Durant el centenari del seu naixement s’organitzaran activitats de tot tipus per donar a conèixer la vida i la tasca d’aquesta lluitadora antifeixista i supervivent dels camps d’extermini
Neus Català va rebre el passat 9 de març la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya
La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha presentat avui l’Any Neus Català, amb motiu dels 100 anys del seu naixement. La consellera ha destacat que la celebració d’aquesta efemèride “és un reconeixement a la figura de Neus Català i per extensió a totes les persones que van patir les conseqüències de la guerra i la posterior dictadura franquista”. “Neus Català és una dona forta i solidària, una lluitadora antifeixisa, una supervivent dels camps d’extermini nazis i un referent i un testimoni de totes les dones que van lluitar a la Guerra Civil i a la Segona Guerra Mundial”, ha destacat la consellera.
Munté ha explicat que l’objectiu d’aquesta commemoració és “donar a conèixer a la ciutadania, la veu i el testimoniatge d’un passat històric i de les dones que van patir la guerra, l’exili i els horrors dels camps de concentració, totes elles representades en la figura de la Neus Català”.
La consellera de Benestar Social i Família ha lloat la fortalesa de l’homenatjada, tot i els patiments que va haver de viure als camps de concentració, i el seu compromís per donar veu als supervivents. “D’aquella dura experiència en va treure una fortalesa impensada i sempre ha volgut mantenir viva la memòria dels deportats i deportades als camps d’extermini nazi i ha lluitat per la defensa dels drets i les llibertats humanes”, ha ressaltat Neus Munté.
“Neus Català diu que la memòria no és venjança, és justícia i aquesta celebració és una forma de posar-nos al servei de la seva màxima, reivindicar el pes de la presència femenina en la lluita de les llibertats i la democràcia i recordar allò que va passar i que mai més s’hauria de repetir”, ha dit la consellera.
La celebració de l’Any Neus Català està coordinada per l’Institut Català de les Dones (ICD) i hi col•laboren l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament dels Guiamets, Amical de Ravensbrück, Associació Art Plural, les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, les Comunitats Catalanes a l’Exterior, el Consell Comarcal del Priorat, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Departament d'Ensenyament, la Filmoteca de Catalunya, la Fundació l’Alternativa, la Fundació Cassià, la Fundació Pere Ardiaca, la Institució de les Lletres Catalanes, el Memorial Democràtic, el Museu d'Història de Catalunya, Sàpiens Publicacions, la Secretaria General del Departament de la Presidència i VicDones-SIAD Osona.
La presidenta de l’ICD, Montse Gatell, ha explicat que s’ha organitzat un ampli ventall d’activitats, que inclou conferències, exposicions, homenatges, tertúlies literàries i projeccions de documentals, entre altres.
Gatell ha dit que “Neus Català és un personatge d’importància universal i com a tal l’hem de reivindicar”. “És la nostra responsabilitat ara com a institucions donar a conèixer àmpliament, sobretot a les generacions més joves, la veu, el testimoniatge d’un passat històric i visibilitzar la participació de les dones que van lluitar i patir els estralls de la guerra”, ha destacat la presidenta de l’ICD.
Una llarga llista d’activitats commemoratives
La celebració de l’Any Neus Català ja es va iniciar el passat 9 de març amb el lliurament a l’homenatjada de la Medalla d’Or de la Generalitat. Paral•lelament, l’Ajuntament de Barcelona també va posar el nom de “Placeta de les dones de Ravensbrück” a un espai del Parc de Cervantes.
Així mateix, en el marc del Festival Grec, també es presentarà una adaptació teatral de la biografia de Neus Català “Un cel de plom” escrita per Carme Martí. L’obra estarà dirigida per Rafel Duran i interpretada per Mercè Aranega.
També es preveu celebrar un reconeixement a la figura de Neus Català el proper 19 d’abril en l’acte oficial del 70è aniversari de l’alliberament dels camps, que se celebrarà a Ravensbrück (Alemanya), on assistirà també la vicepresidenta del Govern de la Generalitat. Així mateix les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya durant tot l’any organitzaran xerrades amb l’Amical de Ravensbrück i les exposicions itinerants “Les dones de Ravensbrück” i “Fogueres del Pertús”, a més d’adquirir nous fons documentals sobre la temàtica.
L’Ajuntament dels Guiaments obrirà durant tot l’any un espai dedicat a Neus Català i el Consell Comarcal del Priorat també organitzarà actes commemoratius.
La Filmoteca de Catalunya projectarà el proper 14 d’abril el documental “Nit et bruillard” sobre els camps de concentració i extermini i el Consorci de Normalització Lingüística-Cornellà de Llobregat preveu organitzar els mesos d’octubre i novembre un club de lectura a l’entorn del llibre “El violí d’Auschwitz”.
La Institució de les Lletres Catalanes també organitzarà activitats dins de la Setmana del llibre en català, al mes de setembre, i a l’octubre organitzarà una tertúlia literària amb el llibre “Un cel de plom”, basat en la vida de Neus Català.
El Memorial Democràtic editarà plafons commemoratius i organitzarà al mes d’octubre un acte d’homenatge amb intervencions artístiques i testimonis. També preveu reeditar la publicació escrita per la pròpia Neus Català “De la resistencia y la deportación: 50 testimonios de mujeres españolas”.
El Museu d’Història de Catalunya commemorarà l’Any Neus Català amb tres exposicions. Una sobre el fotògraf Francesc Boix, que va fotografiar des de dins l’horror dels camps de concentració nazis; una altra sobre el 70è aniversari de l’alliberació dels camps; i finalment, una exposició itinerant que mostrarà una selecció de 80 fotografies dels camps de concentració de Mauthausen.
La Fundació l’Alternativa ha organitzat pel proper 4 de juny una xerrada-debat al Museu d’Arqueologia. A l’octubre també se celebrarà una caminada i un vermut en el marc de la Cursa Lluís Companys.
La Fundació Cassià Just organitzarà al mes de setembre una jornada sobre la vida i els seus esdeveniments traumàtics, especialment, els provocats per la Guerra Civil.
La revista Sàpiens també s’ha sumat a la celebració de l’Any Neus Català amb la publicació durant tot l’any de ressenyes, imatges i altres continguts sobre Neus Català.
Finalment, el Departament de Benestar Social i Família també preveu lliurar la Medalla Centenària del Departament a Neus Català en un acte que se celebrarà abans de l’agost al Palau de la Generalitat.
Munté ha explicat que l’objectiu d’aquesta commemoració és “donar a conèixer a la ciutadania, la veu i el testimoniatge d’un passat històric i de les dones que van patir la guerra, l’exili i els horrors dels camps de concentració, totes elles representades en la figura de la Neus Català”.
La consellera de Benestar Social i Família ha lloat la fortalesa de l’homenatjada, tot i els patiments que va haver de viure als camps de concentració, i el seu compromís per donar veu als supervivents. “D’aquella dura experiència en va treure una fortalesa impensada i sempre ha volgut mantenir viva la memòria dels deportats i deportades als camps d’extermini nazi i ha lluitat per la defensa dels drets i les llibertats humanes”, ha ressaltat Neus Munté.
“Neus Català diu que la memòria no és venjança, és justícia i aquesta celebració és una forma de posar-nos al servei de la seva màxima, reivindicar el pes de la presència femenina en la lluita de les llibertats i la democràcia i recordar allò que va passar i que mai més s’hauria de repetir”, ha dit la consellera.
La celebració de l’Any Neus Català està coordinada per l’Institut Català de les Dones (ICD) i hi col•laboren l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament dels Guiamets, Amical de Ravensbrück, Associació Art Plural, les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, les Comunitats Catalanes a l’Exterior, el Consell Comarcal del Priorat, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Departament d'Ensenyament, la Filmoteca de Catalunya, la Fundació l’Alternativa, la Fundació Cassià, la Fundació Pere Ardiaca, la Institució de les Lletres Catalanes, el Memorial Democràtic, el Museu d'Història de Catalunya, Sàpiens Publicacions, la Secretaria General del Departament de la Presidència i VicDones-SIAD Osona.
La presidenta de l’ICD, Montse Gatell, ha explicat que s’ha organitzat un ampli ventall d’activitats, que inclou conferències, exposicions, homenatges, tertúlies literàries i projeccions de documentals, entre altres.
Gatell ha dit que “Neus Català és un personatge d’importància universal i com a tal l’hem de reivindicar”. “És la nostra responsabilitat ara com a institucions donar a conèixer àmpliament, sobretot a les generacions més joves, la veu, el testimoniatge d’un passat històric i visibilitzar la participació de les dones que van lluitar i patir els estralls de la guerra”, ha destacat la presidenta de l’ICD.
Una llarga llista d’activitats commemoratives
La celebració de l’Any Neus Català ja es va iniciar el passat 9 de març amb el lliurament a l’homenatjada de la Medalla d’Or de la Generalitat. Paral•lelament, l’Ajuntament de Barcelona també va posar el nom de “Placeta de les dones de Ravensbrück” a un espai del Parc de Cervantes.
Així mateix, en el marc del Festival Grec, també es presentarà una adaptació teatral de la biografia de Neus Català “Un cel de plom” escrita per Carme Martí. L’obra estarà dirigida per Rafel Duran i interpretada per Mercè Aranega.
També es preveu celebrar un reconeixement a la figura de Neus Català el proper 19 d’abril en l’acte oficial del 70è aniversari de l’alliberament dels camps, que se celebrarà a Ravensbrück (Alemanya), on assistirà també la vicepresidenta del Govern de la Generalitat. Així mateix les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya durant tot l’any organitzaran xerrades amb l’Amical de Ravensbrück i les exposicions itinerants “Les dones de Ravensbrück” i “Fogueres del Pertús”, a més d’adquirir nous fons documentals sobre la temàtica.
L’Ajuntament dels Guiaments obrirà durant tot l’any un espai dedicat a Neus Català i el Consell Comarcal del Priorat també organitzarà actes commemoratius.
La Filmoteca de Catalunya projectarà el proper 14 d’abril el documental “Nit et bruillard” sobre els camps de concentració i extermini i el Consorci de Normalització Lingüística-Cornellà de Llobregat preveu organitzar els mesos d’octubre i novembre un club de lectura a l’entorn del llibre “El violí d’Auschwitz”.
La Institució de les Lletres Catalanes també organitzarà activitats dins de la Setmana del llibre en català, al mes de setembre, i a l’octubre organitzarà una tertúlia literària amb el llibre “Un cel de plom”, basat en la vida de Neus Català.
El Memorial Democràtic editarà plafons commemoratius i organitzarà al mes d’octubre un acte d’homenatge amb intervencions artístiques i testimonis. També preveu reeditar la publicació escrita per la pròpia Neus Català “De la resistencia y la deportación: 50 testimonios de mujeres españolas”.
El Museu d’Història de Catalunya commemorarà l’Any Neus Català amb tres exposicions. Una sobre el fotògraf Francesc Boix, que va fotografiar des de dins l’horror dels camps de concentració nazis; una altra sobre el 70è aniversari de l’alliberació dels camps; i finalment, una exposició itinerant que mostrarà una selecció de 80 fotografies dels camps de concentració de Mauthausen.
La Fundació l’Alternativa ha organitzat pel proper 4 de juny una xerrada-debat al Museu d’Arqueologia. A l’octubre també se celebrarà una caminada i un vermut en el marc de la Cursa Lluís Companys.
La Fundació Cassià Just organitzarà al mes de setembre una jornada sobre la vida i els seus esdeveniments traumàtics, especialment, els provocats per la Guerra Civil.
La revista Sàpiens també s’ha sumat a la celebració de l’Any Neus Català amb la publicació durant tot l’any de ressenyes, imatges i altres continguts sobre Neus Català.
Finalment, el Departament de Benestar Social i Família també preveu lliurar la Medalla Centenària del Departament a Neus Català en un acte que se celebrarà abans de l’agost al Palau de la Generalitat.
Biografia de Neus Català
Neus Català va néixer el 1915 als Guiamets, a la comarca del Priorat. El 1937 va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Dos anys més tard va creuar la frontera amb 182 nens orfes. A França, va col•laborar en activitats de la Resistència. El 1943 va ser denunciada als nazis i reclosa a la presó de Llemotges. El 1944 va ser deportada a Ravensbrück, un camp situat a 90 quilòmetres de Berlín. Se’l coneixia també com el camp de les dones perquè, entre 1939 i 1945, hi van ser registrats 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 adolescents. Hi van morir més de 92.000 persones. Posteriorment al camp de Flossenburg. Neus Català va passar 15 mesos als camps de la mort, com ella els anomena.
Va ser alliberada per l’Exèrcit Roig el 8 de maig de 1945. En aquell moment es va comprometre a treballar per la memòria de les persones que hi moriren. En ser alliberada, va retornar a França, on va continuar la lluita contra el franquisme.
No es considera una excepció sinó una testimoni. Des de 1965, cada cinc anys, Neus Català hi peregrina per retre homenatge a les dones que hi van morir i per fer memòria del que va succeir. La seva pell canvia de color quan hi entra però considera el seu deure divulgar el que ha estat la deportació femenina republicana que, segons diu, és l’oblidada entre els oblidats. Als 87 anys va col•laborar en l’obra de teatre Las Reinas, estrenada en les instal•lacions del camp de Ravensbrück, que explica la vida de les dones al camp d’extermini. Les “reines” és com s’anomenaven les joves poloneses que els nazis van fer servir per als seus experiments “científics”.
Neus Català explica que la clau de la seva supervivència als camps de concentració estava en el seu pensament, que era als Guiamets, i en el riure. L’ajudava recordar la seva infància rebel, l’alegria de la joventut, els temps de l’organització de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, l’haver dut a bon port els 182 infants de la colònia, l’acompliment estricte dels seus deures amb la Resistència, el fet de resistir els interrogatoris i de no haver denunciat ningú. Es repetia “No em moriré perquè no em vull morir”. La solidaritat, la lluita, l’alegria, les ganes de viure i també la sort, com ella mateixa reconeix, li van permetre passar un dia rere un altre i allargar la vida fins a l’alliberament.
All llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos actes de reconeixement entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2005 i el dels mitjans de comunicació, que la proclamaren Catalana de l’Any el 2006 per la seva tasca de defensa de la memòria de les més de 92.000 dones que van morir a Ravensbrück.
El 2014, als seus 99 anys, la ciutat de Barcelona li va atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic. El 9 de març va rebre a mans del president Artur Mas la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva lluita per la justícia social i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats als camps d’extermini nazis i la defensa dels drets humans.
Neus Català va néixer el 1915 als Guiamets, a la comarca del Priorat. El 1937 va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Dos anys més tard va creuar la frontera amb 182 nens orfes. A França, va col•laborar en activitats de la Resistència. El 1943 va ser denunciada als nazis i reclosa a la presó de Llemotges. El 1944 va ser deportada a Ravensbrück, un camp situat a 90 quilòmetres de Berlín. Se’l coneixia també com el camp de les dones perquè, entre 1939 i 1945, hi van ser registrats 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 adolescents. Hi van morir més de 92.000 persones. Posteriorment al camp de Flossenburg. Neus Català va passar 15 mesos als camps de la mort, com ella els anomena.
Va ser alliberada per l’Exèrcit Roig el 8 de maig de 1945. En aquell moment es va comprometre a treballar per la memòria de les persones que hi moriren. En ser alliberada, va retornar a França, on va continuar la lluita contra el franquisme.
No es considera una excepció sinó una testimoni. Des de 1965, cada cinc anys, Neus Català hi peregrina per retre homenatge a les dones que hi van morir i per fer memòria del que va succeir. La seva pell canvia de color quan hi entra però considera el seu deure divulgar el que ha estat la deportació femenina republicana que, segons diu, és l’oblidada entre els oblidats. Als 87 anys va col•laborar en l’obra de teatre Las Reinas, estrenada en les instal•lacions del camp de Ravensbrück, que explica la vida de les dones al camp d’extermini. Les “reines” és com s’anomenaven les joves poloneses que els nazis van fer servir per als seus experiments “científics”.
Neus Català explica que la clau de la seva supervivència als camps de concentració estava en el seu pensament, que era als Guiamets, i en el riure. L’ajudava recordar la seva infància rebel, l’alegria de la joventut, els temps de l’organització de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, l’haver dut a bon port els 182 infants de la colònia, l’acompliment estricte dels seus deures amb la Resistència, el fet de resistir els interrogatoris i de no haver denunciat ningú. Es repetia “No em moriré perquè no em vull morir”. La solidaritat, la lluita, l’alegria, les ganes de viure i també la sort, com ella mateixa reconeix, li van permetre passar un dia rere un altre i allargar la vida fins a l’alliberament.
All llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos actes de reconeixement entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2005 i el dels mitjans de comunicació, que la proclamaren Catalana de l’Any el 2006 per la seva tasca de defensa de la memòria de les més de 92.000 dones que van morir a Ravensbrück.
El 2014, als seus 99 anys, la ciutat de Barcelona li va atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic. El 9 de març va rebre a mans del president Artur Mas la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva lluita per la justícia social i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats als camps d’extermini nazis i la defensa dels drets humans.
2
Imatges
1
Fitxers adjunts
