El director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, ha participat aquest diumenge en els actes commemoratius del 70è aniversari de l’alliberament del camp de concentració nazi de Mauthausen. La delegació catalana ha estat reforçada amb la presència de l'eurodiputat Josep Maria Terricabras i el regidor de l'Ajuntament de Lleida, Joan Ramon Zaballos.

 

El Govern de Catalunya ha assistit a Mauthausen convidat pel Comitè Austríac de Mauthausen, el Comitè Internacional, l'Associació Amical de Mauthausen, l'Ajuntament de Mauthausen i l'Associació Triangle Blau. Els representants catalans han participat en els actes juntament amb la delegació espanyola, presidida pel ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, i l'ambaixador espanyol a Àustria, Alberto Carnero.

 

En els parlaments davant del monument a les víctimes espanyoles i catalanes, el director del Memorial Democràtic ha posat de manifest que amb aquesta commemoració es feia memòria de fets terribles del passat, però, alhora, s'evocava la presència dels milions de víctimes que van patir la mecanització d'una voluntat sistemàtica d'eliminació. Ha recordat també els milers de víctimes catalanes i de la resta de l'Estat a Mauthausen.

 

La Generalitat i l'Ajuntament de Manresa van fer memòria l'any 2014 de Joaquim Amat-Piniella, en el centenari del seu naixement; el dia abans es va fer memòria del coratge de l’exdeportat català a Mauthausen, Francesc Boix, qui va amagar negatius de fotografies dels caps nazis a casa de la també valenta ciutadana de Mauthausen, Anna Pointner. Més recentment, el Memorial Democràtic va fer memòria d'Edmond Gimeno, exdeportat català que, en els darrers anys, va participar en aquestes commemoracions anuals, o de Jaume Vándor. Un altre fet destacat és l’assistència de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, a l’acte de commemoració del 70è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Ravensbrück, acompanyada del director del Memorial Democràtic i de la delegada del Govern a Alemanya, Mar Ortegal’homenatge, i l’homenatge a l'exdeportada dels Guiamets, Neus Català, a qui el Govern ha atorgat la Medalla d'Or de la Generalitat.

 

Palou-Loverdos ha posat també de manifest que el Govern s'uneix al Comitè Internacional de Mauthaussen en aquesta commemoració, centrada aquest any en l'horror del treball captiu i esclau executat als camps de Mauthausen, Gusen i altres camps satèl·lits, tant en pedreres com en empreses d'armament. Ha recordat també el treball captiu i esclau que va imposar el règim dictatorial del general Franco, i, en especial, la mà d'obra dels vençuts en la construcció del Valle de los Caídos, lloc que encara mostra una memòria parcial no respectuosa amb les víctimes. També ha defensat una memòria democràtica que reconegui la mà d'obra captiva que el va construir i les restes humanes que van ser inhumades sense el coneixement i contra la voluntat dels seus familiars.

 

El director del Memorial Democràtic ha afirmat que la societat civil i les institucions públiques som coresponsables d'estar atents i impedir noves situacions de discriminació envers persones o col·lectius, davant l'auge d'alguns grupuscles neonazis o d'ideologia feixista i davant els estats i multinacionals que encara avui provoquen, faciliten o consenten la mà d'obra en condicions de neoesclavatge o captivitat, a l'Àsia, l'Àfrica o Amèrica Llatina, en diferents explotacions mineres, tèxtils, militars o armamentístiques. Palau-Loverdos ha reclamat el necessari compromís sostingut, individual i col·lectiu, en favor del diàleg, la resolució pacífica de conflictes, la democràcia i la pau. 

 

Un cop finalitzats els parlaments, s'han realitzat les ofrenes florals corresponents.

 

A Mauthausen van morir la meitat de les 200.000 persones que hi van estar presoneres. Un 22% dels vora 10.000 espanyols eren catalans. 

 

El Govern de Catalunya, amb motiu del reforçament que suposa l'obertura de la Delegació a Àustria, vetllarà per garantir en el futur la representació institucional dels ciutadans de Catalunya que foren víctimes del nazisme, com també dels seus familiars i amics.