query_builder 14 abril 2015 14:31
event_note Nota de premsa
El Govern analitza el document que enviarà a Europa amb reflexions i propostes sobre la revisió de la política europea de veïnatge
- La Generalitat participa en la consulta que ha obert la UE per redefinir les relacions amb els països del sud de la Mediterrània i els de l’Europa de l’Est, tenint en compte la seva experiència en l’àmbit euromediterrani i la seva tradició europeista
- El document aposta, entre d’altres, per reforçar el paper del Secretariat de la UpM i donar més protagonisme als parlaments, als ens subestatals i locals, amb funcions creixents en l’establiment de complicitats regionals
- La proposta, que es farà arribar properament a la Comissió Europea, s’ha fet amb la col·laboració d’experts i institucions
El Consell Executiu ha analitzat el document que enviarà properament a la Comissió Europea amb reflexions i propostes sobre la revisió de la política europea de veïnatge (PEV) que ha obert la UE per adaptar-la al context actual. Després de més de deu anys, la UE ha obert una consulta per redefinir les relacions amb els països del sud de la mediterrània i els de l’Europa de l’Est, tenint en compte que no ha assolit els objectius que es va fixar. Fruit de la implicació i la voluntat europeista històriques de Catalunya, el Govern de la Generalitat participa d’aquest procés consultiu amb un document de propostes, que s’ha elaborat en col·laboració amb experts i institucions i des de l’experiència catalana en la política euromediterrània.
La consulta oberta per aprovar una nova política europea de veïnatge, que es tancarà el proper mes de juny, s’ha obert a partir d’un document conjunt de l’alt representant per a Afers Exteriors i Política de Seguretat de la Comissió Europea. El Govern de la Generalitat, atesa la seva experiència en l’àrea del Mediterrani, participa activament en aquest debat amb un document de propostes que s’ha debatut a la reunió del Consell Executiu. La proposta destaca la cooperació multilateral, en la qual l’Executiu ha estat molt actiu en el Procés de Barcelona (que al novembre complirà 20 anys) i la Unió per la Mediterrània (UpM), constituïda el 2008.
Més enllà d’una resposta als reptes de seguretat, el que busquen tant la PEV com el Procés Euromediterrani és associar a la UE un conjunt de països que sumen prop de 400 milions d’habitants i que tenen destacades complementarietats demogràfiques i comercials, amb l’objectiu de constituir una regió estable i prÒspera, capaç de competir amb els altres grans espais econòmics. Desenvolupada en el context de l’ampliació de la Unió de 2004, la PEV es fonamenta en l’assistència financera, institucional i política per consolidar les seves economies en una via de creixement i estabilitat.
El document que el Govern de la Generalitat aportarà en aquest procés consultiu gira a l’entorn de 6 grans eixos:
- Ambició i realisme. En la revisió de la PEV, la UE ha de trobar un punt d’equilibri entre ambició i realisme que tingui en compte les possibilitats del context actual, però també la legítima aspiració dels països veïns. A la Mediterrània, Rússia, Turquia, l’Iran, la Xina i els països del Golf han augmentat la seva presència comercial, política i fins i tot militar, i han posat en qüestió l’hegemonia europea. La UE ha assignat 15.400 milions d’euros per al període 2014-2020, un esforç raonable que supera en un 35% el pressupost del septenni anterior. El Govern aposta per una redistribució de la despesa que tingui en compte la significació històrica dels desafiaments que es presenten a la Mediterrània. No és lògic que la despesa per càpita de la PEV a alguns països de l’est sigui 10 vegades més alta que als països del sud més poblats.
- Diversificació versus fragmentació. El repte principal de la UE és accentuar la diversificació de la PEV sense posar-ne en qüestió la dimensió regional. Per evitar que la diversificació contribueixi a la fragmentació, la política de veïnatge ha de tenir en compte l’existència d’interessos diferenciats entre els socis i integrar-los en la proposta global.
- Política de veïnatge i política exterior. La UE ha d’articular la PEV amb la seva política exterior i amb la política exterior dels estats membres. Aquesta articulació també ha de progressar amb els tres partenariats que s’han constituït: la UpM, el partenariat amb l’est i la sinergia del mar Negre. Ho ha de fer de manera diferenciada, amb respecte a les singularitats de cada veïnatge.
- Els veïns també tenen veïns. El document convida a una major integració de les polítiques per al Magreb amb les que s’arbitren per a l’Àfrica subsahariana; tant des del punt de vista del mercat com dels moviments humans i la seguretat. En aquest sentit, la crisi del Pròxim Orient convida a buscar noves formulacions de la política de veïnatge a l’est de la Mediterrània que tinguin en compte els països del Golf i Turquia, que tot i no formar part del veïnatge, són actors decisius per al futur de la regió.
- Proximitat i apropiació (ownership). El Govern aposta per la participació de la societat civil en la definició dels programes i en la seva implementació. La revisió de la PEV hauria de donar més protagonisme als parlaments, als ens subestatals i locals, amb funcions creixents en l’establiment de complicitats regionals.
- Més articulació entre la UpM i la PEV. Malgrat les seves limitacions polítiques i pressupostàries, és l’expressió més avançada d’una política multilateral a la Mediterrània. Es tracta d’un espai polític únic i compartit, tenint en compte que hi coincideixen tots els països de la UE, 10 països àrabs, Israel, Turquia i 3 països europeus que no pertanyen a la Unió. La consolidació del Secretariat de la UpM ha de permetre reforçar la seva centralitat política en el diàleg euromediterrani. El Govern entén que ha de ser una aposta de la UE i dels països membres i que cal dotar el Secretariat de la UpM d’una dimensió més global per dur a terme les reformes de la PEV. La celebració del 20è aniversari de la Conferència euromediterrània, el proper 20 de novembre, és una bona oportunitat per a situar la UpM al centre de les relacions entre Europa i els països del sud i l’est de la Mediterrània.
