El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha estat el convidat en l’edició d’enguany del dinar amb empresaris de la Vall del Ges que organitza el Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura.  Durant la seva intervenció el conseller ha volgut llençar un missatge de confiança respecte a la crisi econòmica perquè “els projectes empresarials requereixen confiança. En un entorn de confiança hi ha desenvolupament econòmic i en un entorn sense confiança no n’hi ha”. Per això Homs  ha subratllat que hi ha indicadors claus com les dades del PIB, de l’atur, de les exportacions i la capacitat d’atracció d’inversió estrangera que ens proporcionen una fotografia que marca un “cert canvi de tendència”. El conseller s’ha mostrat prudent davant aquestes dades però ha dit  que malgrat que “encara” estem dins d’un context de crisi econòmica “hi ha una perspectiva, un punt de llum i per tant una certa esperança que ajuda al món empresarial a anar prenent decisions en la línia de la creació d’ocupació que és la nostra prioritat com a Govern”.

Homs ha volgut deixar clar que aquests bons indicadors s’han assolit en un context “d’una gran dificultat” en relació a la capacitat i competència del Govern de prendre decisions i poder fer  les reformes necessàries per incidir en la crisi. Es evident, ha dit, que la caiguda dels ingressos ha obligat a la reducció dràstica del pressupost i a Catalunya per “raons d’intencionalitat política de l’Estat” aquestes retallades encara han estat més intenses. “No trobareu gaires administracions com la Generalitat  que ha hagin hagut de reduir la despesa corrent un 20% i en canvi hagin mantingut o incrementat les seves competències i necessitats d’atenció”

Homs ha evidenciat el “poc marge legal”  del Govern per poder introduir mesures de racionalització en la prestació de seves públics, i ha lamentat que quan s’ha trobat alguna “petita escletxa” per fer-ho com l’euro per recepta, “el Govern de l’Estat el treu sense cap mena de compensació”.  A parer del conseller “el govern espanyol ha utilitzat la situació de crisi econòmica per dur a terme una operació de recentralització  que no havíem viscut mai”. En aquest context el conseller ha situat el “procés” com una “operació col·lectiva de supervivència”.  “No volem anar en contra de ningú sinó a favor d’un projecte que es diu Catalunya i que és capaç de donar bons resultats com la pròpia historia i la pròpia realitat  de present ens demostren”.

 

En l’àmbit de les mesures empreses pel Govern per fer front a la crisi i reactivar l’economia, el conseller ha recordat la introducció de mesures de millora per fer l’administració  més eficient, com les lleis  òmnibus que tenien com objectiu agilitzar els procediments del funcionament ordinari de l’empresa. També ha recordat que a Catalunya s’ha mantingut l’Institut Català de Crèdit, -“a la resta de comunitats instituts similars han desaparegut”- que ha permès mobilitzar el 2014, mes de 700 milions d’euros, el principal beneficiari dels quals han estat les petites i mitjanes empreses.  Finalment, entre les mesures del Govern en aquest àmbit s’ha mostrar esperançat amb  “apostes importants” com la FP dual, que té l’objectiu  d’aprofundir en la qualitat professional, i ha avançat que confia que la Llei de la FP de Catalunya vegi la llum abans que acabi la legislatura, tot i que “segurament l’Estat també la impugnarà davant el Tribunal Constitucional”, ha ironitzat.