catalunya. Una guerra en què va prendre part de manera activa en el bàndol austriacista, fins a l’extrem de defensar Barcelona en la darrera gran batalla contra l’exèrcit borbònic que culminaria amb la caiguda de la ciutat l’11 de setembre.

Nascut a Montblanc el 16 de febrer de 1682, Francesc de Castellví i Obando va estudiar al Col∙legi dels Cavallers de la Puríssima Concepció de la Universitat de Lleida. Partidari de Carles d’Àustria, va entrar al seu servei el 1705 i s’hi va mantenir fidel fins a l’últim instant.
Empresonat el 1718 i exiliat a Àustria el 1725, va consagrar la resta de la seva vida a un únic objectiu: deixar el testimoni més complet, rigorós i imparcial de la Guerra de Successió, motiu pel qual va utilitzar nombrosos documents originals, va entrevistar‐se i consultar testimonis dels dos bàndols i va fer ús d’una extensa bibliografia en diferents idiomes.

Mort el 1757 a Viena, Castellví mai no va poder veure la seva obra impresa. Els seus manuscrits originals encara es conserven a l’ÖsterreichischesStaatsarchiv, l’arxiu nacional, a Viena.