El Departament de Salut ha presentat el Protocol per al maneig del TDAH infantil - juvenil en el sistema sanitari amb l’objectiu d’afavorir l’equitat en l’atenció a la població amb trastorn per al dèficit d’atenció amb o sense hiperactiviat (TDAH) i donar resposta a la petició de les associacions de familiars.

 

Aquest protocol l’ha elaborat el Consell Assessor de Salut Mental i Addicions, amb la col·laboració de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

 

El document inclou 10 recomanacions per reduir la variabilitat en el diagnòstic i el tractament del TDAH en nens i adolescents, així com recomanacions per a la coordinació amb el sistema educatiu i el treball amb les famílies.

 

El protocol subratlla que el diagnòstic del TDAH s’ha de realitzar per un especialista en psiquiatria infantil, psicologia clínica o neuropediatria, i destaca també la necessitat d’un programa d’intervenció individualitzat a l’escola en tots els nens amb TDAH. A més, recomana com a tractament inicial el tractament psicològic.

 

"Compartir criteri clínic és molt important per aconseguir el millor resultat en salut per a les persones i nosaltres hem d’assegurar l'equitat d’accés per a tothom", ha assenyalat Carles Constante, director general de Planificació i Recerca en Salut, que ha agraït l’esforç del grup de treball en l’elaboració del protocol.

 

Segons la literatura internacional, al voltant d’un 5% de menors de 18 anys pot patir TDAH. A Catalunya, l’any 2013 es van atendre 13.738 nens i nenes amb aquest trastorn en els centres de salut mental de la xarxa pública, que representa un 0,97% de la població catalana de 0 a 17 anys.

 

L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) ha vetllat pel rigor metodològic en l’elaboració d’aquest protocol i farà també un seguiment de la seva implementació per avaluar-ne els resultats, tal i com ha explicat Josep Maria Argimon, director de l’AQuAS.

 

El grup de treball compta amb professionals i investigadors experts del país, amb presència a tot el territori i provinents de diferents disciplines, com la psicologia, psicologia clínica i neuropediatria.

 

"El grup de treball que ha elaborat el protocol inclou diferents sensibilitats i mirades", ha remarcat Pere Bonet, president del Consell Assessor del Pla director de salut mental i addiccions, sobre l’elaboració d’un protocol que vol "sumar i millorar la qualitat de l’atenció amb l’esforç metodològic de l’AQuAS".

 

Pel que fa als familiars, Elena O’Callaghan, fundadora i presidenta de l’Associació TDAH Catalunya, i expresidenta de la Federació Catalana d’Associacions de TDAH, ha agraït la presentació d’un protocol que mostra la "sensibilitat i voluntat" del Departament de Salut per empoderar les famílies.

• El coneixement del TDAH per part de l’atenció primària de salut i els professionals d’ensenyament és clau per a l’adequada detecció del trastorn.
• El diagnòstic del TDAH s’ha de realitzar per un especialista en psiquiatria infantil, psicologia clínica o neuropediatria. Es recomana seguir els criteris diagnòstics DSM-IV o CIM-10. És important descartar comorbiditat, tenir en compte el moment evolutiu del nen o adolescent, així com valorar el seu entorn familiar, social i escolar.
• Com a tractament inicial es recomana el tractament psicològic. El tractament psicoterapèutic conductual per a pares està indicat en primera línea en tots els nens i adolescents amb TDAH.
• Es destaca la necessitat d’un programa d’intervenció individualitzat a l’ escola en tots els nens amb TDAH.
• En casos de TDAH amb clínica moderada i greu, es recomana el tractament combinat, que inclou el tractament psicològic, el farmacològic i la intervenció psicopedagògica a l’escola. El tractament farmacològic presenta una elevada eficàcia i seguretat.
• Les famílies han de rebre una informació completa i vàlida en relació al trastorn i el seu tractament, on consti informació sobre el trastorn, les opcions terapèutiques i les indicacions i normes d’ ús dels psicofàrmacs.
• L’atenció escolar dels nens amb TDAH, així com la coordinació entre els serveis clínics i el sistema educatiu, és un punt essencial en l’ evolució del nen i adolescent amb TDAH.

Per últim, aquest protocol adapta al sistema sanitari públic català les recomanacions de la "Guía de práctica clínica sobre TDAH en la infancia y la adolescencia", elaborada pel Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, basada en l’evidència científica disponible sobre el TDAH en nens i adolescents.