El president de la Generalitat, Artur Mas, ha proposat avui al Govern central que “no li prestin ni un euro més a Catalunya, no els haurem d’agrair mai més res, i que els impostos dels catalans els recapti tots el Govern de la Generalitat”. El cap de l’Executiu ha respost amb aquestes paraules una pregunta del grup del PP durant la sessió de control, que ha tingut lloc aquest matí al Parlament de Catalunya.

 

En resposta a aquest mateix grup, que ha afirmat que el 27S no es farà cap referèndum, Artur Mas ha comparat aquestes declaracions amb les que feia el PP davant del 9N. “És la mateixa cançó, van dir que no hi hauria urnes el 9N i hi va haver urnes, i més de 2,3 milions de persones hi van anar a votar en contra de les iniciatives de l’estat espanyol que ho intentava enfonsar”, ha recordat el president, que ha volgut deixar clar que, “si hi ha referèndum o plebiscit a Catalunya, no depèn del Govern del senyor Rajoy ni de mi, sinó de quanta gent hi vagi a votar i quanta gent voti a favor del sí”.

El cap del Govern ha refermat la seva voluntat de convocar eleccions per al pròxim 27 de setembre, però ha assenyalat que si hi hagués coincidència amb unes generals a l’Estat “només he introduït la possibilitat de repensar-ho, que no vol dir anul·lar-ho”.

En aquest sentit, ha fet notar al grup de Ciutadans que les eleccions generals “seran ordinàries per triar un nou Parlament espanyol”, mentre que les catalanes “no seran simplement unes eleccions ordinàries per triar un nou Parlament, sinó que es tracta de fer el referèndum en forma eleccions que no ens han deixat fer de cap altra manera”. “Com que són eleccions de tipus completament diferent les unes i les altres, en el cas que coincideixin en el mateix dia, com a mínim, una reflexió interna a nivell de Catalunya l’hauríem de fer”, ha afegit, i ha retret a aquest grup voler la coincidència electoral per “polaritzar la campanya en els temes de Madrid i que els temes de Catalunya quedin completament de banda”.

Un altre dels temes que ha centrat l’atenció de la sessió parlamentària ha estat la convocatòria d’un ple monogràfic sobre salut. El president ha apostat perquè sigui un ple sobre sanitat en el seu conjunt, en el qual també es tractin temes com el del hòlding d’empreses públiques de Reus Innova. “Hi aportarem tota la informació disponible dels darrers anys i en tenim moltes ganes”, ha remarcat i ha  subratllat que “la persona que va portar el tema al Tribunal de Comptes i a la Fiscalia és l’actual alcalde de Reus, de Convergència i Unió”.

 

El cap del Govern ha defensat que aquest ple específic faci també una valoració dels consorcis que s’han creat a Catalunya en els darrers anys, no només el consorci sanitari de Lleida, perquè “el que no podem entendre és que en altres èpoques els consorcis fossin bons i quan governem nosaltres siguin dolents i tenim moltes ganes de parlar d’això i de com es va organitzar el tema sanitari a Reus, i a les terres de Tarragona i de l’Ebre i com es van muntar determinades estructures”. En aquest sentit, ha revelat que el darrer govern tripartit, el desembre del 2010, “quan ja sabien que no governarien, van aprovar 46,5 milions d’euros per posar a l’Hospital de Reus i ho van fer amb Innova, amb Sagesa”.

Pel que fa al consorci sanitari de Lleida, Artur Mas ha reiterat que “no es tracta de privatitzar res, sinó que de mantenir l’estructura pública de la sanitat a Lleida, però fent alguna cosa diferent”. El president ha recordat que la llei que permet fer consorcis es va aprovar durant el govern tripartit.

 

En un altre moment de la sessió de control, i en resposta al grup de CiU, el cap de l’Executiu ha posat l’accent en la “sensibilitat social” del Govern de la Generalitat, que, “malgrat la migradesa de recursos”, fa un esforç per donar resposta a la situació de vulnerabilitat que pateixen persones i famílies a Catalunya i ha posat d’exemple la dotació pressupostària del PIRMI, “el màxim que hi ha hagut mai”, o les beques menjador, amb 11.000 famílies que les reben al 100%.

 

El president ha aprofitat la seva intervenció per explicar l’esforç que ha der realitzar el Govern català per assumir la major part del cost que suposa la llei de la dependència. Així, ha fet notar que de cada 10 euros que s’hi destinen, la Generalitat n’aporta 8,3, mentre l’Executiu central, que és qui va impulsar la llei, redueix la seva aportació a 1,7 euros, quan cada administració hauria d’aportar el 50%.

 

D’altra banda, durant la resposta a una pregunta parlamentària del grup socialista, el president ha agraït el suport del PSC a la iniciativa del Govern d’impulsar la Càtedra Abel Martínez, adscrita a la Universitat de Lleida, en homenatge al professor de l’Institut Joan Fuster de Barcelona, que tractarà sobre “un millor apropament entre la gent jove i el nostre professorat i sistema educatiu”. Artur Mas ha aprofitat per expressar públicament el condol del Govern a la família del professor.