El Departament d'Ensenyament considera que el calendari d’aplicació de la LOMCE respon a interessos electoralistes i que perjudicarà al futur dels alumnes. El calendari d’aplicació de la norma està forçat per la legislatura política més que no pas per les necessitats pedagògiques dels centres educatius. Ensenyament demana al Ministeri d’Educació que es retardi el calendari d’aplicació i que el nou currículum de batxillerat s’apliqui als alumnes que han estudiat la secundària sota el marc de la LOMCE i no pas als que l’han cursat amb la LOE, tenint en compte l’impacte de les notes de batxillerat en el futur dels alumnes. El Reial Decret, segons el departament, és un exponent del dirigisme i de l’estil recentralitzador del govern central.

 

Aquesta és una de les valoracions sobre el Reial Decret de currículum de la secundària i el batxillerat que el passat divendres es va aprovar en consell de ministres és exagerat i excessiu. Aquest matí, la directora general d’Educació Secundària i Batxillerat, Teresa Pijoan, ha valorat el decret en roda de premsa conjunta amb els consellers d’Educació d’Andalusia, Canàries i Astúries. La directora general considera que el Reial Decret és excessiu, exagerat i poc respectuós amb les competències autonòmiques, i que la LOMCE és una llei innecessària.

 

Teresa Pijoan ha avançat que Catalunya i la resta de Comunitats Autònomes no coneixen el contingut real del decret, i que només disposa dels esborranys presentats pel Ministeri d’Educació, el darrer dels quals data del mes d’octubre: “Considerem que és una falta de respecte que si el text és definitiu o tingui modificacions no s’hagi presentat a la conferència sectorial que està convocada pel mes de gener”, pel dia 14, on apareix com a ordre del dia Informe sobre el Reial Decret de Currículum d’ESO i Batxillerat. En el mateix sentit, ha afegit que “les anteriors Conferències d’Educació han estat més una escenificació per justificar els tràmits legals necessaris que un altra cosa. No hi ha interès per introduir les nostres propostes de millora”.

 

Pel que fa a la valoració del decret, la directora general ha destacat que els esborranys que es disposen “presenten per la secundària i batxillerat una proposta curricular excessiva pels detalls i continguts, exagerada en la relació al nombre de criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge i, en general, poc competencial sobre el plantejament general”.

 

Pijoan ha assegurat que la norma demostra desconfiança envers el professorat, i ha recordat que tot i que està adreçada al professorat i al centre, al mateix temps va en contra de la seva autonomia i capacitat de redactar un projecte adaptat al seu entorn: “Fa evident la desconfiança en el professorat i en els centres educatius, i també impedeix un desenvolupament competencial del currículum, ja que tot estarà condicionat a les proves finals. Aquest fet contradiu l’esperit de la llei”. Per aquest motiu, ha declarat que “veurem de quina manera podem realment fer-ho amb sentit comú i sense destrossar el que hem avançat els darrers anys, confiant en el nostre professorat, en la inspecció, en els serveis educatius amb l’objectiu de la millora i èxit dels nostres alumnes. Això és per nosaltres la Lomce, i si no es pot fer d’aquesta manera no entrarem a destrossar el que funciona i els bons resultats”.

 

Pijoan també ha afirmat que la norma és homogeneïtzadora, recentralitzadora i equivocada pel que fa a l’avaluació: “La LOMCE  converteix l’avaluació -que és bàsica per seguir l’aprenentatge de l’alumne- en un procés de regulació i fiscalització, homogeneïtzador que vol recentralitzar el sistema, que vol establir un rànquing de centres educatius i fiar la millora de l’aprenentatge a unes proves externes que condicionen l’obtenció del títol”.

 

Pel que fa específicament al batxillerat, Ensenyament considera que la proposta és rígida, descompensada en les modalitats, desmesurada en quant a continguts curriculars i de difícil  articulació segons la tipologia dels centres: “A Catalunya els centres que disposem són mitjans i petits i cal articular bé el currículum del batxillerat, és aquí on depèn la supervivència dels centres mitjans i petits. Per a la igualtat d’oportunitats cal mantenir els centres en poblacions mitjanes i petites, això té per nosaltres una importància vital”.

 

Finalment, la directora general ha insistit que la LOMCE és una llei no necessària, i ha recordat que la LOGSE es va desplegar en 10 anys, la LOE en 5 i la LOMCE es proposa en 3 anys, amb tots els canvis que això suposa: “Està mancada de consens i no disposem de garanties dels recursos econòmics que necessitem per implantar-la, fet que no és menor”. Pijoan ha conclòs que “és una llei innecessària i inadequada. Si es vol millorar un sistema educatiu cal plantejar-la amb el suport als docents en un entorn de confiança cap a ells, i la llei desconfia dels docents i dels centres educatius”.