El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha destacat, durant la seva intervenció davant la la comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del Parlament de Catalunya, que el Pla director de Cooperació al Desenvolupament 2015-2018, aprovat avui pel Parlament, suposa un “punt d’inflexió” respecte la política de cooperació del Govern atès que “situa la cooperació al desenvolupament com a política pública cabdal en l’acció exterior del Govern, compromesa i responsable amb la defensa dels drets humans i la igualtat entre dones i homes arreu del món”.

 

El portaveu del Govern ha subratllat que la cooperació al desenvolupament és “una política imprescindible per ser i estar al món de forma responsable” En aquest sentit, aquest pla. “és un instrument identitari i de reconeixement a l’exterior” i, per tant, “és una oportunitat en el procés de transició nacional per assolir la plena igualtat de reconeixement i condicions amb la resta de països lliures i sobirans del món”.

 

El Pla director de cooperació al desenvolupament 2015-2018, fixa com a objectius prioritaris els drets humans de les dones i els drets col·lectius dels pobles. Es tracta del quart pla director de la política pública de cooperació, que reafirma el compromís de Catalunya amb la llibertat, la justícia global i la solidaritat internacional, que recull la Llei catalana de cooperació al desenvolupament.

 

Aquest instrument de planificació estableix les prioritats geogràfiques i sectorials per als propers 4 anys, així com els objectius estratègics, les línies de coordinació i de col·laboració amb agents públics i privats, bilaterals o multilaterals, i els recursos necessaris per assolir els objectius.

 

El Pla director 2015-2018 inicia un “nou cicle” de planificació que posa en valor l’experiència, els aprenentatges i les capacitats dels actors de la cooperació catalana, així com les  administracions públiques. Al mateix temps és innovador, ja que adopta “un enfocament estratègic de gènere i basat en drets humans”, de manera que situa al centre de la política els drets humans i la igualtat entre homes i dones com a garantia per fer una cooperació de qualitat i transformadora que respongui als reptes plantejats. Els objectius estratègics del nou Pla son dos: la defensa ,garantia i exercici dels drets humans de les dones.i els drets col·lectius dels pobles.

 

Pel que fa al primer objectiu, el conseller ha destacat la igualtat entre homes i dones com a “garantia per fer una cooperació de qualitat i transformadora”. Aquest objectiu s’estructura en 5 àmbits d’actuació: drets civils i polítics; drets econòmics, socials i culturals (educació, salut, treball digne i autonomia econòmica); dret a la pau i a una vida lliure de violències; drets relacionats amb la sostenibilitat ambiental i amb la gestió dels reptes globals. La definició de cadascun s’estableix d’acord als marcs internacionals de referència: Objectius de Desenvolupament Sostenible, Declaració de Beijing, prioritats del Comitè per a l’eliminació de la discriminació envers les dones (CEDAW), la Resolució 1325 sobre dones, pau i seguretat i les estratègies i diagnòstics d’organismes internacionals com ONU Dones o PNUD.

 

En relació al segon objectiu estratègic, el Pla aposta per impulsar la governança democràtica mitjançant el respecte, protecció i exercici efectiu dels drets col·lectius dels pobles a decidir sobre el seu futur i promoure la llengua i la cultura que els hi són pròpies. Segons el conseller de la Presidència aquest objectiu recull “la sensibilitat i la trajectòria de la cooperació catalana de donar suport als processos que, de forma democràtica, permeten als pobles superar situacions d’inferuoritat, minorització o dependència”

Respecte de les prioritats geogràfiques el nou Pla manté les prioritats dels cicles anteriors: Nicaragua, El Salvador, Guatemala, Colòmbia, Equador, Bolívia, Marroc, Palestina, Sàhara, Moçambic i Senegal, pels indicadors de desenvolupament, la trajectòria de la cooperació catalana i els vincles establerts com a conseqüència dels catalans originaris d’algun d’aquests països. I s’afegeix Gàmbia, Tunísia i una referència a l’atenció especial que rebrà la població refugiada kurda en aquest període.

Quant a les emergències humanitàries, el Pla prioritza les situacions d’especial vulnerabilitat de les persones sempre i quan la cooperació catalana tingui capacitat per actuar d’acord amb els estàndards de qualitat necessaris; i en el cas que sigui programable, preveu donar resposta a la població de l’Àfrica Subsahariana que viu conflictes de llarga durada.

 

Respecte de la implementació, del Pla o “com es vol fer cooperació” el document aposta, en primer lloc, per la “coordinació i la coherència” de polítiques per al desenvolupament; en aquest senit el conseller ha subratllat que “la política de cooperació és una” i aquest Pla ha de guiar l’acció de tots els departaments i organismes autònoms que treballen en aquest àmbit.

 

En segon lloc el Pla vol “establir ponts” entre el treball d’educació per al desenvolupament a Catalunya i els processos de desenvolupament a països socis. Aquest compromís es concreta en una aposta per impulsar la incidència i la recerca, àmbits tradicionalment adscrits a l’educació per al desenvolupament però que faciliten aquesta trobada entre realitats del nord i del sud.

 

En tercer lloc s’impulsaran noves aliances estratègiques i partenariats entre actors, d’aquesta manera, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament assumeix nous rols i, sense renunciar al paper de finançador, impulsa la fórmula dels clústers en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament. En quart lloc el pla fa referencia especifica a l’impuls de la comunicació al servei de la transparència i rendició de comptes.

 

Finalment, el conseller ha destacat el procés d’elaboració com “una oportunitat de reflexionar conjuntament amb els actors” i de reforçar els canals de comunicació i diàleg i és el resultat d’un “treball intens i conjunt” entre el Govern i els actors de la cooperació catalana per definir un model de cooperació que potenciï i acompanyi les expressions de solidaritat de la societat catalana i contribueixi a incrementar la seva capacitat transformadora.

 

El Pla inclou un capítol amb tots els compromisos i fites que hauran de desplegar-se en els plans anuals i sobre els quals el Govern haurà de retre comptes a la finalització del cicle.