El conseller dicta una conferència a IESE
Assolir-ne la viabilitat, recuperar els sacrificis fets amb aquesta finalitat i no aturar el progrés del sistema sanitari públic a Catalunya han estat els arguments per al debat en el qual ha participat aquest matí el conseller de Salut, Boi Ruiz, dins l’espai del III Esmorzar col·loqui celebrat a l’IESE.
 
En el marc de la recuperació, millorades les llistes d’espera, el conseller de Salut ha destacat la necessitat de restaurar la paga extra als professionals sanitaris i d’“equiparar els seus salaris al nivell de la resta de l’Estat i d’Europa en el futur”. El conseller s’ha referit a aquest tema explicant que “tenim una responsabilitat amb ells com a societat” i ha remarcat la necessitat que els professionals recuperin, més enllà de les pagues extres, uns salaris que han disminuït des de l’any 2010. Així mateix, ha explicat que els professionals sanitaris tenen una feina assistencial, però que també aporten millores i propostes al model sanitari general.
 
Boi Ruiz, a més, ha esmentat el canvi de relació amb la indústria farmacèutica i ha explicat que ja s’han signat catorze acords de risc compartit amb les companyies que permeten pagar els fàrmacs en funció dels resultats. “Es tracta d’un canvi de relació per crear un model més eficient que permeti abordar les malalties de manera conjunta”, ha puntualitzat Ruiz, i “els governs no han de comprar pastilles de medicaments sinó els seus resultats”.
 
Durant la trobada s’ha parlat de les múltiples accions de reforma iniciades en els darrers temps i que han afectat diversos àmbits del sistema.
 
El conseller també ha explicat canvis estructurals en l’assistència dels darrers anys, com han estat l’hospitalització domiciliària, el fet que la cirurgia ambulatòria ja suposi el 60% de les operacions que es fan a Catalunya i el pla de prevenció i atenció a la cronicitat, entre d’altres. També ha destacat que la recerca i la producció científica han augmentat a Catalunya un 30% i que, en els últims cinc anys, s’ha aconseguit captar entre un 40-50% dels fons competitius de tot l’Estat.
 
Els altres grans reptes que ha assenyalat són l’augment del finançament públic per part de l’Estat, la simplificació de la gestió administrativa i l’autonomia de gestió dels professionals i centres.