Per a planificar l’estratègia de fertilització amb l’objectiu de garantir les produccions i la seva optimització econòmica, alhora que es respecta el medi ambient, cal disposar d’informació adaptada a les característiques i als conreus habituals de cada territori. Actualment, a Catalunya, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) duu a terme assaigs suficients per a determinar els principals paràmetres a l’hora de fertilitzar equilibradament els cultius d’una zona.

 

Fa temps que des del Departament es treballa, a través de l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes, per a fer arribar a temps i en la forma adient aquesta informació a tècnics, agricultors i als diversos operadors que hi ha en el territori. L’Oficina treballa, juntament amb les universitats i els centres de recerca, per a optimitzar l’ús de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants impulsant diverses actuacions que han acabat consolidant-se en la Xarxa de plans per a la millora de la fertilització agrària a Catalunya (PMFAC). Aquestes actuacions s’estenen a bona part de Catalunya en diversos plans.

 

La importància dels aspectes mediambientals relacionats amb el maneig dels sòls agrícoles ha fet necessari disposar de noves eines i equipaments que permetin ajustar la gestió de la fertilització a les necessitats dels sòls i dels cultius amb el major respecte al medi ambient i amb el major benefici econòmic possible.

 

Però quina és la millor estratègia de fertilització? Quines són les eines d’ajuda a la decisió disponibles? La riquesa del fertilitzant, la quantitat, en quin moment i com s’aplicarà, són aspectes bàsics que un productor ha de considerar abans de la sembra del cultiu. La decisió que es prengui ha de garantir la producció agrícola amb la major rendibilitat possible i amb la major cura mediambiental. No hi ha una única manera de planificar l’estratègia de fertilització, ni hi ha una recepta única adaptable a totes les parcel·les agrícoles. Cal triar una estratègia concreta, i cal fer-ho basant-se en assessorament robust, i és robust si s’ha obtingut sobre unes bases sòlides de coneixement. Donar a conèixer quins són els principals paràmetres que cal saber per a poder fer una bona planificació, quins assaigs es duen a terme i on, i quines són les tendències en innovació tecnològica en el camp de la fertilització, van ser els objectius de l’esmentada jornada.

 

També es va donar a conèixer, de manera general, els treballs que el DAAM realitza des de fa anys dins de l’àmbit territorial del Pla per a la Millora de la Fertilització Agrària a la Catalunya Central, i es va tractar de les accions de transferència i assessorament que porta a terme a través de l’esmentada Oficina, que ja s’ha consolidat com l’instrument al servei del sector per a tots els temes relacionats amb la fertilització dels cultius i la gestió de les dejeccions ramaderes.

 

A més, es va aprofitar la jornada per a donar a conèixer que en el marc del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) 2014-2020 s’ha posat en marxa un ajut Agroambiental a la gestió sostenible de la fertilització que facilita realitzar analítiques de sòls i de fertilitzants orgànics, així com l’adquisició d’equips d’aplicació que incorporen innovació tecnològica; i es va insistir en què cal utilitzar les diferents línies d’ajut associades al PDR, com per exemple la de mitigació del canvi climàtic en explotacions agràries, per a dotar al sector de les eines tecnològiques adequades (aplicadors de mànegues, sistemes de tractament, etcètera) que li permetin millorar la gestió de la fertilització.

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.