Kirma, una femella de trencalòs que forma part del programa de cria d’aquesta espècie en  perill d’extinció, ha post el passat 18 de gener el seu primer ou al centre de Fauna de Vallcalent. El fet és poc habitual perquè es tracta d’una femella irrecuperable, és a dir que no es podrà retornar a la natura i es mantindrà com a exemplar del Programa de cria en captivitat  Aquesta posta s’emmarca en el treball coordinat entre el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Alimentació i Medi Natural  i la Vulture Conservation Foundation, fruit d’un conveni de col·laboració entre ambdues entitats. Ara s’haurà d’esperar els 54 dies d’incubació, data prevista d’eclosió el 13 de Març,  per poder ser testimonis de la possible eclosió d’un pollet.

 

L’exemplar que ha post l’ou al tenir una discapacitat física, mostrava un comportament molt sumís, que va dificultar molt el seu aparellament. El primer intent durant la temporada de cria 2012-13 va fracassar ja que es tractava d’un mascle amb caràcter i ella es va sentir completament oprimida. Per això es va buscar un mascle dintre del programa Europeu de conservació d’espècies amenaçades del trencalòs (EEP) amb un caràcter molt afable. Aquest exemplar es trobava al Centro de Cria Guadalentín de la Junta de Andalucía. El mascle va arribar a Vallcalent el 23 de maig del 2013.

 

Ja a la següent temporada de cria es van poder observar els primers indicis d’aparellament amb reconstrucció del niu i intents de còpula per part del mascle. A finals de temporada s’observà per primer cop els exemplars netejant-se mútuament el plomatge.

 

En aquest cicle reproductor (2014-15) els dos exemplars han entrat en zel, observant l’inici de les còpules el 18 de novembre del 2014. Dos mesos més tard, el 18 de gener, va tenir lloc l’esperada posta del primer ou.

 

Es tracta d’una femella Pirinenca ja observada a principis del 2010 al Pirineu Navarrés amb una lesió greu cicatritzada de la mandíbula esquerra i fotografiada vàries vegades. Posteriorment ha estat divagant per diferents canyets d’Aragó i de Catalunya.

 

El 13 d’Abril del 2012 l’au va ser ingressada al CF Vallcalent immediatament després de ser capturada a la RNC de Boumort (municipi d’Abella de la Conca).  L’animal s’havia vist els dies anteriors caminant per la mateixa zona, molt dèbil i amb una coixera greu de la pota esquerra.

 

Al mateix dia va ser revisada per l’equip veterinari de Forestal Catalana mostrant un bon estat d’hidratació i condició corporal. En canvi presentava un dèficit quasi total de sensibilitat a l’extremitat posterior esquerra (hi havia estat recolzant el pes sobre el dors els darrers dies). Addicionalment mostrava una amplia zona de necrosi a l’aspecte més distal del dit III del peu esquerre. Es sospitava que havia patit una electrocució amb una  línia elèctrica que li hauria causat les lesions greus a l’extremitat esquerra posterior.

 

L’equip responsable de l’exemplar va establir un protocol de maneig intentant disminuir al màxim possible l’estrès ja que l’exemplar estaria sotmès durant les properes setmanes a un procés de teràpia. El segon dia post-admissió, el trencalòs va passar de l’hospital (gàbies de vigilància intensiva) a les instal·lacions de la unitat de cria en captivitat del trencalòs per poder interaccionar i tenir contacte visual amb el seus congèneres que estan habituats a la presència dels treballadors del Centre. Això va ajudar a que l’exemplar s’estabilitzés ràpidament, mostrés una ingesta regular i una millora de l’actitud tot i que estava sotmès una gran pressió (manipulació per la medicació, tractament i aplicació de fisioteràpia).

 

Un cop l’animal va estar estabilitzat, quatre dies després del seu ingrés, se li amputà el dit III del peu esquerre ja que l’àrea de les tres falanges més distals presentava necrosi dels teixits superficials i profunds.Es va utilitzar la termografia per infraroig per determinar el pronòstic de la resta dels dits afectats de la mateixa extremitat.

 

Addicionalment es van realitzar una quarantena de sessions de fisioteràpia per a recuperar la sensibilitat d’aquesta extremitat.  Aquestes sessions van ser possibles gràcies a la col·laboració desinteressada del Centre de Fisioteràpia Kirma (d’aquí el nom de l’exemplar) on es va realitzar manipulacions manuals de l’extremitat afectada, patrons de Kabath, electroteràpia i làser (foto) per a estimular la regeneració dels teixits necrosats i accelerar la formació de nou teixit de granulació, com també recuperar la sensibilitat i mobilitat de l’extremitat.

 

El dia 27 de juny es va tornar a repetir la termografia a l’extremitat posterior esquerre per confirmar l’estat de normalitat d’aquesta extremitat i se li va donar l’alta mèdica a l’animal. Gràcies a aquest tractament s’ha pogut recuperar l’ús d’aquesta extremitat lesionada i aconseguir que l’animal es torni a moure i caminar amb normalitat.

 

La pressió sotmesa durant els tres mesos intensos de teràpia, van influir en el seu desenvolupament dins la gàbia, fent necessari 6 mesos d’aclimatació abans que mostrés un comportament completament igual com el seus congèneres captius.

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.