El programa de seguiment estructurat dels pacients amb insuficiència cardíaca (IC) i/o malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), que funciona amb èxit des de l’any 2012 a la ciutat de Barcelona, se centra en les persones que pateixen una o dues d’aquestes malalties, perquè són les que més descompensacions i reingressos hospitalaris generen. Aquestes malalties tenen gran impacte quant a dependència, discapacitat i qualitat de vida, alhora que representen una part molt important del cost de la cronicitat.

 

El programa va néixer com a iniciativa de l’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona de l’Institut Català de la Salut (ICS), per tal de millorar l’atenció d’aquests pacients en termes d’accessibilitat i d’eficiència, incidint sobretot en els aspectes de detecció, tractament i seguiment. Des d’aleshores s’està implantant aquest programa, del qual s’encarrega principalment el col·lectiu infermer, i que pretén que aquestes persones hi puguin accedir fàcilment i donar-los una atenció més eficient, alhora que acompanyar-les tant en la situació d’estabilitat com durant les descompensacions.

 

L’any 2012 se’n va fer una intervenció pilot a tres equips d’atenció primària (EAP) de la ciutat de Barcelona per consensuar-ne i verificar-ne els circuits. Durant l’any 2013 es va estendre a la totalitat d’EAP restants, i ha estat el 2014 quan s’ha consolidat l’experiència a la cinquantena d’EAP de Barcelona ciutat de l’ICS, un any en què s’ha insistit en l’assoliment dels seus objectius més qualitatius. La infermera Marisa Martí Aguasca és la referent d’aquest programa a la ciutat, per la qual cosa s’encarrega de donar suport als professionals dels equips per facilitar l’arrelament d’aquestes noves dinàmiques assistencials a l’atenció primària de l’ICS a Barcelona.

 

Actualment són 24.632 els pacients inclosos en el programa, amb una cobertura del 71,8% del total de diagnosticats d’aquestes patologies a la ciutat, i el seguiment d’avaluació dels pacients (variables clíniques, d’autocura, de compliment i de qualitat de vida) millora progressivament, i ja se situa per sobre del 55%. Les dades preliminars del total d’hospitalitzacions orienten que el nombre n’ha disminuït de manera significativa, malgrat que cal un anàlisi més extens del programa.

Aquesta experiència ha fet possible que siguin més visibles les persones que pateixen aquestes malalties tan prevalents, ha ajudat a caracteritzar-les i a prendre consciència de les seves necessitats assistencials, alhora que ha augmentat la implicació del col·lectiu infermer en el seguiment.

 

 

El Pla de salut 2011-2015 és el marc de referència per a totes les actuacions públiques en matèria de salut a l’àmbit de la Generalitat de Catalunya. Aquest document estratègic articula la reforma del sistema sanitari català sobre tres eixos d’acció que responen a les noves necessitats socials: l’abordatge de les malalties més comunes, l’atenció integral als pacients crònics i la modernització organitzativa.