El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest vespre, durant l’acte de confirmació solemne de la Llei de règim especial d'Aran que “si a Catalunya se li reconegués a Espanya el mateix dret que reconeixem a l’Aran, segur que Catalunya se sentiria més respectada i més ben acollida, i, per tant, la relació i la convivència serien molt més fàcils”.

 

El cap de l’Executiu ha puntualitzat que la relació entre Catalunya i l’Aran és diferent de la que té l’Estat espanyol amb Catalunya i, en aquest sentit, ha subratllat que “si Catalunya perd autonomia com a conseqüència d’aquest procés de recentralització a Espanya, l’Aran guanya autonomia en el seu marc de relació amistosa amb Catalunya”.

 

Artur Mas ha advertit també que aquest “és un contrast” i que “ el respecte mutu entre els pobles i el reconeixement clar de la capacitat i el dret que tenen els pobles a decidir el seu futur en llibertat” és un motiu d’orgull.

 

Per això, ha insistit que “quan hi ha aquesta capacitat de respecte, de reconeixement, de sentit democràtic, les coses funcionen, funcionen amb normalitat i a més es poden fer apostes de futur, de llarga visió, de llarg termini i de llarg horitzó”.

 

Durant l’acte, el president Artur Mas ha signat la Llei publicada en llengua aranesa, que avui mateix ha estat publicada al Diari Oficial de la Generalitat , i conjuntament amb el síndic, Carlos Barrera, també ha rubricat l’acta de lliurament solemne de la Llei.

 

El cap de l’Executiu ha subratllat que la signatura d’aquesta Llei és sobretot “un acte de reconeixement pel que significa l’Aran i de respecte per la seva identitat” i ha puntualitzat que  “no es tracta de fer un reconeixement simbòlic sinó de donar-li contingut”. Per això, “el reconeixement de la identitat, la cultura i la llengua araneses ha d’anar acompanyat del reconeixement de l’autogovern de l’Aran”, ha reblat el president.  

  

La Llei, que va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el 21 de gener passat per majoria absoluta, amb 121 vots a favor, reconeix la realitat nacional occitana amb identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística; estableix el règim especial propi de l’Aran per protegir-ne el caràcter singular, els drets històrics, la identitat, el dret i l’organització institucional, política i administrativa, i en garanteix les competències, els recursos i l’autonomia perquè governi els seus interessos.

 

Igualment, la llei també reconeix la divisió territorial en sis terçons, la bandera, l'escut, la festa, l'himne, els drets lingüístics, amb l'aranès com a llengua pròpia i d'ús preferent a les administracions, i la capitalitat de Vielha, i defineix les funcions del Conselh Generau d'Aran i els seus òrgans.

 

Finalment, la nova llei també recull el dret del poble aranès a decidir el seu futur i estableix que una comissió bilateral Generalitat-Conselh Generau d'Aran revisarà el model de finançament del territori en un termini màxim de tres anys.

 

A l’acte també hi han intervingut el cap de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística de l’Aran, Jèp de Montoya, que ha fet una breu introducció històrica, i el síndic Barrera. L’himne de la Val d’Aran ha posat el colofó a aquest acte. 

 

Hi han assistit també el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, l’alcalde de Vielha-Mijaran, Àlex Moga; el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i el delegat de la Generalitat de Catalunya a l’Alt Pirineu i Aran, Albert Alins, entre d’altres autoritats.