El Consell Executiu ha aprovat el Pla Nacional de Fotografia amb l’objectiu d’impulsar l’elaboració dels instruments de protecció i descripció del patrimoni fotogràfic català. El Pla preveu un tractament integral i específic que integri els elements que ja tenen actius i en funcionament els diferents sistemes vinculats al patrimoni cultural fotogràfic, especialment pel que fa arxius, cens, fons i col·leccions.

 

També preveu constituir una Comissió d’impuls que serà l’instrument mitjançant el qual s’endegaran les iniciatives necessàries per preservar el patrimoni fotogràfic català, no només com a recurs per documentar fets històrics, sinó també com a font d’expressió artística i disciplina en la qual Catalunya ha excel·lit.

 

 

El Govern ha aprovat declarar bé cultural d’interès nacional el teatre romà i les termes públiques de Tarragona i l’àrea monumental annexa de Tarragona. La declaració té com a finalitat protegir un espai emblemàtic que reuneix valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals rellevants, ja que es tracta d’un dels conjunts d’edificacions romanes dedicats als espectacles de la ciutat de Tàrraco, capital de la província de l’Hispania Citerior a partir de l’època d’August.

 

El Govern ha aprovat dues categories de protecció. En primer lloc, la de monument històric, que fa referència al teatre i a les termes públiques, i per a les quals s’ha traçat una delimitació ajustada a les restes conegudes. En segon lloc, la categoria de zona arqueològica, que abasta un perímetre més gran, que engloba els dos monuments històrics i també l’àrea monumental annexa al teatre.

 

Està situat a la part baixa de la ciutat de Tarragona, amb el circ i l’amfiteatre, un sector densament urbanitzat des del segle II aC, per la seva proximitat al moll portuari i al fòrum de la colònia. Va ser construït el segle I aprofitant un pendent del terreny que unia el barri portuari amb la part central de la ciutat per a la cavea. Les excavacions al solar del teatre han proporcionat nombroses restes arquitectòniques com, per exemple, fonamentació de la façana exterior de la cavea, un criptopòrtic anular i diversos murs radials associats al mateix, l'orchestra i les primeres grades, la part central del proscenium i el parascenium occidental, incloent la façana lateral.

 

L’estudi i l’anàlisi interpretativa de les restes arquitectòniques de les termes publiques ha constatat que es tracta d’uns banys públics de tipologia imperial, fet que situa aquest conjunt com el segon de les termes imperials conegut a la península ibèrica, juntament amb la dels Arcs I de Clúnia. La hipòtesi es basa en l’envergadura de les estances i l’anàlisi global de la planta arquitectònica teòrica, que defineix una successió canònica de sales a partir d’un eix axial, composta per una natatio, un frigidarium tripartit amb dues piscines simètriques, un possible trepidarium i un caldarium.

 

Els treballs arqueològics van començar l’any 1885 quan van aparèixer les grades del teatre en fer un desmunt a l'antic hort del convent de Caputxins. Des de llavors i fins l’any 2013 es van anar succeint diverses campanyes d’excavacions arqueològiques, de consolidació, restauració i conservació, condicionament i també de museïtzació del sector.

 

El Govern ha aprovat la modificació del decret que estableix l’ordenació curricular dels ensenyaments de música de grau professional per incorporar-hi tres especialitats que no estaven contemplades fins ara: la xeremia (gralla o dolçaina), la guitarra flamenca i la cornamusa (gaita).

 

El Govern ha considerat que calia incloure aquests tres instruments, tenint en compte la seva vinculació a la cultura popular del país i l’interès de part de la població catalana en conèixer i assolir el domini d’aquestes especialitats, que s’ha multiplicat els darrers anys. A més, la proliferació de formacions musicals relacionades amb la cultura popular requereix de més persones especialistes en aquests instruments. Amb la seva incorporació al decret, s’estableix el currículum i es regula la prova d’accés als tres instruments, cosa que possibilita l’ensenyament de les especialitats i l’obtenció d’un títol oficial.

 

 

El Govern ha ratificat l’acord segons el qual la Generalitat deixa de formar part del Consorci per a la Gestió dels Residus Urbans de l’Urgell. Aquest organisme el van constituir l’any 1993 la Generalitat i el Consell Comarcal de l’Urgell amb l’objectiu de construir i explotar les instal·lacions necessàries per a les operacions de tractament, reciclatge i deposició controlada de residus sòlids municipals i assimilables. Una vegada ja s’han construït totes les instal·lacions projectades, que s’han cedit de forma gratuïta al mateix Consorci, ha deixat d’existir la raó que justificava la presència de la Generalitat a l’organisme, motiu pel qual s’ha acordat la seva separació. En el seu moment, la Junta de Govern del Consorci va acordar que fos l’Ajuntament de Tàrrega qui substituís la Generalitat com a membre de l’entitat.