Una exposició al Museu d'Arqueologia de Catalunya presenta els orígens de la democràcia a la Grècia clàssica i com el passat històric orienta el nostre comportament actual

query_builder   31 març 2015 16:17

event_note Nota de premsa

Una exposició al Museu d'Arqueologia de Catalunya presenta els orígens de la democràcia a la Grècia clàssica i com el passat històric orienta el nostre comportament actual

  • DEMOS ens parla des del passat per entendre el present a través d’un entramat de situacions, personatges i fets que ens remeten a la nostra vida quotidiana
  • A través dels casos concrets de Temístocles, Antígona, Lisístrata i Sòcrates, es reflexiona sobre la justícia popular, la negociació política, la llei versus la justícia o la concepció intransigent de l’idea de la llei
Imatge de l'exposició DEMOS
Aquest matí s’ha presentat DEMOS. Viure en democràcia, la nova aposta expositiva del Museu d’Arqueologia de Catalunya que ens proposa una mirada als orígens de la democràcia a la societat atenenca del segle V aC a través de fets, situacions, personatges i objectes arqueològics que ens remeten a l’actualitat i ens conviden a reflexionar i debatre sobre el sistema democràtic al nostre present.
 
DEMOS. Viure en democràcia és més que una exposició arqueològica. Un dels objectius de la nova programació expositiva del Museu d’Arqueologia de Catalunya és, com ha comentat el director del Museu Josep Manuel Rueda, “que el museu participi del debat actual tot aportant-hi dades i reflexions a partir del passat”. Com a museu “tenim l’obligació de posar interrogants i oferir les claus perquè la gent hi reflexioni”. En aquest sentit, el director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni ha destacat que “aquest exercici de connectar l’actualitat amb l’arqueologia respon a les noves línies d’actuacions que s’estan engegant des de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura. Fer que el patrimoni i tot el que es genera al seu voltant formi i part de la vida quotidiana i sigui un element central de la societat.”
 
L’exposició parteix de l’Atenes predemocràtica caracteritzada, com a la resta del món grec, pel domini dels gustos i les idees de caràcter aristocràtic. La majoria de representacions iconogràfiques d’aquell període exalten la vida aristocràtica, de caràcter rural, religiosa o bèl·lica. En aquest ambient, però, hi va destacar la figura de Clístenes, un noble atenenc que va impulsar l’any 509 aC els canvis democràtics i va frenar l’establiment d’un règim oligàrquic a Atenes.
 
Per explicar la democràcia a la Grècia clàssica, l’exposició posa l’èmfasi en aquelles problemàtiques nascudes del fet de viure i conviure en democràcia i pren com a fil conductor quatre casos de l’antiguitat atenesa personalitzats en les figures de Temístocles, Antígona, Lisístrata i Sòcrates. Quatre casos que van inspirar als ciutadans de l’Atenes del segle V aC a debatre al voltant de temes com l’aplicació de la justícia popular, la negociació política, la llei versus la justícia o la concepció intransigent de l’idea de la llei.
 
Ens mostra fets del passat que, amb una altra aparença, són de debat en l’actualitat. La mostra posa de manifest com el passat històric persegueix, modula i orienta el nostre comportament actual. Ens parla des del passat per entendre el present a través d’un entramat de situacions, personatges i fets que ens remeten a la nostra vida quotidiana. Aquesta reflexió es produeix al voltant de l’ÀGORA, l’espai central de l’exposició on, emulant la idea conceptual d’aquest espai de la Grècia clàssica, s’hi projecta l’actualitat. A través d’una producció audiovisual de gran format, es succeeixen notícies actuals i de la història més recent que tenen relació amb els quatre casos de l’antiguitat.
 
Així, el cas de Temístocles i l’ostracisme es reflecteix en els casos d'Snowden, el jutge Garzón o Nixon; Antígona o la llei versus la justícia en les manifestacions del 2014 contra la llei de l’avortament o la consulta del 9N; la marxa de Luther King el 1963 a Washington ens recorda el cas de Lisístrata, i les execucions dels anarquistes Sacco i Vanzetti o la condemna d’Alan Turing, el tràgic final de Sòcrates.
 
La democràcia va aparèixer doncs com a resposta a la necessitat humana de viure en comunitat i d'arribar a una organització social i col·laborativa. La mateixa paraula democràcia va haver de ser inventada per complir aquesta expectativa. El nou model va aportar ja, en el seu moment, la participació ciutadana i el control sobre els governants. Encara avui, continuem fent servir aquest terme i una forma d’organització inspirada en aquest sistema.
 
DEMOS. Viure en democràcia es pot visitar al Museu d’Arqueologia de Catalunya - Barcelona (Passeig Santa Madrona, 39. Parc de Montjuïc. Barcelona) de l’1 d’abril al 28 de juny de 2015, de dimarts a dissabte de 9,30 a 19 h, i diumenges i festius de 10,30 a 14,30 h.
 
Tots els diumenges a les 12.15 hores, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ofereix visites guiades a l’exposició i visites teatralitzades un cop al mes.
 
Més informació: Tel. 93 424 65 77 / 93 423 21 49 | www.mac.cat
 
 

4  

Fitxers adjunts

Dossier exposició DEMOS. Viure en democràcia

Dossier exposició DEMOS. Viure en democràcia
PDF | 1334

Imatges de l'exposició DEMOS. Viure en Democràcia

Imatges de l'exposició DEMOS. Viure en Democràcia
JPG | 8469

Imatges de l'exposició DEMOS. Viure en Democràcia

Imatges de l'exposició DEMOS. Viure en Democràcia
JPG | 9168

Imatges de l'exposició DEMOS. Viure en Democràcia

Imatges de l'exposició DEMOS. Viure en Democràcia
JPG | 8657

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined