• El Consell Executiu ha aprovat el decret que regula l’activitat artesanal a Catalunya per atendre les necessitats del sector, aprofundir en la seva modernització i l’adequació al context actual de competitivitat i a les noves demandes del mercat
 
  • Es regula el Carnet d’Artesà i els requisits per obtenir-lo, així com el Diploma de Mestre Artesà, que diferencia entre el professional i el cultural
 
  • Es creen els Premis Nacionals d’Artesania, que tenen com a objectiu incrementar el prestigi de l’activitat artesana a la societat, i es reconeix la Setmana d’Artesania de Catalunya, per promoure la comercialització dels productes artesans catalans i consolidar un espai de venda i de referència internacional
 
  • Altres novetats són la creació del Distintiu per als establiments de venda d’artesania i del Distintiu D’Artesania (D’A) Catalana, per als productes artesans.
 
El Consell Executiu ha aprovat el decret que regula l’activitat artesanal a Catalunya. La regulació vol atendre les necessitats del sector, aprofundir en la seva modernització i l’adequació al context actual de competitivitat i a les noves demandes del mercat. Amb l’aprovació d’aquest decret es configura un marc normatiu adequat i actualitzat que permet instrumentar mesures per acreditar, fomentar i promocionar les empreses artesanes, vetllar pel prestigi i la qualitat del producte artesanal, sostenir la seva producció i fomentar el desenvolupament d’un sector que està en expansió, tant a Catalunya com a nivell internacional.
 
Les necessitats actuals de l’artesania catalana requereixen un impuls que permeti assolir un producte artesà de qualitat i rendible, que mantingui la identitat i el valor patrimonial. Per aconseguir-ho, el Govern ha considerat necessari actualitzar el marc normatiu per fer possible racionalitzar l’ordenació del sector i, a la vegada, impulsar la participació de les institucions, les associacions professionals i la societat en general. Així, el decret refon en una única norma actualitzada la regulació de l’activitat artesanal a Catalunya fins ara recollida al Decret 252/2000, de 24 de juliol, i a l’Ordre, de 25 de juliol de 2000, que desplegava el decret.
 

 
Novetats de la nova regulació
 
El decret regula l’activitat artesanal artística i d’ofici que es desenvolupi a Catalunya, excloent l’artesania alimentària, l’artesania de serveis i la producció mecanitzada.
 
Entre les principals novetats, destaca la regulació del Carnet d’Artesà com una acreditació voluntària que expedeix la Generalitat per a aquella persona que coneix el domini tècnic de qualitat i que desenvolupa una producció artesanal. Es distingeix entre Carnet d’Artesà professional (per a qui s’hi dedica professional) i Carnet d’Artesà cultural, per a qui no exerceix professionalment cap activitat productiva i comercial d’oficis artesans. Així mateix, el mestratge en aquestes dues modalitats es reconeix en als Diplomes de Mestre o Mestra Artesà professional, i de Mestre o Mestra Artesà cultural, que atorga anualment la Generalitat, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), prèvia convocatòria pública.
 
Es creen també els Premis Nacionals d’Artesania amb l’objectiu d’incrementar el prestigi de l’activitat artesanal a la societat i donar visibilitat a l’artesania en el conjunt de l’activitat creativa i productiva del país. Els guardons es convocaran anualment i distingiran persones i empreses que hagin destacat en la producció, disseny, qualitat, formació, promoció, comercialització o difusió de l’artesania catalana. Amb la finalitat de promoure’n la comercialització, es crea un Distintiu per als establiments de venda d’artesania catalana, que garanteixi als consumidors que adquireixen un producte autèntic. També es crea el Distintiu de producte D’A, que acredita que els productes són produïts a Catalunya i elaborats artesanalment mitjançant els processos propis de l’ofici.
 
D’altra banda, per activar i promoure els territoris i la seva artesania, el decret contempla la declaració de Zones d’oficis singulars de Catalunya, en àrees geogràfiques que disposin d’un mínim de cinc tallers artesans on es desenvolupin oficis propis relacionats amb el territori, el procediment i el producte. En aquest mateix sentit, es preveu també la declaració de Punts d’Interès Artesanal, en municipis o àrees d’un municipi on es concentri un mínim de cinc tallers artesans o on hi hagi una llarga tradició artesanal. Així mateix, es reconeix la Setmana d’Artesania de Catalunya, destinada a promoure la comercialització dels productes artesans catalans, consolidar un espai de venda i un saló de referència internacional.
 
Repertori de famílies d’oficis artesans
 
El decret du a terme una tasca racionalitzadora important, ja que classifica el conjunt de l’activitat artesanal en un repertori de famílies d’oficis artesans. En total s’identifiquen 14 famílies d’oficis.
 
  1. Arts del llibre: inclou ocupacions relacionades amb el procés artesanal de creació de llibres, partint del paper i/o d’altres materials similars, i utilitzant la tinta i altres materials i tècniques. Identifica els oficis de cal·lígraf, enquadernador, fotògraf tradicional, e gravador, il·lustrador i impressor.
 
  1. Ceràmica: inclou ocupacions relacionades amb la creació d’objectes utilitaris i/o decoratius amb diferents tipus d’argiles cuites. Identifica els oficis de ceramista, mosaïcista, rajoler i terrissaire.
 
  1. Pell-cuir: inclou ocupacions relacionades amb la creació d’objectes utilitaris i/o decoratius amb pell-cuir. Identifica els oficis de baster, boter, marroquiner, pelleter, repussador, i sabater.
 
  1. Construcció: inclou ocupacions relacionades amb la construcció d’habitatges, la decoració i/o habilitació d’espais de diferents tipologies de construccions. S’identifiquen Com a oficis artesans l’estucador i el mosaista hidràulic.
 
  1. Ferro-metall: inclou ocupacions relacionades amb el treball del ferro i altres metalls, per crear objectes utilitaris, decoratius i constructius. S’identifiquen els oficis de bronzer, courer-llauner, esmaltador, ferrer, ferrer de tall, fonedor, forjador, respussador i cisellador,
 
  1. Elements naturals: inclou ocupacions relacionades amb la manipulació i creació d’elements obtinguts de la natura. S’identifiquen els oficis de l’art bonsai, l’art floral, el barraquer, el cerer, el cisteller, el corder, l’espardenyer, l’estorer, l’herbolari, el manufacturer de mobles, el manufacturer d’objectes i complements, el perfumista, el sabonaire i el surer.
 
  1. Fusta: inclou ocupacions relacionades amb la creació d’objectes i mobles, a partir de la fusta. S’identifiquen els oficis de cadiraire, constructor d’objectes de fusta, culleraire, daurador-policromador, ebenista, fuster, lacador, marqueter, mestre d’aixa, ornamentador, retaulista, tallista, tapisser de mobles i torner.
 
  1. Instruments musicals: inclou ocupacions relacionades amb la construcció i l’afinament d’instruments musicals. Identifica els oficis d’afinador, constructor d’instruments de corda, constructor d’instruments de percussió, constructor d’instruments de vent, lutier, i orguener.
 
  1. Joieria: inclou ocupacions relacionades amb la manipulació i creació d’objectes de joieria. Identifica els oficis d’argenter, encastador o clavador, gravador, joier, modelador en cera de joieria, i orfebre.
 
  1. Paper: inclou ocupacions relacionades amb la creació i manipulació del paper i el cartró. Identifica com a oficis el cartoner i el paperaire.
 
  1. Pedra-mineral: ocupacions relacionades amb la creació d’objectes de pedra i minerals. Dins d’aquesta família s’identifiquen els oficis de lapidari, manufacturer d’objectes de sal, manufacturer d’objectes d’alabastre, picapedrer, i tallador.
 
  1. Tèxtil: inclou ocupacions que treballen amb el fil i els teixits, de cara a confeccionar i/o decorar objectes tèxtils diversos. Identifica com a oficis el brodador, el catifer, el confeccionista, l’enfeltrador, l’estampador, filador, el manufacturer d’objectes i complements, el manufacturer de patchwork, el matalasser, el puntaire, el tapisser, el teixidor, i el tintorer.
 
  1. Vidre: inclou ocupacions que treballen tant en la creació d’objectes/elements de vidre com en la seva decoració. Identifica com a oficis el bufador, el decorador, el forner de vidre, i el vitraller.
 
  1. Artesà interdisciplinar: inclou aquells oficis que, perquè treballen amb diferents materials o perquè fan ús de tècniques de diferents oficis, no es poden classificar en una sola família. S’inclou l’ofici d’artesà multidisciplinar, per donar resposta a oficis innovadors, a més d’altres de més tradicionals com aparadorista, emmotllador, escenògraf, escultor, figurista de pessebre, imatger, maquetista, miniaturista, modelista, pessebrista, rellotger, i titellaire.