Primer naixement en captivitat d'un trencalòs al Centre de Fauna de Torreferrussa

query_builder   8 maig 2015 09:54

event_note Nota de premsa

Primer naixement en captivitat d'un trencalòs al Centre de Fauna de Torreferrussa

El poll acabat de néixer
El poll acabat de néixer
Un poll de trencalòs (Gypaetus barbatus) va néixer el passat 29 de març al Centre de Fauna de Torreferrussa del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural després de 53 dies d’incubació. Aquest és el primer naixement que es produeix al centre d’aquesta espècie en perill d’extinció a Catalunya.
L’exemplar va néixer el 29 març al matí i pesava 127 grams. Ara ja té més d’un mespresenta un bon estat de salut i supera els dos kilograms.
Les possibilitats de supervivència dels polls nascuts de parelles primerenques com aquestes són poques ja que requereixen unes atencions molt específiques que no sempre els saben donar els seus progenitors. Tot i que el poll ha estat deixat al niu amb la parella, aquesta no l’alimentaven suficientment  i durant la primera setmana els tècnics del centre han hagut de realitzar una alimentació suplementària per garantir el bon creixement del pollet.  Finalment, els adults ja alimenten correctament al pollet i el seu desenvolupament es normal
La posta del ou va ser feta el passat dia 4 de febrer.. Durant aquests temps es va poder observar un bon comportament reproductor per part dels dos exemplars, amb relleus en el procés d’incubació. Aquest fet  va permetre deixar l’ou a la parella ( enlloc de retirar-lo i incubar-lo artificialment) i esperar el seu naixement després de 53 dies d’incubació.
 
La situació del Trencalòs a Catalunya
 
Cap a finals del segle XIX l'espècie era present a tota la Península Ibèrica. Al llarg del segle XX va patir una forta regressió que, cap a començaments dels anys 80, va deixar la seva àrea de distribució reduïda a la serralada pirinenca.
A Catalunya l'espècie era present, cap a començaments del segle XX, als Pirineus i als Ports de Tortosa. De seguida va desaparèixer d'aquest últim indret i va començar una regressió en sentit est-oest als Pirineus. A començaments dels anys 80 la població era només d'unes cinc o sis parelles distribuïdes per les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Va ser aleshores quan es va iniciar un pla de recuperació intensiu (seguiment de les parelles, canyets específics, control dels impactes negatius, etc.)  que va permetre a l’espècie recuperar-se fins arribar als 84 adults l'any 2014, distribuïts en 42 territoris a les comarques de la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Noguera, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès, el Ripollès i la Garrotxa.
 
Els principals factors que van donar lloc a la greu regressió van ser la utilització de verins, la caça i l'espoli dels nius. Darrerament altres factors més nous estan afectant l'espècie, com ara la col·lisió dels exemplars amb les línies de conducció elèctrica, l'escalada i altres activitats esportives com el parapent i, en general, tota la transformació de l'hàbitat que, de mica en mica, va patint aquesta espècie als Pirineus. Cal destacar finalment que, els últims anys, ha tornat a sorgir la problemàtica amb els verins i ja s’ha detectat la mort de varis exemplars intoxicats en el conjunt dels Pirineus.
 
 
El poll acabat de néixer
El poll acabat de néixer
Programes i acords per garantir les poblacions
 
A les intenses actuacions de conservació in situ i seguiment que es realitzen anualment, cal afegir les actuacions de conservació ex situ.
El juliol del 2000 la Comisión Nacional de Protección de la Naturaleza va aprovar el document “Estrategia para la Conservación del Quebrantahuesos en España”. En el punt 5.6 d'aquest document, es preveu la creació d'una reserva genètica pirenaica (RGP) com una de les línies d'actuació. A més a més, exposa la necessitat de tenir un programa de cria en captivitat com a eina imprescindible per aconseguir aquesta RGP. Un any més tard, el novembre del 2001, la mateixa comissió va aprovar el “Programa de cría en cautividad del quebrantahuesos en España”.
Arrel de les conclusions que es van obtenir en dos estudis genètics d’aquesta espècie, al 2003 el Grup de Treball del Trencalòs (GTQ) va acordar iniciar la creació d’un estoc genètic pirinenc i elaborar un Protocol de Maneig, per a l’extracció d’exemplars de trencalòs del seu medi natural amb destí a la Reserva Genètica Pirinenca. L’any 2003 es va signar un conveni de col·laboració amb la Foundation for the Conservation of the Bearded Vulture (actualment la Vulture Conservation Foundation), propietària de la majoria dels exemplars inclosos en el Programa Europeo de Especies Amenazadas (EEP). Aquest conveni va ser renovat al 2014.
Aquest conveni perseguia crear un nucli reproductor dins de la xarxa dels centres de recuperació del Departament d’Agricultura i poder gestionar des de Catalunya el rescat i cria de possibles polls o ous amb problemes al camp. A més a més, amb aquest conveni s’inicia la col·laboració en la conservació de l’espècie a nivell Europeu i fent possible que el personal dels Centres de Fauna del propi Departament iniciessin l’aprenentatge del maneig i cria en captivitat de trencalòs.
El trencalòs (Gypaetus barbatus) és una de les espècies més amenaçades a nivell Europeu i es troba recollida, en les diferents legislacions:
Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre, relativa a la conservació de les aus silvestres (Directiva d'ocells), annex I: espècies que seran objecte de mesures de conservació especials quant a l'hàbitat, amb la finalitat d'assegurar-ne la supervivència i la reproducció a l'àrea de distribució.
Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat: annex IV (espècies que seran objecte de mesures de conservació especials quant a l'hàbitat, amb la finalitat d'assegurar-ne la supervivència i la reproducció en l'àrea de distribució).
El catàleg estatal vigent considera l'espècie en perill d'extinció Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals: espècie protegida de la fauna salvatge autòctona.
El Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (pendent d'aprovació) considera l'espècie en perill d'extinció.
 
El programa de cria al Centre de Fauna de Torreferrussa
El Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa a Santa Perpetua de la Mogoda ( Vallès Oriental) comença a col·laborar a partir de l’any 2006 en el projecte de conservació de l’espècie. L’any 2007 van arribar al centre dos exemplars joves de trencalòs, per tal de formar una nova parella. Des de un bon principi els dos exemplars han interactuat correctament i ja fa tres anys que es veien còpules i construcció de niu. Però no ha estat fins enguany que la femella ha assolit la maduresa sexual.
 
Vídeo dels primers dies de vida
 
 
Vídeo de l’extracció de sang pel sexatge
 
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat.

2  

Fitxers adjunts

Imatge del poll de trencalòs acabat de néixer

Imatge del poll de trencalòs acabat de néixer
JPG | 2681

Imatge del poll de trencalòs acabat de néixer

Imatge del poll de trencalòs acabat de néixer
JPG | 2859

undefined
undefined
undefined
undefined