Sector i l'administració debaten sobre les opcions per a adaptar-se al nou model de gestió de la fertilització i les dejeccions ramaderes

query_builder   18 maig 2015 11:02

event_note Nota de premsa

Sector i l'administració debaten sobre les opcions per a adaptar-se al nou model de gestió de la fertilització i les dejeccions ramaderes

FOTO WEB
Un moment de la intervenció de Miquel Molins.
 
 
La reducció en origen, l’ús de sistemes de tractament en la granja i la millora de les pràctiques de fertilització són els punts bàsics en què incidir per a fer front al canvi de model de gestió
 
Els punts bàsics en què incidir per a fer front al canvi de model de gestió va ser el tema central de la taula-debat celebrada el passat divendres, 15 de maig, a Ivars d’Urgell, en el marc de la jornada ‘Opcions per a adaptar-se al nou model de gestió de la fertilització i les dejeccions ramaderes’, organitzada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) i la Cooperativa d’Ivars, entitat líder a la zona, amb l’objectiu d’abordar la situació actual del sector i quines són les millors estratègies que es poden impulsar.
 
El director general d’Agricultura i Ramaderia del DAAM, Miquel Molins, va obrir la jornada amb la benvinguda als ponents i als representants de les principals entitats dels sector que van participar en l’esmentada taula rodona, gràcies als quals “posarem sobre la taula les opcions i mesures existents i ja provades amb les que es pot fer front a aquest canvi”, segons paraules del director.
 
Miquel Molins va obrir la seva intervenció explicant que “moltes explotacions agrícoles i ramaderes han d’adaptar la seva gestió actual als canvis que es produeixen per a aconseguir un model de gestió més sostenible” i que “en aquests casos cal saber quines opcions són les que més faciliten l’adaptació, però també cal saber que cada cas necessita una estratègia diferent”. Així, cal que els agricultors fertilitzin correctament i a data d’avui existeixen els mitjans i l’equip humà necessaris per a aconseguir-ho, cal treballar colze a colze ramaders i agricultors per a planificar una nova gestió que doni sortida a la situació actual, i per a fer-ho de manera sostenible cal internalitzar els costos d’aquesta gestió. Cal, doncs, admetre que hi ha un problema, buscar les millors solucions, i comunicar bé a la societat el que es fa.
 
En aquest sentit, Molins va afegir que es fa evident la necessitat de fer un enfocament integral del nou model de gestió, començant pel maneig a la granja amb el control del volum generat i la pèrdua de nutrients amb l’alimentació, per la implantació de sistemes de tractament a l’explotació com a sistema de valorització, fins a arribar al destí final que és l’aplicació al sòl ajustant la dosi, moment d’aplicació, i utilitzant equips d’aplicació més eficients. Quan ja s’ha esgotat aquestes possibilitats, cal anar més enllà i plantejar-se l’adequació dels tractaments a cada cas, ja sigui amb l’objectiu de valoritzar el producte o de facilitar-ne la gestió posterior.
 
Des del Departament i a través de l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes, es treball donant suport per a facilitar el canvi de model, posant a disposició dels tècnics i del sector les eines tecnològiques necessàries per al seu desenvolupament. Bona part dels coneixements presentats en l’esmentada jornada són fruit del projecte Life+ ‘Futur Agrari’, que coordina el DAAM i en què hi participa personal que integra aqueta Oficina. Aquest projecte té com a objectiu testar i posar en pràctica les tecnologies existents de gestió i tractament de dejeccions ramaders en zones de Catalunya que tenen una elevada concentració ramadera i on, atès que són municipis on es genera més dejeccions ramaderes de les que poden gestionar amb la seva superfície agrícola, caldrà preveure més restriccions normatives si no es pren noves mesures de gestió.
 
La jornada també es va aprofitar per a donar a conèixer les línies d’ajut darrerament convocades que han de servir per a facilitar l’adaptació al nou model de gestió segons les necessitats de cada explotació. Entre aquests ajuts hi ha la possibilitat d’implantar sistemes de separació sòlid-líquid, aplicadors de dejeccions més eficients (mànegues o injectors), o equips de mesura ràpida de nutrients dels purins, els conductímetres, que no només indiquen la riquesa en nutrients del purí de cada cisterna just abans de l’aplicació, sinó que també serveixen per a indicar la riquesa del purí generat en la granja. A més, des del DAAM s’ha impulsat un ajut agroambiental de gestió de la fertilització, amb l’objectiu de millorar les pràctiques de fertilització dels conreus que es realitzen en les explotacions agràries gràcies a la implantació d’analítiques de sòls, de dejeccions ramaderes, i a la utilització de sistemes més eficients i que permeten mesurar el contingut de nutrients de les dejeccions, tot això acompanyat de les recomanacions de fertilització per part d’un tècnic.
 
Durant la pausa els assistents a la jornada van tenir l’oportunitat de veure exposada una màquina d’aplicacions de purins que incorpora un equip de mesura ràpida de nutrients i un sistema de mànegues, dues de les opcions de les que se va tractar durant la jornada i que ajuden a optimitzar les aplicacions.
 
 
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.
 

1  

Fitxers adjunts

Imatge de la intervenció de Miquel Molins.

Imatge de la intervenció de Miquel Molins.
JPG | 815

undefined
undefined
undefined
undefined