El Departament de Justícia considera que la nova Llei d'enjudiciament criminal (LECRIM) és incompleta, parcial i mancada de garanties constitucionals

query_builder   12 maig 2015 22:00

event_note Nota de premsa

El Departament de Justícia considera que la nova Llei d'enjudiciament criminal (LECRIM) és incompleta, parcial i mancada de garanties constitucionals


La secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia (SRAJ), M. Josep Feliu, que ha comparegut aquest migdia davant la Comissió de Justícia del Congrés, ha criticat la limitació del termini de la instrucció dels processos penals

Justícia considera que és inconstitucional acordar escoltes telefòniques i decidir altres intervencions sense comptar amb una autorització judicial prèvia

Feliu demana preservar l’assistència lletrada en cada moment, des de la detenció inicial per part de la policia o cossos de seguretat

Finalment, la secretària de la SRAJ considera necessari que la reforma compti amb dotació de personal i mitjans materials i tècnics per fer-la possible
 
 
 
 
La secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia (SRAJ) del Departament de Justícia, M. Josep Feliu, ha comparegut aquest migdia davant la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats en relació amb el Projecte de llei d’enjudiciament criminal per a l’agilitació de la justícia penal i l’enfortiment de les garanties processals.
 
Durant la seva intervenció, Feliu ha destacat que, malgrat que aquesta reforma era necessària, no s’ha aprofitat l’oportunitat de fer una reforma profunda i completa de tot el procés, i el text final és “incomplet, parcial i mancat de garanties constitucionals”.
 
Pel que fa a la fase d’instrucció, Feliu ha afirmat que “les instruccions de les causes judicials no s’acabaran abans pel fet de posar-hi terminis”. I ha assegurat que la durada dels processos penals depèn de molts factors, com ara la complexitat del delicte, els mitjans d’investigació amb què compta l’instructor, les particularitats dels jutjats i les estratègies de la defensa, entre d’altres.
 
Malauradament, en aquest sentit, M. Josep Feliu ha criticat que el Govern espanyol tampoc no ha tingut en compte l’increment de mitjans personals i materials. Feliu ha remarcat que “la solució no és fixar un límit màxim per a les actuacions judicials sinó agilitzar els tràmits i dotar de mitjans econòmics l’Administració de justícia”.
 
Feliu s’ha mostrat molt crítica amb l’article 588, que preveu que en casos d’urgència es puguin interceptar comunicacions telefòniques i telemàtiques sense autorització judicial ja que “planteja molts dubtes constitucionals”. Així, ha explicat que “no estem d’acord amb aquesta postura ja que sense l’autorització judicial es poden posar limitacions als drets fonamentals de la persona” i ha destacat que “és contrari a l’ordenament judicial vigent i pot contribuir a pràctiques fraudulentes”. Feliu ha instat a demanar l’autorització judicial en cas d’urgència als jutjats de guàrdia, els quals –ha recordat– compleixen aquests requisits i avui dia compten amb tot tipus de facilitat en les seves comunicacions. “Resulta sorprenent que es pugui permetre una invasió dels drets fonamentals que no tingui en compte l’existència dels jutjats de guàrdia, que de forma immediata es pugui obtenir l’autorització judicial per limitar els drets fonamentals”, ha reiterat..
 
La secretària de la SRAJ ha remarcat també que “no estem d’acord amb el fet que, per qüestions d’urgència, la policia pugui prendre declaració a un detingut abans que hagi estat atès pel seu advocat. Això resta drets fonamentals al detingut i no ofereix cap seguretat jurídica”. Pel que fa a la incomunicació dels detinguts, Feliu ha afirmat que es restringeixen els drets, no es reforça el control jurisdiccional i és possible conculcar més d’un dret constitucional.
 
M. Josep Feliu ha afirmat que la llei era insuficient. Tot i això, considera que n’hi ha parts positives, com ara la urgència en la regulació de matèries que havien quedat desfasades, com les mesures d’investigació que s’han produït d’ençà que es va promulgar la norma en el segle XIX i que s’han suplert amb jurisprudència del Tribunal Suprem. En un altre aspecte, també era necessària l’actualització de la llei, com ha recordat diverses vegades el Tribunal Europeu de Drets Humans, que ha condemnat l’Estat espanyol en nombroses ocasions per no tenir legislació, per exemple, en matèria d’escoltes telefòniques.
 
Finalment, en la seva compareixença al Congrés, Feliu també ha exposat que “la lluita contra la criminalitat i la corrupció del segle XXI requereix de recursos econòmics, mitjans personals i materials, però, sobretot, exigeix un nou marc processal basat en l’autonomia, l’especialització i la celeritat”.
 
 
undefined
undefined
undefined
undefined