En el decurs de la reunió del Consejo Territorial de Servicios Sociales y del Sistema para la Autonomía y la Atención a la Dependencia, la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha denunciat l’amenaça competencial i la voluntat homogeneïtzadora implícites en les polítiques impulsades pel Govern de l’Estat. Durant la reunió s’ha fet palès concretament en la resolució de convocatòria de subvencions estatals destinades a la realització de programes d’interès general amb càrrec a l’assignació tributària de l’IRPF, en l’avantprojecte de llei de Voluntariat i en l’avantprojecte de llei del Tercer Sector d’Acció Social.

 

En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya ha fet arribar al Ministeri nombroses propostes i al·legacions sobre els avantprojectes per tal que el textos respectin la pluralitat de models presents a l’Estat en els àmbits del Tercer Sector i del voluntariat.

Aquesta ha estat la primera reunió entre la consellera Munté i Alfonso Alonso des que va ser nomenat Ministre de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Munté també ha aprofitat la trobada per denunciar de nou l’infrafinançament de la Llei de la dependència per part del Govern central, una situació que obliga a fer un gran sobreesforç a les comunitats autònomes, als ens locals i també als beneficiaris de la llei. En aquest, sentit la consellera ha reclamat un debat serè i urgent sobre la sostenibilitat del sistema.

 

Munté ha alertat de la invasió de competències que suposa la proposta d’avantprojecte de Voluntariat presentada pel Govern espanyol, que ja en la memòria d’anàlisi d’impacte normatiu expressa la intenció de consolidar un model de voluntariat comú per a tot l’Estat, tot i la normativa existent a les comunitats autònomes que posa de manifest la gran pluralitat, diversitat i models fortament consolidats i arrelats, com en el cas català.

 

Una voluntat unificadora que segons la consellera contrasta amb la llei vigent (Llei 6/96, de 15 de gener) que sí que reconeix i respecta les competències autonòmiques.

 

Segons la Generalitat, l’avantprojecte de llei no regula les necessitats, sinó les expectatives de l’Estat en aquesta matèria i mostra desconfiança vers l’acció de les entitats, així com una forta voluntat d’intervencionisme i control.

 

És per tot això que entre d’altres modificacions, el Govern català demana acotar l’àmbit d’aplicació de la llei a les persones voluntàries i entitats que participin a programes que desenvolupin activitats de competència exclusiva estatal, proposa reduir el nombre d’aspectes que requereixen un desenvolupament reglamentari posterior i demana fixar a la llei que el voluntariat només pugui tenir lloc en el si de les entitats de voluntariat.

 

Pel que fa a la llei del Tercer Sector d’Acció Social, el Departament de Benestar Social i Família ha volgut remarcar també que l’aplicació se circumscriu a entitats d’àmbit estatal o que actuïn en més d’una comunitat autònoma, fet que exclou les entitats que actuen únicament a Catalunya. En aquest sentit, el mateix avantprojecte reconeix que la llei s’aplicarà sense perjudici de les competències exclusives reconegudes a les comunitats autònomes en matèria d’assistència social en els seus respectius Estatuts d’Autonomia. La consellera ha insistit que, en tant que correspon al Govern català la competència exclusiva en aquesta matèria, tal com recull l’Estatut a l’article 166, és la Generalitat qui regula i ordena les entitats, serveis i establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya.

 

No obstant això i per una major harmonització entre la legislació de l’Estat i la legislació de les comunitats autònomes, des de la Generalitat s’han fet diverses consideracions sobre l’articulat de l’avantprojecte de llei. En aquest sentit, la Generalitat conclou que la nova llei s’ocupa de principis que ja estan prou regulats normativament i consolidats funcionalment i destaca que el text és un reflex del desconeixement de les actuacions de promoció del Tercer Sector per part de les comunitats autònomes.

 

En aquesta línia, es denuncia també que al text no s’observen concrecions significatives. Per exemple, no es fa cap referència la reforma de l’IVA en la contractació pública per poder resoldre les conseqüències de l’exempció en el cobrament de l’IVA. Un fet que s’agreuja encara més en els concursos de serveis, ja que les empreses mercantils, que competeixen en preu amb les entitats del tercer sector social, sí que poden recuperar l’IVA suportat.

 

Així mateix, el Departament de Benestar Social i Família considera que el text tampoc no contempla el traspàs efectiu a les comunitats autònomes del 0,7% de l’IRPF en compliment de les reiterades sentències que han dictat en aquest sentit tant el Tribunal Constitucional com el Suprem.