- El conseller de la Presidència ha inaugurat avui un nou edifici de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada de Conflent
- Homs ha lamentat que tot i el compromís absolut i “sense matisos” de Catalunya amb Europa, “de vegades és acusada de voler aixecar fronteres”
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha qualificat de “pas molt important de cara al projecte que representa Prada”, però també “per al conjunt del que pot ser per la nostra Europa que volem construir”, la inauguració del Centre transfronterer d'estudis Pau Casals amb residència de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) que s’ha fet aquest matí a Prada de Conflent. Un equipament pel qual ha expressat la seva “satisfacció personal” perquè ha seguit el procés des del començament, quan només era un projecte, i per “la insistència que fa que després les institucions aquí presents acabem estant a l’alçada de les circumstàncies”, entre les quals hi ha la Generalitat de Catalunya, amb una aportació de més d’1,4 milions d’euros.
En el seu discurs de cloenda, el conseller ha destacat que la inauguració d’avui és “sobretot” un inici, “una llavor molt important, des del punt de vista d’una concepció d’Europa davant de visions que incorporen desesperança”. En aquest context, Homs ha ressaltat el missatge de “llibertat, de pau i de compromís democràtic” que simbolitza la posada en marxa del Centre Pau Casals, “com a manera d’entendre i de com volem que sigui Europa”.
“Contra els tòpics d’alguns”, ha continuat dient, “avui fem un acte d’afirmació que supera clarament les fronteres en el sentit clàssic” i ha destacat que la presència de la bandera de la Unió Europea és “tota una declaració d’intencions”, del que es vol que sigui “aquest centre des d’ara en endavant”. En aquest sentit, Homs ha lamentat que tot i el compromís absolut i “sense matisos” de Catalunya amb Europa, “de vegades és acusada de voler aixecar fronteres”.
El portaveu del Govern ha subratllat també la importància de l’esperit de col·laboració del conjunt de les administracions que han fet possible el nou centre, el qual és “molt positiu”, i ha posat en valor la “insistència” de totes elles per fer d’aquest projecte una realitat. “Ara tindré un incentiu més, que ja en tinc molts, per pujar a Prada cada estiu”, ha dit.
El conseller de la Presidència ha animat als responsables del centre a transmetre aquest “projecte de cultura, de llibertat, de compromís democràtic, a la gent més jove” perquè així és com “podrem realment construir l’Europa del segle XXI” amb una “dimensió de futur”, que, a més, ofereixi “esperança i prosperitat al conjunt dels conciutadans”.
Centre transfronterer d'estudis Pau Casals
El Centre Pau Casals és un projecte impulsat per la Universitat Catalana d’Estiu, en què han participat administracions públiques de diferents estats i que ha rebut el suport del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), de la Unió Europea a través dels programes INTERREG III a França-Espanya 2000-2006 i el Programa Operatiu de Cooperació Transfronterera Espanya-França-Andorra (POCTEFA) 2007-2013.
Aquest nou equipament inaugurat avui és un exemple d’implicació d’administracions públiques diverses en la construcció del projecte europeu. Hi ha participat la Generalitat de Catalunya, les diputacions de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona, els consells insulars de Mallorca i Eivissa, el Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, el Consell General del Pirineu Oriental, la vila de Prada i el Govern d’Andorra.
També cal destacar que el nou centre és un conjunt de tres edificis mediambientalment sostenibles. Dos destinats a dormitoris i un altre de polivalent destinat a aules, biblioteca, cuina, menjador, recepció, sales de reunions, de jocs etc. Així doncs, els dos edificis de nova planta, construïts en la primera fase de les obres, a més dels aïllaments tèrmics contemplats en la construcció, funcionen amb geotèrmia.
El Centre Pau Casals ofereix 86 places repartides en 24 habitacions, amb un jardí de 5.000 metres quadrats, una biblioteca, dues grans aules, una gran sala d’estar i recepció. I tot al peu mateix del Canigó, un dels símbols de l’entesa entre els dos vessants de la frontera.
