La necessitat d'assegurar una correcta gestió de les dejeccions ramaderes (purins, fems, gallinasses, etcètera) i, en general, dels fertilitzants nitrogenats (dejeccions ramaderes, compost, fertilitzants amb nitrogen mineral, entre altres) per tal d'evitar la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries, ha portat a desenvolupar nombroses disposicions legals, la darrera de les quals ha estat el Decret 136/2009. Aquest decret regula els procediments per a garantir la correcta gestió de les dejeccions ramaderes i dels fertilitzants nitrogenats a Catalunya, i actualment es troba en fase de revisió i debat.

 

L’experiència dels darrers anys d’aplicació d’aquests procediments, la disponibilitat d’innovació tecnològica i les noves necessitats del sector, fan que les novetats normatives s’enfoquin a treballar per a optimitzar la gestió de la fertilització i de les dejeccions ramaderes. L’objectiu de tot plegat és que la gestió real de les dejeccions sigui igual a la tramitació administrativa, i això s’aconseguirà mitjançant una declaració on-line de tota la gestió.

 

Així, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha aprofitat la 65a edició de la Fira de l’Ascensió de Granollers per a celebrar el passat dimarts, 12 de maig, una jornada per a informar el sector de les novetats normatives i dels diferents ajuts ne matèria de gestió de les dejeccions ramaderes.

 

En l’esmentada jornada, es va abordar aspectes recentment regulats com ara la tramitació electrònica dels plans de gestió de dejeccions ramaderes utilitzant l’aplicació informàtica GDN i la figura del tècnic habilitat per a redactar i signar plans de gestió, dels aspectes normatius que no pateixen canvis substancials, i dels canvis més rellevants. Atès que cal augmentar l’eficiència de la fertilització, per a fer-ho s’haurà d’utilitzar eines disponibles com ara el conductímetre o sistemes d’aplicació amb tubs penjants. S’incorporarà l’obligació d’utilitzar sistemes GPS en determinats transports de dejeccions per a verificar les aplicacions, i d’implantar sistemes de tractament de dejeccions ramaderes per a algunes explotacions. També es vol potenciar la figura del centre de gestió de dejeccions, centres que han de permetre fer d’intermediari entre el ramader i l’agricultor, i que han d’acabar transformant els plans conjunts en centres de gestió conjunta.

 

Lligat amb tots aquests canvis que caldrà implantar, en la jornada també es va explicar la funció de l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes, instrument del DAAM per a posar a disposició dels tècnics i del sector les eines i coneixements necessaris per al seu desenvolupament, tant des del punt de vista agronòmic com econòmic i mediambiental, i on es pot realitzar consultes i resoldre dubtes que puguin sorgir.

 

I com ja s’ha efectuat en les darreres jornades, en aquesta també es va aprofitar el moment per a donar a conèixer que en el marc del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) 2014-2020 s’ha posat en marxa un seguit d’ajuts que faciliten l’adquisició de les eines tecnològiques per a fer front als canvis normatius que es proposen (conductímetres, sistemes de tractament en granja, GPS, etcètera) i que permetran millorar la gestió de la fertilització i les dejeccions ramaderes. Més informació es pot trobar a la pàgina web de l’esmentada Oficina www.ruralcat.net/web/guest/oficina-de-fertilitzacio.

 

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.