La directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà, ha presentat aquest matí el Manual dels hàbitats litorals de Catalunya, una publicació fruit de la col·laboració entre el CSIC-CEAB de Blanes i el Departament de Territori i Sostenibilitat, a través del Servei de Planificació de l’Entorn Natural, de la Direcció General de Polítiques Ambientals, i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

 

El manual és una descripció dels hàbitats de la franja costanera on trenquen les onades, que és la zona del litoral directament afectada pels esquitxos, i el primer metre de fondària. Es tracta d’un espai fronterer entre la terra i el mar de gran importància ecològica que ocupa, a Catalunya, una subtil banda d’un màxim de 13 metres de gruix a un metre de profunditat, i ocupa una superfície com a màxim d’11 Km², xifra que representa el 0,032% de l’àrea total de Catalunya. Tot i representar una ínfima part de la superfície, té una gran importància per la diversitat de flora i fauna que hi habita, representativa de la qualitat de les aigües del nostre litoral, molt impactada per l’acció humana i, fins ara, gens estudiada. S’ha cartografiat des de la punta de l’Ocell, a Portbou, fins a la platja Sòl de Riu, a Alcanar. En total, uns 900 km de costa.

 

 

 

Com que no existeix enlloc del món una cartografia similar, els científics han hagut de trobar una metodologia que permetés representar els diversos hàbitats establerts als diferents nivells del litoral sobre una línia de costa digital. El CSIC-CEAB de Blanes ha creat la metodologia CAT-LIT, apta i aplicable a tota la cartografia mundial. És a dir, que qualsevol litoral del món es pot estudiar i cartografiar amb les eines desenvolupades des de Catalunya. Diferents revistes científiques s’han fet ressò dels treballs.

A més, aquest ha estat un projecte pioner en la definició i classificació de detall dels hàbitats litorals, posant de relleu la diversitat mediterrània dins el context europeu.

 

  

La recerca ha permès detectar algunes espècies que es consideraven extingides en el nostre litoral des dels anys 60 del segle passat. Fins els anys 80, amb els abocaments incontrolats al mar, es calcula que es va produir un retrocés important en la biodiversitat de la nostra costa. Ara, però, ha quedat demostrat que espècies d’algues que havien estat presents a tot el litoral, com la cystoseira crinita, molt sensible a la contaminació, encara es mantenen en reductes com el Port de la Selva, la Cala Montjoi, de Roses, o la Cala Estreta de Palafrugell. Aquest gènere d’algues són d’una gran importància, en formar autèntics boscos aquàtics que aglutinen una gran diversitat biològica. Des dels anys 90, amb la implementació de depuradores a la major part de municipis i indústries, la qualitat de l’aigua ha millorat notablement i tot fa pensar que hi pugui haver una certa recuperació.

 

El manual és una aproximació al litoral des del punt de vista biològic. Permet localitzar tots els hàbitats litorals sobre la línia de costa i els diferents tipus de substrat, saber on hi ha espècies i hàbitats indicadors de la bona qualitat de l’aigua, detectar espècies poc comunes o d’especial interès per a la conservació i espècies que es creien extingides a Catalunya i la granulometria de les platges, entre molts altres aspectes. A més, conté l'inventari de tots els hàbitats del litoral i  els organismes associats, en fa una descripció, i inclou informació relacionada amb la seva gestió, usos i indicadors d'interès per a la conservació. Des del punt de vista naturalista, les fotografies, les imatges i les descripcions dels hàbitats són d'una gran qualitat i bellesa i ens apropen i permeten conèixer millor tots els racons del nostre litoral.

 

 

 

El manual és una base excel·lent per poder desenvolupar estudis de detall sobre la biodiversitat litoral. Actualment ja s’estan elaborant treballs sobre els factors ambientals que influeixen en la seva distribució.

 

La utilitat d’aquest treball, a més, va més enllà de l’interès científic, i serà útil al personal tècnic de l’Administració, consultors, entitats conservacionistes i ciutadans en general.