El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha defensat avui a la sessió de control del Parlament, les polítiques i les actuacions que està impulsant el Govern conjuntament amb el sector ramader, a Alcarràs i en d’altres indrets del territori, per impulsar solucions per fer front al tancament de les plantes d’assecatge tèrmic de purins a causa de la decisió de l’Estat d’eliminar la prima a les energies renovables, fet que va comportar el tancament a mitjan del 2014 de 29 plantes de cogeneració a tot l’Estat, 6 d’elles a Catalunya.

 

“El nostre objectiu i la nostra voluntat és garantir el correcte tractament de les dejeccions ramaderes i hi estem abocant molts esforços, i treballant el tema amb els ramaders, els ajuntaments, consells comarcals i el sector empresarial i així ho seguirem fent, especialment en les àrees d’elevada densitat ramadera, per d’aconseguir els objectius ambientals ja establerts i, a la vegada, seguir tenint un sector agrari i agroalimentari competitiu i líder a nivell comunitari”  ha senyalat Pelegrí i ha afegit que "estem treballant amb empreses catalanes, espanyoles, alemanyes, russes, americanes i holandeses per trobar una solució global al problema dels nitrats".

 

Les mesures que s’estan aplicant estan descrites al Pla Estratègic de la fertilització agrària i gestió de les dejeccions ramaderes a Catalunya (2013-2016), que impulsa el Departament d’Agricultura conjuntament amb altres departaments del Govern i que és la base per a aplicar un nou model de gestió de les dejeccions ramaderes i la fertilització a Catalunya un cop s’ha demostrat que el model vigent fins ara ha quedat esgotat.

 

Aquest nou model de gestió de les dejeccions té com a objectiu solucionar el problema de gestió de les 438 explotacions catalanes afectades pel tancament de les 6 plantes i es fonamenta en tres línies d’actuació:

 

1.Canvis en la dieta dels animals, que permeten reduir més del 38% el volum de nitrats generats. Amb aquesta mesura es soluciona l’excés de nitrats a 128 explotacions de les 438 afectades pel tancament.

 

2. Instal·lació de sistemes de separació sòlid-líquid, que afegits al canvi de dieta permeten solucionar el problema de 173 explotacions més.

 

 3. Sistemes mancomunats de gestió, que permetin resoldre el problema de les 137 explotacions restants en què no és suficient el canvi de dieta ni la separació sòlid-líquid. Per això estem analitzant alternatives i parlant amb ajuntaments, ramaders i empreses d’aquí o de fora ja que existeixen diferents opcions per tal d’aprofitar els actius que representen aquestes plantes tancades, en algun cas, però això requereix temps per desenvolupar tecnologies emergents, concretar processos empresarials i gestionar-ne la complexitat administrativa, ja que en molts casos es tracta d’inversions costoses que han de ser majoritàriament privades.

 

 

 

Des d’un punt de vista més tècnic, de transferència de coneixements i de suport i assessorament al sector:

 

-      La realització d’un Projecte LIFE (el “Farms for the future”): amb programes de demostració i transferència tecnològica de la gestió dels fems i purins en granja i aplicació en sòl, la gestió de la fertilització i els possibles tractaments.

 

-        La creació de l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes: adreçada a donar assessorament al sector, generar coneixement i donar suport i orientació als ramaders en les seves actuacions.

 

Des del punt de vista del suport econòmic:

 

-      Els ajuts en el marc del PDR 2014-2020 per a la implantació de sistemes de tractament i per a la millora de la fertilització:

 

o   La mesura agroambiental sobre millora de la fertilització.

o   Ajuts a l’adaptació al canvi climàtic (implantació de sistemes de tractament).

o   Ajuts a equips per a  l’aplicació de dejeccions ramaderes (dins dels plans de millora).

 

 

D’altra banda, en aquest moments, pel cas concret del tancament de les plantes de tractament tèrmic de purins, el Departament ha habilitat una línia d’ajudes destinada a les explotacions que es van veure afectades per aquest tancament. Així, vam publicar una Ordre d’ajudes el 21 de novembre de 2014 (Ordre AAM/337/2014, de 13 de novembre), amb crèdit de 2015 i per un import de 3,374 M€, que es destina a actuacions de dos tipus:

 

-       transport i aplicació de purins en camp.

-       inversions en construcció de basses mòbils i/o fixes, implantació d’infraestructures, compra de sistemes de separació sòlid-líquid i compra de mesuradors de nutrients, entre d’altres.

 

Aquesta ordre ha estat fruit de la insistència del Govern de la Generalitat de Catalunya davant de Madrid, mostrant reiteradament la plena disconformitat amb la decisió que el Govern de l’Estat va prendre en el seu moment en relació al model energètic de les plantes d’assecatge de purins.

 

Gràcies a les negociacions que des de finals de 2013 i primers de 2014 es van dur a terme amb el Govern central, el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, va assignar l’esmentada dotació de 3,374 milions d’euros a Catalunya que ha permès aquesta convocatòria d’ajudes.

 

En un altre ordre de temes, ahir mateix es va posar en marxa el Pla de bioseguretat de les explotacions porcines catalanes amb l’objectiu de garantir l’assessorament a totes les explotacions porcines catalanes en aquesta matèria i verificar l’existència de les mesures mínimes de bioseguretat, moltes de les quals, d’altra banda, ja venen contemplades a la normativa vigent en matèria d’ordenació de les explotacions ramaderes (Decret 40/2014, de 25 de març, d’ordenació de les explotacions ramaderes).