Govern

Altres acords del Govern

query_builder   28 abril 2015 13:48

event_note Nota de premsa

Altres acords del Govern

 
Conveni marc de col·laboració entre la Fundació Institut Mar d’Investigacions Mèdiques i l’Agència Espanyola de Protecció de la Salut en l’Esport i per lluitar contra el dopatge
 
El Consell Executiu ha autoritzat la subscripció d'un conveni marc de col·laboració entre l’Agència Espanyola de Protecció de la Salut en l’Esport (AEPSAD) i la Fundació Institut Mar d’Investigacions Mèdiques (FIMIM) que té com a objectiu promoure un conjunt de mesures i instruments per lluitar contra el dopatge. En virtut de l’acord, els Laboratoris de Control de Dopatge de les entitats col·laboraran en el programa de control de dopatge i altres activitats analítiques i científiques. A més, també treballaran conjuntament en la difusió de la informació relacionada amb la protecció de la salut i la lluita contra el dopatge, i en activitats que reforcin la percepció internacional dels esforços duts a terme contra el dopatge.
 
La Fundació Institut Mar d’Investigacions Mèdiques té com a finalitat la recerca i la docència en el camp de la biomedicina i les ciències de la salut i de la vida. De la seva banda, l’Agència Espanyola de Protecció de la Salut en l’Esport és un organisme públic, adscrit al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, que treballa en la protecció de la salut de l’esportista i en la lluita contra el dopatge en l’activitat esportiva.
 
Decret que adequa a la nova regulació europea les competències de Catalunya sobre organismes modificats genèticament
 
El Govern ha donat llum verda al Decret pel qual s'estableixen mesures per a l’exercici de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria dels organismes modificats genèticament (OMG). Entre d’altres, la norma adequa a la nova regulació de la UE les competències de Catalunya i crea un registre per garantir el compliment dels requeriments europeus i estatals de la normativa.
 
El text aprovat actualitza el decret vigent des de 2003, que queda derogat, a partir de les necessitats detectades durant tot el temps transcorregut des de la seva aprovació. En primer lloc, i d’acord amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya, s’amplia la competència per donar cobertura a tota la tipologia d’organismes modificats genèticament que es pugui presentar més enllà dels vegetals, incloent també microorganismes i animals. S'estableix també el procediment per autoritzar les activitats d’utilització confinada i dels alliberaments voluntaris amb finalitat diferent de la comercial amb OMG, siguin de caràcter biològic, biomèdic, industrial, agronòmic, o de qualsevol altra tipologia o finalitat, en tot el que és competència de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
 
D'altra banda, i atesa la importància que han adquirit a Catalunya les diverses activitats amb organismes modificats genèticament, es reforça la Comissió Catalana de Bioseguretat i se’n regula la composició, funcions i competències. S'eleva a rang de directors generals i es faculta com a entitat competent per autoritzar o denegar les activitats d’utilització confinada i alliberaments voluntaris amb finalitat diferent de la comercialització amb qualsevol OMG. Es crea, a més, la Comissió Tècnica d'OMG, l'òrgan de suport i assessorament de la Comissió Catalana de Bioseguretat, en qüestions de la seva competència i especialment en matèria d'avaluació del risc.
 
El decret aprovat també crea el Registre d’OMG a Catalunya per complir els requeriments de les normatives estatals i europees sobre l’anotació de la localització d'alliberaments voluntaris amb finalitat diferent de la comercialització i dels cultius d'OMG autoritzats comercialment. A més, s’incorpora al Registre la inscripció de les instal·lacions i de les activitats d’utilització confinada amb OMG de Catalunya.
 
L'establiment de plans d'emergència per a la utilització confinada també és un aspecte previst en aquesta disposició, s'hi han incorporat normes pel que fa a la coordinació de la vigilància i el control d’aquelles activitats de les quals és competent la Generalitat de Catalunya, i es determina el règim sancionador aplicable d'acord amb les diverses legislacions en la matèria, i amb les especificitats corresponents a la matèria objecte d'aquest Decret.
 
L'aprovació d'aquest Decret compleix amb la necessitat d'adequar l'organització de l'Administració de la Generalitat de Catalunya al règim jurídic dels OMG i a la situació actual de la societat de forma que es pugui exercir amb claredat les competències que corresponen a Catalunya.
 
Regulació de les entitats col·laboradores de medi ambient, que fan tasques de control de la contaminació d’instal·lacions i activitats
 
El Govern ha aprovat el decret que regula l’habilitació, el funcionament i la supervisió de les entitats col·laboradores de medi ambient, entitats privades que realitzen actuacions de control, inspecció i vigilància ambiental de la contaminació generada per instal·lacions i activitats sota la supervisió de l’Administració. El text unifica criteris i procediments d’habilitació, actualment dispersos en diferents normatives sectorials, d’acord amb els requisits de capacitat tècnica, independència, imparcialitat i responsabilitat, i simplifica els tràmits administratius.
 
Les entitats que hi participen són un exemple de la col·laboració entre el sector públic i el privat per desenvolupar amb la major eficàcia les tasques de vigilància, inspecció i control. Emeten actes, certificats i informes que permeten que l'Administració conegui el comportament ambiental de les activitats i tirar endavant les actuacions administratives corresponents, i valorar l'estat ambiental del territori. També emeten documents que habiliten l'inici d'una activitat amb incidència ambiental.
 
Fan actuacions de control, inspecció i vigilància de la contaminació ambiental que generen les indústries manufactureres, cimenteres, químiques i energètiques, les granges, o les instal·lacions de gestió de residus. També de la contaminació acústica que es genera en l’ús i construcció de les infraestructures de transport, els camps electromagnètics de les instal·lacions de radiocomunicació i les molèsties ambientals de les activitats d’oci i recreatives. L’Administració té reservada la planificació de les inspeccions, el seu contingut, l’equipament necessari, l’acreditació de la formació dels tècnics, l’homologació dels equips i laboratoris, les proves d’intercomparació entre entitats, les auditories de seguiment i la supervisió de les seves actuacions.
 
Actualment, el cos de les entitats col·laboradores està integrat per més de 200 tècnics altament especialitzats, que habilita l’Oficina d’Acreditació d’Entitats Col·laboradores, adscrita a la Direcció General de Qualitat Ambiental, del Departament de Territori i Sostenibilitat. Des de 2014 aquestes entitats realitzen per delegació de l’Administració les actuacions materials d’inspecció a què estan sotmeses les activitats regulades per les directives europees. S’han incrementat un 25% les actuacions respecte al 2013.
 
Amb l’objectiu de simplificar els tràmits, el decret elimina la normativa antiga i la unifica en un sol text reglamentari (es deroguen 2 decrets i 3 ordres i, parcialment, 3 decrets més). També concentra en una sola les diferents unitats del Departament de Territori i Sostenibilitat que realitzen tasques d’habilitació d’entitats col·laboradores en matèria de medi ambient (Direcció General de Qualitat Ambiental, Agència Catalana de l’Aigua i Agència de Residus de Catalunya). Finalment, se simplifiquen els tràmits administratius que no aporten cap valor afegit al procediment i que suposen costos innecessaris per a les entitats, però també per a l’Administració, que es veu obligada a estudiar documents innecessaris.
 
Canvis organitzatius al Departament d’Empresa i Ocupació per potenciar la coordinació interna en matèries d’especial importància
 
Pel que fa la Secretaria d’Ocupació i Relacions Laborals, s’estableix l’estructura de l’Institut de Seguretat i Salut Laboral dependent de la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el treball; una mesura prevista a l’Acord per al diàleg social permanent subscrit el 31 de març de 2014. Així mateix, la Subdirecció General d’Autoritzacions Inicials de Treball passa a dependre de la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, i assumeix funcions en programes de mobilitat de caire internacional. També s’orienta una nova organització en un àmbit especialment rellevant en la gestió de les polítiques socials del Departament, com és el de la renda mínima d’inserció per aconseguir una major eficàcia en la seva gestió.
 
D’altra banda, la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació s’integra a la Secretaria d’Empresa i Competitivitat, que incorpora així al seu àmbit d’actuació un sector d’especial significació en l’activitat econòmica i el desenvolupament. L’objectiu és dotar l’estructura funcional d’una major racionalització organitzativa, i aglutinar sota la mateixa direcció les polítiques de foment de les tecnologies de la informació i les comunicacions les direccions generals relatives a l’economia productiva. En l’àmbit d’aquesta Secretaria, també s’estructura l’Àrea d’Emprenedoria i Formació, on s’adscriu el Servei d’Emprenedoria.
 
Modificació dels estatuts de l’empresa pública Institut d’Assistència Sanitària
 
El Consell Executiu ha aprovat la modificació dels Estatuts de l’empresa pública Institut d’Assistència Sanitària (IAS), adscrita al Servei Català de la Salut i que presta serveis sociosanitaris a les comarques del Gironès, la Selva i el Pla de l’Estany. També gestiona l’Hospital de Santa Caterina, l’hospital general bàsic de la Selva interior i part del Gironès, i les àrees bàsiques de salut d’Anglès, Breda-Hostalric, i Cassà de la Selva.
 
Amb la modificació dels Estatuts, s’adeqüen les funcions de l’Institut, se simplifiquen estructures de govern i directives i s’incorpora el caràcter de mitjà propi de la Generalitat de Catalunya.
 
L’IAS presta al conjunt de la Regió Sanitària tots els serveis de salut mental i determinats serveis sociosanitaris, socials i de suport i diagnòstic, com el Programa Viure en Família, Unitat de Desintoxicació, Demències, Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama, etc.
 
Les esglésies de Santa Maria de Cervelló i de Vilagrassa i l’església de Sant Pau de Narbona, declarades bé cultural d’interès nacional
 
El Consell Executiu ha declarat bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, les esglésies de Santa Maria de Cervelló i de Vilagrassa i l’església de Sant Pau de Narbona, a Anglesola. El Govern n’ha aprovat també els entorns de protecció, per controlar la relació entre els monuments i els espais que els envolten i potenciar-ne la protecció.
 
Santa Maria de Cervelló. Està situada al sector sud dels afores del nucli urbà de Cervelló (Baix Llobregat). Se’n té constància documental l’any 904, quan el comte Guifré Borrell, que residia al castell de Cervelló, va donar unes terres a l’abat de Sant Cugat on, més tard, es va aixecar l’església actual, dedicada a Sant Esteve de Cervelló. A principis del segle XIX, el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Mancomunitat va restaurar l’església i, el 1922, es va retornar al culte amb el nom actual de Santa Maria de Cervelló o dels Socors.
 
És un edifici d'una nau, coberta amb una volta de canó, de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals i rematada a llevant per un absis semicircular, precedit d'un tram curt presbiterial. Destaca la restauració que s’ha fet recentment de l’edifici, amb la recuperació de les pintures barroques i renaixentistes. Per totes aquestes característiques, es pot considerar l'església com un exemple remarcable de l’arquitectura religiosa del segle XI a Catalunya, de la mateixa escola arquitectònica que l'església de Sant Ponç de Corbera, al mateix municipi.
 
Al mateix indret es troba el castell de Cervelló, que conserva encara murs notables que en permeten conèixer la planta i l’estructura, i la creu de Santa Maria, de tradició goticoreinaxentista, que va inspirar el dramaturg Frederic Soler Humbert "Pitarra" en la seva obra La Creu de la Masia.
 
Santa Maria de Vilagrassa. Està situada a la plaça Major de Vilagrassa (Urgell), a l’encreuament amb el carrer Major, eix principal de la localitat. Es té constància de la localitat des de l’època romana per l’existència d’una vila al peu de l’antiga via romana i per la troballa de mosaics. La primera dada documental sobre Vilagrassa és la cessió d’unes peces que el comte Ramon Berenguer III va fer l’any 1121. Alguns historiadors creuen que l’església gòtica actual va ser construïda sobre un temple paleocristià o visigòtic. De fet, l’edifici actual ha abastat diversos períodes constructius.
 
Té una planta amb dues naus: la central, que està coberta per quatre arcs i voltes de creueria entre ells, i una única nau lateral, més estreta i baixa. A la façana nord es conserva una magnífica portada de l’estil de l’Escola de Lleida, de la segona meitat del segle XIII.
 
El campanar, amb una inclinació remarcable, és d’estil gòtic i planta quadrada, i va ser construït el segle XIII i reformat durant el segle XIV. L’església de Santa Maria és un exemple singular d’arquitectura religiosa gòtica catalana, tant per les hipòtesis sobre la seva antiguitat com per la notable portada de l’Escola de Lleida catalana.
 
Sant Pau de Narbona. Ubicada al sector nord-oest del nucli antic d’Anglesola (l’Urgell), l’església està documentada des de l'any 1151 per documents del Bisbat de Vic. El gran edifici actual, dedicat a Sant Pau de Narbona, és una obra del segle XVI, de nau única, amb cor als peus i capelles laterals, ubicades entre contraforts no manifestos a l'exterior. El sistema de cobertes combina la utilització de voltes de creueria i d'aresta, en una tradició constructiva de solucions gòtiques, al costat de les de canó, reflectint un fenomen d’hibridació d’estils, ben característic d’algunes obres arquitectòniques del segle XVI a Catalunya.
 
A la façana principal destaquen dos relleus en pedra corresponents a Sant Pau i a Sant Pere, de les mateixes mides i característiques que provenen de l’antiga església romànica de la Santa Creu, del segle XII, reformada durant el segle XIV amb elements gòtics i enderrocada el segle XVI en construir l'església actual. A més, destaca la importància dels béns mobles gòtics de l’església, com el retaule de la Verge (avui al Museu de Boston), i un conjunt encarregat al pintor Jaume Cabrera l’any 1403, que es troba desaparegut. L’actual pica beneitera és un dosser gòtic de la imatge de pedra de Sant Pau de Narbona.
 
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined