La transmissió lingüística intergeneracional de l’aranès està garantida tot i que adopta formes multilingües. Aquest fet s’explica per la situació de multilingüisme que es viu en aquest territori, on poden distingir-se quatre grups lingüístics: el 45,4% s’identifica amb el castellà; el 21,7%, amb l’aranès, el 16,7% amb el català i el 15,7%, amb altres llengües. La dada es desprèn de l’Estudi d’usos lingüístics de la població (EULP) de 2013 sobre la Vall d’Aran, que es va presentar dijous dia 18 a Vielha.

 

En sociolingüística la transmissió lingüística intergeneracional es mesura com la diferència entre el percentatge de població que parla una llengua determinada amb els fills i la que usa o usava amb la mare. Aquestes diferències pel que fa als que transmeten “només l’aranès” és  + 1,8 punts, mentre que és negativa (- 6,2)  per “només castellà” i pràcticament zero (+0,5) per “només català”. Com més positiva és aquesta diferència més pot dir-se que el procés de transmissió d’una llengua està garantit. 

 

La transmissió lingüística intergeneracional es mesura com la diferència entre el percentatge que parla una llengua determinada amb el fill més gran i la que usa o usava amb la mare. Les dades de l’EULP indiquen que, pel que fa a la transmissió de només aranès, la diferència és positiva, de +1,8 punts. Per al grup que només transmet el català és de 0,5 punts i la transmissió de només castellà, és negativa, amb -6,2 punts. En la situació sociolingüística de l’Aran, a més de considerar la transmissió d’una llengua en exclusiva, cal tenir en compte també la transmissió de dues o més llengües simultàniament. En aquests casos, la transmissió de l’aranès i del català amb altres llengües és positiva, amb més de 5 punts de diferència entre el fill més gran i la mare.

 

Pel que fa a les habilitats lingüístiques, la població que entén l’occità aranès ha crescut lleument en el període 2008-2013. Les habilitats de parlar-lo, llegir-lo i escriure’l s’han mantingut estables. Si ho posem en relació amb els grups d’edats és destacable que en l’habilitat de parlar el primer lloc l’ocupa el grup de més de 65 anys, amb un 75,9%, i el segon lloc, el grup de 15 a 29 anys, amb un 64%. El coneixement del grup de 45 a 64 anys és del 53,7% i el grup de 30 a 44 anys té el nivell més baix, amb un 44,5%.

 

El grup més jove és el que encapçala les habilitat de lectura i escriptura. Pel que fa a la capacitat d’entendre’l, el lidera el grup de més de 65 anys.

 

En relació amb l’ús de les llengües en els àmbits de consum i serveis, s’han analitzat set àmbits: Administració de l’Estat, Administració de la Generalitat, gran comerç, personal mèdic, petit comerç, entitats financeres i Administració local.  El castellà és la llengua d’ús més freqüent en els set àmbits analitzats, el català és la segona llengua més usada exclusivament o compartit amb el castellà en sis del set àmbits. L’aranès és la segona llengua més usada en un dels set àmbits (Administració local).  Els usos d’altres llengües o combinacions de llengües té una freqüència al voltant del 30% en quatre dels set  àmbits estudiats.