En el transcurs del Ple del Parlament celebrat avui, la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha volgut aclarir a pregunta del grup parlamentari del PP que "cal dir les coses pel seu nom i aclarir que no hi ha impagaments a les entitats socials, sinó que parlem de retards i de dificultats per fer puntualment tots els pagaments, com seria voluntat del Govern".
Munté s’ha referit a la causa d’aquesta situació, que "no és una altra que la limitació extraordinària de recursos que pateix la Generalitat, degut a un model de finançament injust, un sostre de dèficit injust, uns incompliments legals i a unes retallades totalment injustos".
La consellera de Benestar Social i Família ha denunciat "la retirada del govern de l'Estat de les seves responsabilitats pel que fa al sosteniment de l'estat del benestar”, com demostra la importantíssima reducció de finançament de l’àmbit social que ha estat d'un “dràstic 92% des de 2011. Una xifra que contrasta amb la priorització que fa el govern de la Generalitat de l’àmbit social al qual destina el 71% del seu pressupost global".
Concretament, pel que fa al finançament de la Llei de la dependència, Neus Munté ha denunciat que "Catalunya ha deixat de percebre 240 milions d'euros en els darrers 3 anys, amb la desaparició del nivell acordat i la retallada del nivell mínim garantit". Segons Munté, "amb aquests recursos que no han arribat a Catalunya haguéssim pogut incrementar 13.000 places residencials per a persones en situació de dependència, o incloure 26.500 persones al sistema de protecció, resituar la figura del cuidador no professional tan maltractada per les retallades del govern del Partit Popular, o incrementar 6.000 places de serveis residencials i diürns per a persones amb discapacitat i persones amb malaltia mental, per exemple".
Per acabar la consellera s’ha referit a l’estudi Serveis públics, diferències territorials i igualtats d’oportunitats de la Fundació del BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, presentat aquest mateix dilluns. L’informe exposa que les diferències entre comunitats autònomes no han canviat de manera substancial amb la crisi, però ara es coneixen amb molta més profunditat i no s’han fet els passos suficients per eliminar-les. L’estudi conclou que la raó principal d’aquesta situació són els ingressos que la comunitat rep per l’injust sistema de finançament autonòmic que arriba a fracturar la igualtat d’oportunitats.
