·          En el marc del Consell Assessor de Comerç, celebrat aquesta tarda i presidit pel conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, s’ha informat a les principals associacions, entitats municipalistes i sindicats de l’estat de tramitació de l’avantprojecte de llei de comerç, serveis i fires.
 
·          La futura norma pretén compilar en un sol text les diverses normes disperses que integren actualment la regulació catalana en matèria comercial; actualitzar, sistematitzar i clarificar conceptes; i simplificar la regulació i les càrregues administratives.
 
·          El nou text amplia a tota mena de productes la consideració d’infracció de l’incompliment dels terminis de pagament a proveïdors. També s’estableixen els criteris d’aplicació del control sobre la prohibició de la venda a pèrdua.
 
·         També permetrà sancionar la venda de productes i serveis en visites domiciliàries no autoritzades pels consumidors
 
 La futura Llei de Comerç, Serveis i Fires inicia el tràmit d’informació  pública. Així ho ha informat avui la Generalitat de Catalunya als membres del Consell Assessor de Comerç, en una reunió presidida pel conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig.
 
La futura norma pretén compilar en un sol text les diverses normes disperses que integren actualment la regulació catalana en matèria comercial; actualitzar, sistematitzar i clarificar conceptes; i simplificar la regulació i les càrregues administratives. Així mateix, la nova llei incorporarà serveis que es poden considerar assimilables a l’activitat comercial i potenciarà el model de ciutat compacta on s’harmonitzen les activitats comercials i de prestació de serveis amb l’ús residencial. La norma té una clara vocació de permanència, i aspira a oferir un marc legal sòlid i estable i alhora adaptable a les canviants necessitats del sector.
 
El nou text també possibilita a la Generalitat l’actuació d’ofici per inspeccionar i sancionar l’incompliment dels terminis màxims per al pagament a proveïdors que estableix la legislació en matèria de morositat. Fins ara, aquesta possibilitat d’inspecció i sanció se cenyia als productes d’alimentació i gran consum, d’acord amb la Ley de Ordenación del Comercio Minorista. Amb la futura llei catalana, el control que fa la direcció general de Comerç s’amplia a l’incompliment dels terminis de pagament de tota mena de productes. També s’estableixen els criteris d’aplicació del control sobre la prohibició de la venda a pèrdua.
 
D’altra banda, el nou marc legal també contribuirà a eradicar determinades pràctiques comercials deslleials. En aquest sentit, per exemple, es prohibeix l’oferiment i venda de productes i serveis a domicili sense l’autorització prèvia del resident acreditable pel venedor.
 
La futura llei constarà de 86 articles, estructurats en 11 títols, a més de cinc disposicions addicionals, una disposició transitòria, una derogatòria i tres disposicions finals. Dins d’aquesta nova llei s’integraran el decret legislatiu 1/1993, de 9 de març sobre comerç interior, la llei 8/1994, de 25 de maig d’activitat firals, i la llei 8/2004, de 23 de desembre, d’horaris comercials, entre d’altres.
 
-  En el títol preliminar es recullen els principis rectors de la llei que són: el de llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat, i el de cooperació, coordinació i interoperativitat entre les administracions. Així mateix, estableix com a finalitats de la llei la compilació de normes disperses, l’actualització-sistematització i clarificació de conceptes, la simplificació i reducció de càrregues administratives, la incorporació de serveis assimilables, la dignificació i professionalització del sector, l’afavoriment de cohesió social, la consecució de l’equilibri territorial i la potenciació del model de ciutat compacta entre d’altres. També es defineixen conceptes com “serveis assimilats”, “venda automàtica” o “botiga de conveniència”.
 
-  El títol I es dedica a les Condicions i Modalitats de l’activitat comercial i de la prestació de serveis assimilats a l’activitat comercial. Es regula l’accés, exercici i cessament (sense introduir cap nivell d’intervenció administrativa), i s’estableix un cens de Comerciants i Prestadors de Serveis. També contempla mesures per professionalitzar i dignificar el sector, com l’exigència als comerciants o prestadors de serveis de comptar amb formació tècnica, coneixement normatiu i coneixements de les dues llengües oficials. Així mateix, s’actualitzen i sistematitzen les modalitats de venda i s’inclouen noves pràctiques com les vendes efímeres o les vendes fora d’establiment comercial.
 
- El títol II regula les Activitats de Promoció. Es diferencia entre les activitats de promoció amb finalitat extintiva d’existències i les de tenen per finalitat incentivar el comerç. Entre les primeres, es recull la venda en rebaixes, la venda en liquidació i, de manera expressa, es regulen els establiments especialitzats en venda d’excedents o “outlets”. Pel que fa a les que tenen finalitat d’incentiu, es reconeixen les vendes amb obsequi i les vendes mitjançant les ofertes conjuntes. En aquest àmbit, s’amplien les possibilitats de venda en rebaixes i liquidació, s’elimina el concepte “saldo”, es deixa a criteri de l’empresari la determinació de l’obsolescència d’un producte, i es dóna cobertura i seguretat a les vendes promocionals amb finalitat incentivadora. Així mateix, s’elimina l’obligació de comunicar prèviament les vendes promocionals amb finalitat extintiva i es substitueix el control previ pel control a posteriori.
 
- El Títol III es dedica a les Pràctiques Prohibides i a la Lleial Competència. Es clarifiquen els dubtes dels operadors i facilita la identificació de les pràctiques irregulars o prohibides.
 
-  Títol IV regula els Horaris Comercials. Es manté la regulació existent a Catalunya, aprovada pel Parlament el febrer passat. Es detalla l’horari comercial d’aplicació general a tot el territori, els supòsits d’exclusió de l’horari comercial general en virtut del tipus d’establiment o la seva localització, així com el procediment per a la determinació de la qualificació de les zones turístiques com a excepció a l’horari comercial general.
 
- El títol V recull les Activitats Firals. Es regula el concepte d’activitat firal i els seus diferents formats i classificació. Diferencia entre fira i fira-mercat. També detalla el règim d’intervenció administrativa, que com a criteri general serà el de comunicació, i els paràmetres que han de complir aquestes activitats pel que fa a la seguretat i l’ordre públic. Així mateix, s’estableix un Registre d’Activitats Firals, a efectes censals. Com a principals novetats, s’elimina el concepte difós d’ “exposició”, i es delimita el concepte de fira-mercat diferenciant-lo de la venda no sedentària i de la venda fora d’establiment comercial.
 
- El títol VI regula l’Artesania. S’estableixen els criteris de promoció i protecció de l’artesania així com l’organització d’esdeveniments en els que hi participin de manera principal els artesans, ja siguin de caràcter comercial o promocional.
 
- El Títol VII regula els Instruments de Col·laboració. Incideix de forma expressa en que la Generalitat i les administracions locals i les entitats públiques podran formalitzar convenis de col·laboració i la possibilitat també de formalitzar convenis amb les entitats representatives del sector de la distribució comercial, per tal de facilitar una aplicació de la llei més àgil i simple.
 
- El títol VIII se centra en El Pla de Competitivitat del Comerç Urbà. Es manté aquest instrument amb l’objecte de contribuir a la millora del comerç urbà, posant al seu abast les eines que permetin l’adaptació als diferents entorns, la capacitat de creixement i la internacionalització
 
- El Títol IX es dedica a la Inspecció i Procediment. Es regula l’estatus de la inspecció, les facultats i deures, els actes i informes i els efectes de les diligències. Pel que fa al procediment sancionador, es detalla la normativa aplicable, els òrgans competents, l’inici i instrucció del procediment, la prescripció de les infraccions i sancions i les mesures provisionals.
 
- El títol X regula les Infraccions i Sancions. Es classifiquen i tipifiquen les infraccions i les sancions, amb les graduacions i quanties, i recullen expressament aspectes com la reincidència, la publicitat i efectes de les sancions i la competència sancionadora dels ajuntaments.