El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot, i el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, han participat avui en la jornada “"El sòl com a recurs. Investigació i descontaminació sostenible", destinada a grups de recerca, el sector empresarial i administracions locals, actors fonamentals en la cerca de solucions de problemàtiques ambientals associades a la contaminació del sòl. La trobada respon a la voluntat del Govern de fomentar el sistema d’investigació, desenvolupament i innovació i la transferència de resultats entre l’administració i el sector productiu. Aquesta voluntat  queda recollida en el Pla de Govern 2013-2016, i en la Estratègia Catalunya 2020 (ECAT 2020). Els objectius principals de la jornada han estat l’intercanvi de coneixement entre especialistes, l’establiment de noves col·laboracions multisectorials, la proposta de línies de treball comunes, i la cerca de solucions de problemàtiques ambientals associades a la contaminació del sòl derivada de les activitats humanes.

 

Els inventaris de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i l’avaluació dels estudis d’investigació han permès identificar a Catalunya uns 1.200 emplaçaments potencialment contaminats des del 1991 fins a finals de l’any 2014. Un 79% dels emplaçaments avaluats tenen un origen industrial o comercial; els antics dipòsits representen el 12% del total; els abocaments incontrolats, un 5%; i els dragatges de ports, accidents de transport, abocaments accidentals i altres casuístiques sumen el 4% restant. Ens situem, així, en la mitjana dels països de la Unió Europea.

 

 

 

Des de l’any 2006 i fins a finals del 2014 s’han dictat a Catalunya 59 resolucions de declaració de sòl contaminat i 37 resolucions d’aprovació de projecte de recuperació voluntària del sòl. D’aquests, han finalitzat les actuacions de recuperació 20 emplaçaments, el 54% del total.

 

Cal remarcar que, en la distribució de les tècniques de recuperació del sòl predominen les tècniques fisicoquímiques in situ. Aquestes tècniques concorden amb els preceptes que emanen de la legislació ambiental de referència, que prioritza l’aplicació de les millors tècniques disponibles en funció de cada cas, i, sempre que sigui possible, les tècniques de tractament in situ, que evitin la generació, el trasllat i la eliminació dels residus, valoritzant el sòl com a recurs. Segons Tost, “Aquest és el camí a seguir. Ens hem de felicitar en aquest canvi de tendència, ja que fins l’any 2005 les tècniques de recuperació del sòl es fonamentaven en les plantes de tractament de residus o bé es dipositaven en abocadors controlats”. En aquest cas, es perdia i eliminava un recurs no renovable com és el sòl. Dins de la variabilitat  de la distribució de les tècniques de recuperació a nivell europeu, Catalunya presenta força similitud amb els Països Baixos.