L'Ofensiva de país a favor de l'èxit escolar és el millor instrument per millorar l'equitat

query_builder   18 febrer 2015 15:39

event_note Nota de premsa

L'Ofensiva de país a favor de l'èxit escolar és el millor instrument per millorar l'equitat

 
  • El pla ja inclou diferents mesures i iniciatives en favor de la equitat, la integració i la immigració
 
  • Al 2003 a Catalunya hi havia una immigració del 5,4% i al 2013, del 13,07%
 
  • Els resultats de les proves d’avaluació de 4t d’ESO confirmen que la diferència en matemàtiques s’ha reduït entre nois i noies i també entre alumnes de nivell socioeconòmicament baix

 

El Departament d'Ensenyament recorda que l’Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar és el millor instrument per a millorar l’equitat, en resposta a l’informe publicat avui per la Fundació Bofill sobre equitat i resultats educatius a Catalunya segons dades de PISA 2012. De fet, aquest pla que té com a objectiu la reducció del fracàs escolar a Catalunya, inclou diferents mesures i iniciatives en favor de la equitat, la integració i la immigració, com són les aules d’acollida, el SEP a primària- Suport Escolar Personalitzat-, el PIM a secundària –Programa Intensiu de Millora-, l’acompanyament derivat de les auditories pedagògiques que es duen a terme en alguns centres o els plans individualitzats.
 
L’èxit escolar dels alumnes ha de permetre la millora de l’equitat. En aquest sentit, l’índex de graduats a Catalunya s’ha incrementat del 77% al 86%. Si es supera la desigualtat acadèmica, es pot garantir que un nombre més elevat d’alumnes continuï estudiant i, per tant, es garanteixi l’equitat. Ensenyament va posar en marxa l’Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar el maig de 2013 per a lluitar contra els desigualtats del sistema educatiu.
 
Per poder extreure conclusions d’una comparativa calen realitats comparables i, a més, les conclusions han de tenir en compte les diferents realitats.  Al 2003 a Catalunya hi havia una immigració del 5,4% i al 2012, del 13,07%. A més, l’estructura de la immigració a Catalunya és diferent de la de les altres comunitats autònomes, atès que en el cas de Catalunya hi ha una incidència més gran d’alumnes de parla d’origen no llatí i tots han de realitzar les proves en una llengua no materna. Un alumne llatinoamericà escolaritzat a Catalunya obté 25 punts de mitjana més que un nen llatinoamericà escolaritzat en el seu país d’origen.
 
No es pot identificar PISA amb el sistema educatiu, perquè mesura uns indicadors de rendiments afectats per l’origen de cultura de l’alumne. A  banda,  l’estudi no analitza la globalitat del sistema educatiu català, sinó que fa una prova a 1.500 alumnes de les competències científiques, matemàtiques i la comprensió lectora. En aquest sentit, Ensenyament du a terme anualment anàlisis censals del sistema que diuen que el rendiment de l’alumnat català ha millorat.  Un exemple en són les proves d’avaluació de 4t d’ESO, en què la diferència en matemàtiques s’ha reduït entre nois i noies -al 2012 era de 5,9 punts, i al 2014, la diferència era de 5,3 punts- i  també entre alumnes de nivell socioeconòmic baix -de 25,1 punts al 2012 a 17,7 punts al 2014-.
 
Així mateix, els resultats de PISA 2012 en l’anàlisi d’equitat es fonamenten en les mitjanes i no tenen en compte l’error típic. Si es té en compte aquest error típic, en matemàtiques, segons l’alumnat d’origen estranger i nadiu, Catalunya se situa dins de la mateixa dimensió dels països europeus de l’entorn.
 
 
18 de febrer de 2015
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined