El Govern ha aprovat encarregar, per un import de 48.400 euros, un estudi tècnic per identificar i incorporar a l’Administració tributària de Catalunya les millors pràctiques internacionals de gestió de sistemes fiscals. L’objectiu és identificar els trets fonamentals que ha de tenir l’estructura institucional i orgànica de la futura Hisenda catalana per bastir un model basat en els principis d’eficiència, transparència i servei públic.

 

La realització del treball segueix les recomanacions de Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que en el seu segon informe recomana identificar amb la màxima precisió possible els aspectes on incidir perquè l’Administració tributària estigui en condicions d’assumir la gestió, liquidació, recaptació, inspecció i revisió de tots els impostos i altres tributs que s’apliquen al país. Seguint les recomanacions del CATN, la Hisenda catalana s’hauria de concebre sota els principis d’orientació a resultats, transparència, professionalitat i, sobretot, vocació de servei i eficiència per poder gestionar el sistema fiscal del país d’acord amb la pràctica de les autoritats tributàries de referència a les jurisdiccions fiscals de l’entorn.

 

L’estudi constarà de dues parts diferenciades. En primer lloc, professionals experts en models internacionals de gestió de sistemes fiscals realitzaran una primera exploració de les pràctiques internacionals que es podrien incorporar a l’Administració tributària de Catalunya d’acord amb 5 principis fonamentals: eficiència en la gestió, orientació al contribuent, transparència, col·laboració amb la xarxa d’intermediaris fiscals i compliment voluntari.

 

En segon lloc, a partir dels models i tendències recollits en aquesta anàlisi prèvia i del seu possible encaix a l’Administració tributària catalana, elaboraran una proposta sobre el model de gestió del sistema fiscal de Catalunya. Els responsables de l’estudi hauran de definir el model de servei, el model operatiu i el model de relació.

 

 

El Consell Executiu ha acordat autoritzar els representants de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic al Patronat de la Fundació Parc Taulí a adoptar l'acord d'acceptació dels actius i passius cedits per la Fundació Privada Parc de Salut de Sabadell. Tal com disposa l'article 33.2 dels Estatuts de la Fundació Privada Parc de Salut de Sabadell, el patrimoni s'ha d'adjudicar a fundacions, entitats públiques o entitats sense ànim de lucre i amb finalitats anàlogues. La Fundació Parc Taulí té com a objecte promoure, impulsar, afavorir i divulgar els treballs d'investigació, docència, innovació i formació de personal, especialment en l'àmbit dels centres, serveis i establiments del consorci públic Corporació Sanitària Parc Taulí o als ens on participa, tant als vessants mèdics, sanitaris, tècnics i científics, com de gestió i organització assistencial i de suport.

 

 

El Consell Executiu ha aprovat la integració de la Fundació Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. CREsA va ser creat l’any 1999 per l’IRTA i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per col·laborar amb les dues institucions i amb el sector privat en la promoció de la recerca i el desenvolupament tecnològic, els estudis i l’ensenyament en sanitat animal.

 

El Govern ha autoritzat la cessió global d’actius i passius i la posterior dissolució de la Fundació CReSA a favor de l’IRTA. D’aquesta manera, les seves capacitats s’integraran a l’estructura científica de l’IRTA per incrementar el seu potencial per contribuir a la modernització, la competitivitat i el desenvolupament sostenible dels sectors agrari, alimentari i aqüícola, que és la missió que té encomanada l'Institut. També té com a finalitat contribuir al subministrament d’aliments sans i de qualitat per als consumidors i, en general, a la millora del benestar de la població.

 

Se signarà un conveni entre l’IRTA i la UAB, patrons actuals de CReSA, per garantir la col·laboració a nivell institucional. La integració del CReSA a l’IRTA és, per tant, una clara oportunitat de futur, totalment alineada amb els objectius de l’IRTA i de la UAB, que permet continuar disposant d’un centre consolidat i àmpliament reconegut com una gran referència al sector de la sanitat animal, tant a nivell espanyol com internacional. Al mateix temps, amb la dissolució de la Fundació es dóna compliment a les mesures de racionalització i simplificació del sector públic impulsades pel Govern.

 

El Govern ha aprovat la dissolució i extinció del Consorci Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE) amb la cessió global dels seus actius i passius a la Fundació Markets, Organizations and Votes in Economics.

 

El Govern ha valorat la creació de la Fundació com la fórmula més adequada per garantir la continuïtat de la tasca del Consorci MOVE, el manteniment dels seus valors i el creixement i la consolidació del que ha esdevingut un element dinamitzador important a l’esfera de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

 

La Fundació Markets, Organizations and Votes in Economics es constitueix com a centre de recerca en economia, que té com a objectiu ajudar a consolidar un model de recerca basat en la competitivitat internacional i l’excel·lència científica i de gestió. També té com a objectiu col·laborar amb altres institucions de recerca de l’àrea de Barcelona per aconseguir que esdevingui la capital del sud d’Europa de la recerca en economia i pol mundial d’atracció d’estudiants i investigadors avançats.

 

 

El Consell Executiu ha aprovat la modificació dels estatuts que regulen el Consorci Recreatiu Turístic Vila-seca i Salou (CRT) per adaptar-los a la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local. L’organisme, integrat pel Govern de la Generalitat i els ajuntaments de Vila-seca i Salou, es va crear l’any 1992, amb una vigència de 20 anys prorrogables, per gestionar els projectes i terrenys del parc temàtic Port Aventura.

 

La principal novetat és la modificació de l’article 2 dels Estatuts del Consorci, que preveu l’adscripció de l’organisme a l’Ajuntament de Salou. D’aquesta manera es dóna compliment a la Llei, que obliga els consorcis participats per diferents administracions a fixar la seva adscripció en una d’elles, en funció de criteris com ara la quantia de les aportacions del seu pressupost. El 57% de les despeses de funcionament del CTR les assumeix l’Ajuntament de Salou i el 43% restant, el de Vila-Seca. És la mateixa proporció del repartiment dels ingressos de la recaptació dels tributs locals procedents de Port Aventura que, tal com es va aprovar el 18 de març, es fa d’acord amb la proporció territorial que cada municipi té al Consorci.

 

L’acord també introdueix algunes millores administratives per actualitzar els estatuts vigents. S’especifica que el president del Consorci serà el conseller d’Economia del Departament del Govern que exerceixi aquestes funcions i concreta la ubicació de la seu de l’organisme, a la plaça de Marià Manent, de Salou. L’acord defineix la Junta de Direcció, que és l’òrgan de govern i administració superior del Consorci, que es compon dels membres següents: el conseller d’Economia com a president, que podrà delegar el càrrec en un membre del seu departament; els alcaldes dels consistoris de Salou i Vila-Seca, que tindran consideracions de membres nats, 6 regidors dels dos municipis membres del Consorci, 3 per cadascun dels ajuntaments.

 

El Govern ha aprovat les directrius i tarifes màximes que s’han d’aplicar als encàrrecs de béns i serveis que els diferents àmbits del sector públic facin al Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), l’empresa del Departament de Justícia dedicada a promoure la reinserció de les persones privades de llibertat mitjançant la formació en oficis i el treball productiu. La majoria de preus màxims es mantenen inalterables des de l’any 2013 i només ha calgut modificar les tarifes corresponents a productes tèxtils, de fusta o d’higiene personal per l’increment de les matèries primeres.

 

El CIRE s’encarrega de formar i donar ocupació als interns en sectors com la confecció tèxtil industrial, la impremta, la fusteria, la serralleria o la neteja forestal per a la prevenció d’incendis, entre d’altres, amb l’objectiu d’aconseguir la seva reinserció sociolaboral. En aquest sentit, les administracions públiques catalanes que necessitin algun d’aquests béns o serveis produïts als tallers de reinserció poden encarregar-los directament al CIRE, ja que té consideració de mitjà propi instrumental i servei tècnic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i dels ens locals de Catalunya. Això implica que, sigui quina sigui la quantia del servei, el CIRE el pot assumir directament mitjançant la fórmula de l’encàrrec. Aquesta condició de mitjà propi i servei tècnic comporta l’obligació d’executar els encàrrecs que l’Administració i els ens locals li formulin pel que fa a l’execució d’obres, prestació de serveis i realització de subministraments, sempre dins del marc de les funcions que legalment té atribuïdes el CIRE.

 

L’acord de Govern s’emmarca en la política del CIRE de col·laborar amb els principals agents públics i privats del país per fomentar que incorporin criteris de responsabilitat social corporativa a la seva gestió.

 

 

El Govern ha aprovat el reconeixement del Casal Catalanotxec, amb seu a Praga (República Txeca), i de l’entitat Stuttcat, amb seu a Stuttgart (Alemanya), com a Comunitats Catalanes de l’Exterior (CCE). S’afegeixen a les 134 que el Govern ja ha reconegut oficialment.

 

Les CCE són entitats privades constituïdes per catalans o catalanòfils arreu del món (casals, associacions, centres catalans, agrupacions acadèmiques i empresarials...) que la Generalitat reconeix a través d'un acord del Govern, prèvia sol·licitud de l'entitat, i d’acord amb la Llei de relacions amb les comunitats catalanes de l’exterior. El Govern dóna suport a aquestes comunitats com a punts de trobada de catalans a l’exterior i amb l’objectiu de potenciar la promoció i la difusió de Catalunya arreu del món.

 

El Govern ha aprovat declarar bé cultural d’interès nacional la Col·lecció del Gabinet d’Història Natural Salvador. És una de les poques col·leccions europees d’història natural que no s’ha dispersat i que està localitzada en la seva pràctica totalitat. De fet, està considerada com una de les col·leccions més importants d’Europa entre els segles XVII i XIX d'arreu, tant pel seu contingut com pel fet d’haver-se conservat íntegra i intacta durant aquests segles.

 

Propietat de l’Ajuntament de Barcelona i instal·lada a l’Institut Botànic, el Gabinet Salvador es va crear l’any 1626 i el seu fons va ser consultable fins el 1855. Consta de llibres, herbaris, fòssils, conquilles i una quantitat considerable de documentació (cartes, etiquetes, llistats, documents notarials...) de gran valor històric, que van ser recopilats per la nissaga Salvador d’apotecaris barcelonins entre els segles XVII i XIX. Considerat com el primer museu obert al públic que va tenir la ciutat de Barcelona, el Gabinet Salvador és una de les poques col·leccions europees d’història natural que no s’ha dispersat i que està localitzada en la seva pràctica totalitat.

 

Consta principalment d’una part bibliogràfica, formada per més de 1.300 volums, molts d’ells primeres edicions del segle XV al XVIII, amb llibres de ciència, filosofia, literatura clàssica, farmàcia, botànica o medicina, entre d’altres. També compta amb un herbari general, de prop de 5.000 exemplars d’herbes recollides el segle XVIII per Jaume Salvador i Pedrol (fill de l’iniciador de la col·lecció, Joan Salvador i Boscà), i els seus fills Joan i Josep Salvador i Riera. Aquestes peces estan perfectament classificades i etiquetades. Finalment, un tercer apartat és la col·lecció d’història natural, amb més de 3.500 objectes, entre fòssils, roques i minerals i espècimens zoològics invertebrats i vertebrats, entre d’altres.

 

La col·lecció també compta amb mobiliari fabricat entre 1740 i 1761, any de la mort de Josep Salvador i Riera. El Gabinet Salvador es pot incloure dins del que es coneix com Gabinets de curiositats o Cambres de les meravelles. És com s’anomenaven les col·leccions que, a partir del segle XVI, creaven nobles i persones benestants.